Marc Peiron Vilaró

Les interioritats dels periodistes que segueixen el Barça

2012-02-09T19:50:00.000+01:00

Molt interessant la tertúlia amb uns quants periodistes que treballen informant sobre el Barça.

La gran Marta Carreras, de Catalunya Ràdio, un clar exemple d'esforç, persistència i minuciositat amb la seva feina. Sempre arribant al límit d'on pot arribar i a les ordres de Joaquim Maria Puyal, un dels mestres segurament més experts i exigents.

Víctor Patsi, un personatge molt curiós...

El xilè Nacho Salcedo, conegut com el periodista que sempre pregunta exclusivament per Alexis, que segons explica és un gran fenomen mediàtic al seu país.

I per sobre de tot, destaquen aquests dos periodistes: Francesco Canale prové d'Itàlia i ha après el català per poder treballar a Catalunya. De fet, assegura una cosa que per molts no sembla evident: per treballar a Catalunya és imprescindible saber el català. Al vídeo apareix una gran escena: Guardiola, el primer dia que sent Canale preguntant-li en català i diu "Ho veieu? Això és l'immersió! Ets un crack, Francesco!". I Lara Zheng, que treballa per una web xinesa amb 900 milions d'usuaris actius i que també ha fet l'esforç d'aprendre el català i la podem sentir en totes les rodes de premsa fent les preguntes a en Pep en el nostre idioma. Tots dos, un gran exemple per molts de nosaltres, igual que ho és Andrés Iniesta aprenent també el català; exemple per a tots aquells jugadors catalans del Barça que només publiquen al Facebook o al Twitter en castellà, mentre que el manxec ho fa en català.

"Que n'aprenguin", diria el nostre antic president. Si està ben clar que aquesta nova junta està descuidant massa coses...

Barça - València

2012-02-08T23:07:00.000+01:00

Som a la final de la Copa una altra vegada!!! Avui l'equip ha tornat a mostrar-nos un molt bon joc i ens ha demostrat que d'en mica en mica va recuperant el seu ritme habitual. Avui gran Puyol de nou, i genials gols de Cesc i Xavi. Molt bones assistències de Messi que, per mala sort, no ha pogut marcar. I no cal oblidar un parell o tres d'aturades de gran mèrit de Pinto! No podem dubtar d'ell!

El València també ha estat molt bé i ha sigut un digne i noble rival. Sobretot ha destacat el porter Diego Alves, realitzant unes parades espectaculars (fins i tot un penal a l'anada) i sense el qual el Barça hauria pogut sentenciar l'eliminatòria amb molta més facilitat.

Ara la final amb l'Athletic de Bilbao. Segur que serà un grandiós partit. Es disputarà al Bernabéu? Ja ho veurem...

Us deixo la foto de la meva nova samarreta del Barça que m'ha arribat avui des de Tailàndia. És de l'any passat perquè és el disseny que m'agrada més (amb els acabats grocs, amb la senyera...) i, en vista de la d'aquest any (Qatar desplaçant Unicef) i la de l'any que ve (possible desaparició de la senyera), em sembla que tardaré a comprar-ne una d'actualitzada! :)

Per cert, força lamentable la campanya del Plus francès sobre el fet que els esportistes espanyols no guanyen per casualitat...

Vila Real - Barça

2012-01-29T00:17:00.002+01:00

Perdre punts aquí és un cop molt dur. El nostre rival, el Madrid, no perdona i serà molt difícil remuntar. Per les seves paraules a la roda de premsa, en Pep diria que també ho veu difícil. "Mirarem de recuperar el màxim de punts", ha dit. Però bé, naturalment no hem de perdre l'esperança i a seguir animant l'equip partit a partit.

Per cert, avui hem vist uns grans minuts de Tello. Crec que s'ha de merèixer més minuts al primer equip, perquè pot aportar moltes coses bones!

També, tot i que no el tenia gaire vist, m'agradaria deixar un record per a Dani Montesinos. Descansi en pau.

Versió: 'I'm With You' d'Avril Lavigne

2012-01-24T17:33:00.000+01:00

Aquí teniu el meu primer vídeo amb la meva nova guitarra acústica. La cançó és del primer i únic disc que m'agrada (fins a dia d'avui) de l'Avril Lavigne; es diu "I'm With You". Espero que us agradi!

Gran derbi català!

