Feliç 2012!!!

Aquest 2011 han passat i hi ha seguit havent moltes coses dolentes (el tsunami al Japó, l'augment de la crisi econòmica i la mala gestió dels nostres polítics, el retorn del PP, la impossibilitat de tenir el dret a decidir si els catalans volem un estat propi sense que ens continuïn robant els diners, la pobresa i la contaminació del nostre planeta...) que avui és un dia per recordar i tenir en compte. Veure que passa un altre any i els problemes globals segueixen igual és frustrant. Però quan acaba l'any, crec que cal ser una mica egoista i recordar les coses bones que ens han passat: moments màgics que he viscut i que mai s'oblidaran, les noves persones especials que he conegut aquest any, els triomfs del Barça i els sentiments que desperta aquest esport, els nous grups de música que he descobert, tots els bons discos que han sortit aquest any, el retorn al dojo de karate, els grans concerts a què he assistit... i adonar-se que de vegades és millor oblidar els grans problemes del nostre món i pensar en aquelles petites o grans coses que ens fan feliços (i més tenint en compte que el món s'acaba l'any que ve xD). I el que és més important: tenir clar els objectius i els somnis que tenim pel nou any i lluitar sempre sempre, fer el possible per aconseguir tot allò que ens proposem! MOLT BON ANY 2012 A TOTHOM!

Els millors discos del 2011

Icon For Hire - Scripted (Rock/Metal Alternatiu)

Aquest és l'àlbum de debut dels americans Icon For Hire. Una mescla molt interessant de metal modern de les guitarres i la bateria amb una veu pop totalment melòdica i enganxosa i unes bases electròniques molt ben composades i que encaixen a la perfecció amb el seu rock. De moment no hi ha gaire res a dir d'aquesta banda perquè acaben de sortir a la llum, només que la seva entrada ha sigut per la porta gran, amb una producció sonora impecable i una composició excel·lent que m'ha sorprès molt gratament.

_________________________________________________________________

Eikostate - Tribute to Perseverance (Rock Alternatiu / Música tradicional japonesa)

Després de 4 anys, aquests osonencs han pogut treure al mercat el seu primer treball, que més aviat sembla provinent d'una banda nord-americana que ja porta una llarga trajectòria musical. De fet, el disc ha estat produït als Estats Units i tres components del grup provenen d'After Feed-Back, una banda que va aconseguir molt renom al final dels anys noranta i principis del s. XXI. Melodies enganxoses acompanyades de guitarres lleugeres però contundents (com ho són el baix i la bateria) que enamoren a tots els públics.

_________________________________________________________________

 

In Flames - Sounds of a Playground Fading (Death-Metal Melòdic)

És el nou disc d'aquesta banda sueca que ja porta molts anys a l'escenari. És un grup que ha demostrat que a cada treball evoluciona cap a una nova direcció. En aquesta ocasió, la banda ha experimentat cap a un so més obscur però alhora atrevint-se amb alguna melodia vocal fins ara gairebé inexistent al repertori del grup. El disc, compost únicament pel guitarrista Björn Gelotte, conté un grapat de riffs extraordinaris.

 

_________________________________________________________________

La Pegatina - Xapomelön (Rumba)

El nou disc d'aquesta banda de Montcada evidencia que el grup segueix en una molt bona línia evolutiva. Sens dubte, és la millor injecció de moral, bon rotllo, ganes de festa i de ballar. Com ja es pot comprovar a la portada, el disc és una explosió d'energia constant, tot i que també té temes més melancòlics com "Molta merda i massa teatre" o "Luces en el bar", que enamoren. El seu estil està força estès al nostre país, però segons la meva opinió La Pegatina, i sobretot amb Xapomelön, són qui han sabut elaborar el millor producte.

 

_________________________________________________________________

 

Simple Plan - Get Your Heart On (Pop-Punk)

Els Simple Plan no afluixen la seva canya i, a diferència d'altres bandes de finals dels 90, no han volgut desviar-se gaire del seu atractiu Pop-Punk. En aquest disc, però, potser podem trobar alguna part bastant propera al Pop més comercial, començant per l'esplèndida intervenció de Natasha Bedingfield al seu hit "Jet Lag", l'inici de "Freaking Me Out" o "Summer Paradise", totes elles amb intervencions d'artistes externs del panorama musical més comercial. No obstant tot això, que no s'ha d'agafar com una crítica, la banda no ha deixat de banda les guitarres electrificades i la canya rockera de sempre i, naturalment, les melodies i la composició és molt més elaborada que en els seus treballs anteriors (així com la mescla i la masterització).

_________________________________________________________________

 

 

Red - Until We Have Faces (Rock/Metal Alternatiu)

Una banda inspirada pels àngels (es proclamen cristians fins al moll de l'os) que tot i aquest fet el diable els permet fotre canya a les guitarres. Han aconseguit una producció molt bonica i com sempre han realitzat unes composicions molt melòdiques, impactants, imponents i majestuoses, gràcies en bona part a les bases de violins i altres seccions de corda. No obstant, penso que falta continuïtat a la línia del disc. Comença brutalment amb "Feed The Machine" i "Faceless", però després vénen un seguit de cançons planeres i sense gaire punts d'interès fins a "Not Alone" i "Watch You Crawl" i llavors de nou el nivell baixa fins a ja l'última cançó, "Hymn for the Missing" (de fet és la penúltima; l'última és un tema instrumental que, des del meu punt de vista, sobra totalment).

 

Ànims, Villa!

No el veieu més content del normal sabent que no jugarà en 5 mesos? Crec que dintre de tot, la lesió li haurà anat bé perquè no passava pel seu millor moment i ara no ha de jugar i rep l'estima de tots els seus companys i seguidors. Espero que quan torni, pugui demostrar-nos el seu veritable potencial! Molts ànims, Villa!!! :)