2012-01-09T01:26:00.003+01:00

Deixeu-vos estar d'hòsties. En cas que Barça perdés la lliga aquest any, la va perdre amb la derrota a casa el Getafe (1-0). Des d'un bon principi tenia clar que l'Espanyol de Pochettino seria un dels millors rivals per al Barça de Guardiola, perquè tots dos són entrenadors excel·lentíssims. Deixem-nos de lamentar per l'error de l'àrbitre, perquè d'aquí no ha depengut la victòria. Sabem de sobres que els àrbitres la cagen. Com diu Òscar Fernández de Catalunya Radio sorprèn molt que els mateixos que lloen Guardiola per no justificar-se amb l'arbitratge, avui es queixen de l'àrbitre. Tal i com va dir el mateix Raúl Rodríguez, autor del penal i que va confessar haver-la tocat amb la mà, va haver-hi molt més partit més enllà d'aquesta acció; els dos equips podrien haver marcat en altres ocasions clares, o sigui que penso que mai és lògic justificar una derrota o un empat per un penal no assenyalat.

Per a mi, doncs, el resultat va ser just. És evident L'Espanyol és un equip inferior al Barça, però destaca que segueix una filosofia similar. I d'aquesta manera, confiant en el planter i jugant en un camp com Cornellà-El Prat, amb una afició totalment entregada, sap impartir un sistema de joc capaç de plantar cara al millor equip del món. És digne d'admirar. És per això que va fer un partit magistral. vam veure un partit de futbol tàcticament molt interessant i igualat, on el rival va saber anul·lar el joc del Barça i en especial Messi, on Andrés Iniesta va realitzar una actuació espectacular un cop més i Valdés va ser providencial per no patir per una derrota.

D'altra banda, no puc entendre els crits racistes cap a Alves (o els que puguin haver al Camp Nou contra algú altre), el llançament d'objectes, les pancartes de baix to contra l'equip contrari... És maco que hi hagi rivalitat, però crec que tothom viuria millor si no s'arribessin a aquests extrems. Mireu la bona relació entre els dos tècnics, que són, en definitiva, els "màxims representats" de l'equip.

El moment còmic el va protagonitzar Condal, amb un accent castellà pitjor que el d'un servidor i que va declarar que estava content perquè no hi havia hagut cap lesionat. "I Christian?" li va preguntat la periodista. "Doncs bé, moments encertats i moments que no tant, com és normal" va respondre. Christian havia hagut de sortir del terreny de joc amb camilla per una lesió. I seguidament Rosell, amb una altra intervenció retòrica magistral, com de costum.

Tinc ganes de saber què opina Jaume Creixell, una persona que admiro molt, aquest dimarts al Tenim un Punt de Francesc Garriga a Catalunya Ràdio!

PD: Gràcies a seguir La Transmissió d'en Puyal i a llegir el Fórmula Barça de Ricard Torquemada m'estic convertint en un crític futbolista més o menys vàlid! A veure si algun dia això ho puc escriure en alguna publicació de veritat...

La meva nova guitarra!

2012-01-05T22:57:00.001+01:00

Us presento la meva nova guitarra! Una Takamine acústica amb la qual espero poder compartir molts moments "kumbapopacústics"! Gràcies, reis! :D

Feliç 2012!!!

2011-12-31T19:47:00.001+01:00

Aquest 2011 han passat i hi ha seguit havent moltes coses dolentes (el tsunami al Japó, l'augment de la crisi econòmica i la mala gestió dels nostres polítics, el retorn del PP, la impossibilitat de tenir el dret a decidir si els catalans volem un estat propi sense que ens continuïn robant els diners, la pobresa i la contaminació del nostre planeta...) que avui és un dia per recordar i tenir en compte. Veure que passa un altre any i els problemes globals segueixen igual és frustrant. Però quan acaba l'any, crec que cal ser una mica egoista i recordar les coses bones que ens han passat: moments màgics que he viscut i que mai s'oblidaran, les noves persones especials que he conegut aquest any, els triomfs del Barça i els sentiments que desperta aquest esport, els nous grups de música que he descobert, tots els bons discos que han sortit aquest any, el retorn al dojo de karate, els grans concerts a què he assistit... i adonar-se que de vegades és millor oblidar els grans problemes del nostre món i pensar en aquelles petites o grans coses que ens fan feliços (i més tenint en compte que el món s'acaba l'any que ve xD). I el que és més important: tenir clar els objectius i els somnis que tenim pel nou any i lluitar sempre sempre, fer el possible per aconseguir tot allò que ens proposem! MOLT BON ANY 2012 A TOTHOM!

Els millors discos del 2011

2011-12-30T00:29:00.000+01:00

Icon For Hire - Scripted (Rock/Metal Alternatiu)

Aquest és l'àlbum de debut dels americans Icon For Hire. Una mescla molt interessant de metal modern de les guitarres i la bateria amb una veu pop totalment melòdica i enganxosa i unes bases electròniques molt ben composades i que encaixen a la perfecció amb el seu rock. De moment no hi ha gaire res a dir d'aquesta banda perquè acaben de sortir a la llum, només que la seva entrada ha sigut per la porta gran, amb una producció sonora impecable i una composició excel·lent que m'ha sorprès molt gratament.

_________________________________________________________________

Eikostate - Tribute to Perseverance (Rock Alternatiu / Música tradicional japonesa)

Després de 4 anys, aquests osonencs han pogut treure al mercat el seu primer treball, que més aviat sembla provinent d'una banda nord-americana que ja porta una llarga trajectòria musical. De fet, el disc ha estat produït als Estats Units i tres components del grup provenen d'After Feed-Back, una banda que va aconseguir molt renom al final dels anys noranta i principis del s. XXI. Melodies enganxoses acompanyades de guitarres lleugeres però contundents (com ho són el baix i la bateria) que enamoren a tots els públics.

_________________________________________________________________

In Flames - Sounds of a Playground Fading (Death-Metal Melòdic)

És el nou disc d'aquesta banda sueca que ja porta molts anys a l'escenari. És un grup que ha demostrat que a cada treball evoluciona cap a una nova direcció. En aquesta ocasió, la banda ha experimentat cap a un so més obscur però alhora atrevint-se amb alguna melodia vocal fins ara gairebé inexistent al repertori del grup. El disc, compost únicament pel guitarrista Björn Gelotte, conté un grapat de riffs extraordinaris.

_________________________________________________________________

La Pegatina - Xapomelön (Rumba)

El nou disc d'aquesta banda de Montcada evidencia que el grup segueix en una molt bona línia evolutiva. Sens dubte, és la millor injecció de moral, bon rotllo, ganes de festa i de ballar. Com ja es pot comprovar a la portada, el disc és una explosió d'energia constant, tot i que també té temes més melancòlics com "Molta merda i massa teatre" o "Luces en el bar", que enamoren. El seu estil està força estès al nostre país, però segons la meva opinió La Pegatina, i sobretot amb Xapomelön, són qui han sabut elaborar el millor producte.

_________________________________________________________________

Simple Plan - Get Your Heart On (Pop-Punk)

Els Simple Plan no afluixen la seva canya i, a diferència d'altres bandes de finals dels 90, no han volgut desviar-se gaire del seu atractiu Pop-Punk. En aquest disc, però, potser podem trobar alguna part bastant propera al Pop més comercial, començant per l'esplèndida intervenció de Natasha Bedingfield al seu hit "Jet Lag", l'inici de "Freaking Me Out" o "Summer Paradise", totes elles amb intervencions d'artistes externs del panorama musical més comercial. No obstant tot això, que no s'ha d'agafar com una crítica, la banda no ha deixat de banda les guitarres electrificades i la canya rockera de sempre i, naturalment, les melodies i la composició és molt més elaborada que en els seus treballs anteriors (així com la mescla i la masterització).

_________________________________________________________________

Red - Until We Have Faces (Rock/Metal Alternatiu)

Una banda inspirada pels àngels (es proclamen cristians fins al moll de l'os) que tot i aquest fet el diable els permet fotre canya a les guitarres. Han aconseguit una producció molt bonica i com sempre han realitzat unes composicions molt melòdiques, impactants, imponents i majestuoses, gràcies en bona part a les bases de violins i altres seccions de corda. No obstant, penso que falta continuïtat a la línia del disc. Comença brutalment amb "Feed The Machine" i "Faceless", però després vénen un seguit de cançons planeres i sense gaire punts d'interès fins a "Not Alone" i "Watch You Crawl" i llavors de nou el nivell baixa fins a ja l'última cançó, "Hymn for the Missing" (de fet és la penúltima; l'última és un tema instrumental que, des del meu punt de vista, sobra totalment).

Ànims, Villa!

2011-12-21T15:24:00.000+01:00

No el veieu més content del normal sabent que no jugarà en 5 mesos? Crec que dintre de tot, la lesió li haurà anat bé perquè no passava pel seu millor moment i ara no ha de jugar i rep l'estima de tots els seus companys i seguidors. Espero que quan torni, pugui demostrar-nos el seu veritable potencial! Molts ànims, Villa!!! :)

This is War

2011-11-20T23:20:00.001+01:00

Comença l'etapa del govern del PP.

El futur és molt incert. La primera reacció és de temor per la gran represàlia que pot exercir el PP sobre Catalunya. De totes maneres ja hi ha força gent que pensa en si aquests resultats ens poden beneficiar. És una opinió arriscada, però s'ha de tenir en compte. Si el PP comença a destrossar Catalunya, aquest fet pot fer reaccionar tot un bon grapat de catalans que encara no s'han adonat que cal i és possible deixar de pertànyer a Espanya. Gent que no sap que el govern d'aquest país ens fa ser coses que no som.

Desenganyem-nos, donar-nos pel sac ho faran tant els uns com els altres. En aquestes eleccions i en aquest congrés, els únics que poden fer alguna cosa per nosaltres són els partits catalans. En aquest sentit, és trist veure que dels 1.230.000 de vots independentistes, només 3 diputats la defensaran al congrés...

I pel que fa a Vic, doncs força satisfet amb els resultats. Seguim resistint com qui millor la marea de gavines!

En fi, continua la guerra, continua la guerra per la llibertat! I aquest cop, l'adversari és de més categoria i, per tant, la motivació ha de ser major! This is War!

Nyandú guanya el Sona 9

2011-11-15T23:53:00.001+01:00

Emocionat de veure com companys que amb el poc que els conec sempre han demostrat gran humilitat i simpatia, i que sempre que he vist tocar he considerat músics excel·lents ara han aconseguit arribar a dalt de tot de la música moderna catalana. Enhorabona, Nyandú!!!

Spain's secret conflict

2011-11-12T00:44:00.001+01:00

Gary Gibson va realitzar un reportatge sobre el conflicte entre Espanya i Catalunya ja fa temps i finalment avui he trobat un moment per mirar-me'l.

SPAIN'S SECRET CONFLICT from Jordi SF on Vimeo.

(Versió subtitulada al català aquí: http://vimeo.com/25245089)

Tal i com m'havien dit (gràcies, Albert, per recomanar-me'l) és impressionant. Gibson va extreure opinions de totes les bandes, però qualsevol persona amb mig pam de seny acaba entenent quin és el problema entre Espanya i Catalunya i com s'hauria de solucionar. M'agradaria destacar uns quants aspectes molt rellevants del reportatge:

- No és poc conegut que vivim en un dèficit fiscal (robatori de diners per part del govern espanyol) important. Potser no és tan conegut, però, que es tracta del dèficit més gran de la Unió Europea i que, arran d'això, existeixen fets com per exemple que a la resta d'Espanya, segons constata Carod Rovira, et pots treure el carnet de conduir gratuïtament. Impactant.

- Val la pena i és bonic veure entrevistats a peu de l'estadi Santiago Bernabéu abans d'un partit raonant i entenent que Catalunya vol ser independent i que ningú hauria d'oposar-li aquest dret. Que d'aquesta manera tothom estaria content i tindria el que voldria. És un bon moment per recordar que el nacionalisme català mai hauria d'entrar en conflicte cap a una població espanyola en general, sinó amb aquella població i especialment aquells governants que menyspreen Catalunya ("Catalunya és un càncer"), se n'inventen mentides ("el castellà és perseguit a Catalunya") i no permeten la lliure expressió i el dret a decidir dels seus ciutadans.

- Em refereixo a les declaracions repugnants de periodistes espanyols com Jiménez Losantos o Curri Valenzuela, que es contraposen a certes opinions de ciutadans espanyols i que, segons la meva opinió, desprestigien la dignitat del seu país. Aquesta gent tenen tanta aversió cap als catalans com certs alemanys tenien cap als jueus. Per què? Segurament per pur sensacionalisme i raó de ser a l'hora de guanyar popularitat creant conflicte, sumat a les arrels franquistes defensores de la unitat indestructible del que creuen que sempre ha estat unit.

- L'eloqüència de Mattew Tree, un personatge que m'ha despertat molta simpatia, tant pel fet que ha sabut entendre perfectament quin és el problema dels catalans, com per saber expressar aquest problema d'una manera molt objectivament irrefutable.

Mentrestant, els nostres polítics van discutint-se sobre si un va pactar amb el PP en el passat o si va enviar una tramesa electoral en castellà, i si l'altre no va assistir a la manifestació independentista, recordant-me els meus alumnes de 6 anys que es retreuen que un s'ha rigut del seu nom i l'altre li ha clavat una plantofada. Desgraciadament és el que tenim, no hi ha més; i si volem intentar arribar a algun lloc, cal no quedar-se a casa o votar en blanc perquè això beneficia els peixos grossos d'obediència espanyola. Sí, tots dos: PP i PSOE. Després de 8 anys de PSOE hem comprovat que no ens han regalat res. Potser amb una mica de canya del PP aconseguirem fer aixecar la falç a més catalans. Què en penseu?

Afirmació.1

2011-10-28T21:59:00.004+02:00

Hauria d'haver nascut 7 anys abans per haver pogut veure aquesta banda en aquesta època, quan molaven, i d'altres com Linkin Park, Limp Bizkit, Deftones, Avril Lavigne, etc.

Lamentable.1

2011-10-23T18:20:00.000+02:00

És lamentable que a twitter sigui trending topic en Simoncelli aquest i per tant se li doni més importància que a les més de 1000 víctimes del terratrèmol de Turquia... el que m'estranya és que no siguin tots morts aquests de la moto!!! Fa vergonya que es deixi practicar un esport tan perillós i que llavors sigui més important que un desastre natural tan catastròfic.

On tour with Eikostate!

2011-10-09T18:21:00.002+02:00

Us deixo algunes fotos que vaig fer al concert d'Eikostate ahir a la Salamandra de l'Hospitalet de Llobregat!

Recordeu que la setmana que ve actuaran divendres a la Mirona (Salt) i dissabte a l'Stroika (Manresa) amb el grup madrileny Sôber!

Eikostate - Tribute to Perseverance

2011-09-20T14:56:00.000+02:00

Febrer de 2005. Llegeixo estupefacte al diari El 9nou que els After Feed-back han decidit separar-se. Just els havia conegut el Nadal anterior quan el meu germà em va regalar el seu segon disc, en l'època que també vaig descobrir Korn. Això era, però, l'inici d'un nou món. Al cap d'un any i mig vaig saber que "Eikostate", amb ex-components d'After Feed-back buscaven baixista. Vaig entrar al seu myspace i vaig escoltar la seva primera cançó, Theory of a Lifetime. El rotllo era totalment diferent que After, però prometia força. Al cap de poc vaig tenir l'oportunitat de trobar-los en un concert i jo, aleshores amb 15 anys i sense cap mena de vergonya m'hi vaig autopresentar com aquell que es va a fer fotos amb uns artistes americans mundialment famosos. Gràcies a la seva simpatia, ben aviat vaig assistir a un assaig seu, on em vaig quedar impressionat per les seves cançons i amb ganes de sentir-les en disc. La vida no sempre segueix el curs que tu voldries; he hagut d'esperar 4 anys per poder sentir el disc sencer.

El disc, enregistrat la tardor de 2007, havia de sortir a la llum la primavera de 2008, però per culpa de problemes discogràfics, els Eikostate no van poder trobar una oferta raonable fins fa ben poc, i el disc no ha sortit fins aquest setembre. Es titula Tribute to Perseverance i ha sortit de la mà d'RGB Suports (el segell català de Lax'n'busto, Els Pets, etc.).

Venint d'After Feed-back, els músics tenien el llistó molt alt. El disc d'Eikostate no és ni millor ni pitjor que After; simplement no té res a veure.

Cal dir que el disc comença amb "Riot", un tema addicional gravat fa poc a la Casamurada (Jesús Rovira) i que és la cançó principal del canal de 3XL, de TVC. Al ser més nova que la resta, es nota el progrés musical de la banda al llarg d'aquests anys. El segon tema, "The Betrayal", és simple però molt contundent, i és el single pel qual es va produir un videoclip recentment. "A Life Less Painful" és l'altre tema amb videoclip, aquest ja més vell. És el tema més comercial i que defuig més de les arrels nu-metaleres. De la resta de cançons, m'agradaria destacar el riff inicial de "Memories" (el tema acústic del disc) que penso que és d'una composició magistral, un dels millors riffs que mai he sentit, i que de fet dóna inici a una cançó preciosa i molt emotiva; el canvi que fa la cançó "Silence" a partir de després de la segona tornada, que amb un toc nu-metal dóna una alenada d'aire fresc imprescindible a una cançó tranquil·la i també emotiva; i "Theory of a Lifetime II" que, segons la meva opinió, és la més ràpida, canyera i intensa del disc.

Les lletres, escrites pel cantant David Martínez, parlen de problemes personals o experiències vitals amb què qualsevol es pot sentir identificat, però també trobem crítica social, com a "Selfish Deconstruction".

Quant a la producció, des del meu punt de vista, trobo a faltar una mica de presència i definició per part de les guitarres principals, definició que Jesús Rovira va aconseguir més amb el tema "Riot". En canvi, m'encanten les guitarres crunch o mig distorsionades. Res a dir respecte als altres instruments o la veu: el disc en general sona totalment professional i americà. Naturalment, els samples japonesos donen un toc únic i personal al disc. Potser personalment hauria apujat una mica el tempo de certes cançons, però aquest és un aspecte al qual et vas acostumant a base de sentir el disc. El disseny gràfic també és impecable.

Finalment cal mencionar l'extrema qualitat dels músics: la potència brutal del baix d'en Luis, (si no us ho creieu, aneu a un assaig i us ho demostrarà a través del seu "ampli-nevera" hehe); la rapidesa en què en roger ha après a tocar la bateria d'una manera magistral, oferint-nos uns breaks que enganxen moltíssim (i cal recordar que tocar amb claqueta no és feina fàcil); els grans riffs de l'Eloi i la seva espectacular i única posada en escena, on mostra que realment sent la música des del cor, fet que aconsegueix transmetre a tota l'audiència; i finalment la veu d'en David, un dels aspectes que m'han agradat més del cd, sobretot la gran diversitat de segones veus que s'escolten, molt ben aconseguides ("Memories", "Silence", "Theory of a Lifetime II"...). El seu impressionant registre vocàlic crec que simplement el col·loca entre els millors cantants del món, al nivell d'altres grans cantants que admiro com Corey Taylor, Jared Leto, Hayley Williams, Chester Bennington o Serj Tankian; gent que en directe són capaços d'afinar i a uns registres molt difícils.

I això és tot (que no és pas poc). Com ja em suposava, l'espera ha valgut la pena. Actualment, l'amistat continua amb els Eikostate i jo em cuido, juntament amb un altre col·lega, de l'Eikostate Street Team, amb el qual ajudem a difondre el grup a través de la xarxa.

Només fala dir (com sempre) que us compreu el cd perquè val molt la pena. Espero que a partir d'ara, la sort somrigui a aquests talentosos osonencs.

Tribute to Perseverance
Produït per Eikostate.
Mesclat per Drew Mazurek.
2011 RGB Supports.

Valoració: 8.9/10

www.eikostate.com

www.facebook.com/eikostate

Compra el cd a:http://www.rgb.cat/index.php?c=56&veurefitxa=1421 o a qualsevol botiga de discos!

Sobre el futur dels discos

2011-09-06T12:32:00.000+02:00

La notícia avui al 9nou.cat sobre el tancament de la botiga de música de Vic "Gong", una notícia que m'afecta com a músic, m'ha empès a donar per acabades les vacances com a blocaire. És evident que el sector del cd està en total decadència. Però això és bo o dolent? Per als comerciants venedors de discos és clarament dolent, perquè es veuen obligats a tancar els seus negocis.

Per als consumidors hi ha diversos factors que cal analitzar. El fet de comprar un disc físicament és quelcom amb certa màgia i certa il·lusió. Recordo èpoques en què, per Nadal, la Martulina Divina de Vic estava tan plena que gairebé no podies ni entrar-hi. Personalment, m'agrada comprar aquells 4 o 5 discos a l'any que crec que són els millors i m'agrada tenir-los físicament i veure'ls damunt la taula. Però aquest fet no es contradiu al fet que sigui un descarregador compulsiu. Sense la possibilitat de descàrrega, no tindria l'oportunitat de conèixer tants grups com els que conec actualment; per tant, el meu bagatge musical seria considerablement inferior i això es veuria reflectit en la meva música.

I per als músics? Per un músic com jo, sense recursos i totalment fora del panorama "visible", Internet és una gran via per donar-te a conèixer. Encara que hi pengis algun tema, si fas un disc saps que hi haurà aquelles persones concretes que te'l compraran i des del primer moment saps que igualment no te'n faràs ric. Per als músics "famosos", la pèrdua de diners en la devallada de vendes de discos tampoc crec que sigui important perquè en realitat la gran majoria dels beneficis se'ls emporta la discogràfica. Els músics ja tenen els diners fets en concerts i merchandising. I amb les descàrregues també els és molt més fàcil donar-se a conèixer arreu del món.

L'única pega del tanament de les botigues de discos és el fet de no poder comprar, de tant en tant, aquella creació artística, no tan sols per la música, sinó també per la portada, el llibret i el disseny en general. I aquest és també un problema en la venda per iTunes Store. Crec que s'ha d'apostar per un sistema de compra de discos físics per Internet, que te'ls enviïn a casa i que no suposi una despesa d'infraestructura i de grans comandes. Simplement vendre el que el consumidor demana.

Erase

2011-07-18T15:53:00.000+02:00

De les cendres de Nyflheim, neix Erase, un grup de joves osonencs que practiquen un metal agressiu (In Flames, Soilwork, Slipknot) barrejat amb moments melòdics imprescindibles (Red, Breaking Benjamin, Stone Sour). Després de realitzar diversos concerts com a Nyflheim i de buscar cantant durant un any, Erase arriben l'estiu de 2011 amb més força que mai.

Així és com ens presentem els Erase a la pàgina pública de facebook: http://www.facebook.com/erasemusica, on podreu escoltar un avançament de tres temes compostos per nosaltres aquests darrers mesos. I si teniu un perfil de facebook i voleu estar al corrent de les novetats del grup, només heu d'agregar-nos a http://www.facebook.com/eraseoficial.

També m'agradaria mostrar-vos algunes de les increïbles fotos que ens va fer la Sonia Arias.

Si us agrada el metal o la música en general, no espereu més a escoltar Erase! ;)

Que no em facin riure.

2011-07-13T11:39:00.002+02:00

Òmnium es planteja la insubmissió fiscal en 4 anys si no tenim el concert econòmic mentre un alcalde d'Unió com el de Vic ja treballar per una consulta sobiranista de debò impulsada des dels ajuntaments? És un acudit? Que no em facin riure aquests d'Òmnium; com pretenen evadir-se dels impostos mantenint-se a Espanya? Per què no aposten per la independència d'una vegada en comptes d'anar fent la viu-viu amb el govern espanyol quan saben que no ens donaran ni un duro? Si realment no volem seguir sent espoliats per Madrid, el que hem de fer és marxar!

Eikostate - The Betrayal videoclip

2011-06-24T14:57:00.002+02:00

Qui podria pensar que d'un lloc com Manlleu sorgís una banda com Eikostate. Qui podria pensar que d'una banda com Eikostate sorgís un videoclip com el de 'The Betrayal'. Els que coneixem aquests joves extremadament talentosos tant musicalment com en termes de disseny, producció i estètica no ens estranya gens el resultat del videoclip que ahir van estrenar, que mereix totes les accepcions de professional. A qualsevol que no conegui la banda i se li digui que Eikostate són americans estic segur que s'ho creuria. El fet, però, és que no és així, i això ens ha d'enorgullir.

La cançó del videoclip es titula 'The Betrayal' i formarà part del seu disc de debut, 'Tribute to Perseverance', que sortirà el proper 13 de setembre a la mà d'RGB Suports. De moment, ja es pot comprar el nou single 'The Betrayal' a través d'iTunes aquí.

Pel que fa al videoclip, la posada en escena de la banda, com ens tenen acostumats en els directes i com vam poder veure en l'anterior videoclip, és brillant. En aquest cas, també els acompanyen dos molt bons actors, Ramon Villegas i Vanessa Castro, que també interpreten el seu paper a la perfecció: una parella que no es veuen l'un a l'altre, fet que s'ha aconseguit plasmar molt bé amb el joc de la dutxa o de l'ascensor.

El lloc, les escenes i els plans estan molt ben aconseguits i es nota que Abel Roca (director), Xevi Polo (producció juntament amb els mateixos Eikostate, càmera, edició i postproducció) i Pere Rosselló (càmera) han realitzat un treball excel·lent. La combinació de tres escenaris diferents també molt ben lligada (la banda tocant junta, els components tocant sols, el detall d'en David cantant davant del vidre entelat i la història de la parella). I els detalls de l'slow-motion i de la càmera zenital ja són per caure de cul. Les localitzacions on toca el grup són alhota misterioses, boniques i ronegues, una combinació ideal.

L'estètica del grup també acuradíssima com sempre. Crida potser l'atenció que sigui en Rutx l'únic que canviï de vestimenta entre les preses individuals i les col·lectives.

Doncs bé, em sembla que només em queda adjuntar-vos el vídeo, i no us demanaré que us el mireu, perquè em sembla que ja és obvi que ho heu de fer!!!

http://www.facebook.com/eikostate

http://www.facebook.com/eikostreetteam

Amics...

2011-06-11T22:08:00.000+02:00

M'agradaria compartir aquest vídeo amb vosaltres.

Per als que no estigueu enterats, el baixista d'Slipknot, Paul Gray, va morir fa un any als 38 anys per culpa de les drogues. Al vídeo, Corey Talyor, el cantant del grup i un dels millors amics de Paul es tatua la cara del seu amic amb la màscara que portava quan tocava. Però això no és important... l'important és el que diu i viu en Corey. Veure en Corey parlant del seu amic fa posar els pèls de punta i em fa emocionar molt.

Perquè tot plegat em fa recordar els meus amics. Us aseguro que els de debò es poden comptar amb els dits de les mans. Amb el temps, n'hi ha que es distancien, n'hi ha que apareixen, n'hi ha que reepareixen... però que se't mori un amic, i més a la joventut, ha de ser terrible... Però val més no pensar en aquestes coses, val més no pensar en quan una amistat s'acabarà, sinó que és millor pensar en el dia a dia, en el que m'estimo els meus amics de debò, en la sort que tinc de tenir-los amb mi, en procurar fer el millor per a ells i en desitjar-los el millor.

No acostumo a fer escrits sentimentals en públic, però aquest vídeo m'ha empès a fer-ho.

Moltes gràcies a tots per ser-hi, amics!

Sounds of a Playground Fading

2011-06-08T13:12:00.001+02:00

M'acabo de descarregar el nou cd d'In Flames, Sounds of a Playground Fading. Fins al dia d'avui, només havia sentit el single que ja havien tret, Deliver Us; aquesta cançó ja em va enganxar moltíssim i em va deixar amb les ganes de sentir el disc sencer. Per alguna raó, el disc s'ha filtrat a la xarxa i això ha permès que el pogués sentir deu dies abans del seu llançament oficial.

És un disc espectacular. Conserva l'esperit de death-metal melòdic modern de la banda dels últims anys (res a veure, naturalment amb els inicis) però es nota un gran pas endavant, un pas que crec que era essencial. Un pas d'apropament cap al públic més extens del rock i el metal alternatiu, un pas que no agradarà gens als fans de tota la vida però que agradarà molt als fans de grups com Red però també alhora de la canya de Slipknot, com jo. Això, però, no vol dir que deixi d'haver-hi els típics solos heavies de la banda. Simplement, el contingut melòdic és molt més gran.

En general, el disc té unes línies melòdiques obscures, misterioses, inquietants, i que alhora et transporten a un altre món, et fan aixecar de la cadira ("fly into the distance, disappear for a while", diuen a Deliver Us); és un disc per, la primera vegada, escoltar amb la boca oberta. Els riffs de Björn Gelotte, el guitarrista i compositor dels temes, són extremadament bons i treballats, i el so, una combinació entre Marshall, Mesa Boogie Dual Rectifier i Peavy és immillorable, així com la producció final de tot el cd.

Està clar, doncs, que aquest serà un d'aquells 3 o 4 discos que em compro a l'any!

Us el podeu descarregar aquí (mentre no el descobreixin): http://www.headbangerscrew.net/musica/1068-in-flames-sounds-of-a-playground-fading-2011
I si teniu l'oportunitat i us agrada, compreu-lo!

Aquí us deixo el videoclip de Deliver Us, un vídeo preciós de veritat; dels millors que s'han vist últimament!

Visca el Barça!!!

2011-05-29T17:33:00.000+02:00

Gràcies Pep, gràcies equip i gràcies Puyal!!!
Visca el Barça i visca Catalunya lliure!!! ||*||

The lord of the rings

2011-05-15T14:09:00.000+02:00

En una de les tasques d'escriure, el nostre professor d'anglès ens va demanar que agaféssim una escena d'una pel·lícula i la passéssim a narració escrita. De seguida vaig pensar en una emotiva escena de La germandat de l'Anell, de Els Senyors dels Anells, quan en Frodo desperta després de recuperar-se d'una ferida i retroba el seu estimat Bilbo.

M'agradaria compartir-ne la meva versió. A veure què us sembla ;)

nota: en cap cas, aquest escrit està copiat del llibre original.

Podeu veure l'escena aquí: http://www.youtube.com/watch?v=8IeaGPZ6_Ks

A scene from the film The Lord of the Rings: The fellowship of the ring (directed by Peter Jackson, 2001) converted to book form

rodo left the room where he had stayed due to his injury. He was in Rivendell, land of the Elves. The atmosphere was full of calm and peace. A beautiful singing of birds was coming from some huge old green and brown trees. The buildings, standing just in front of a majestic waterfall, were magic themselves, with beautiful columns and ornamental roofs. Frodo, followed by his great friend Sam, walked along the corridors and the balconies of Rivendell.

Suddenly Frodo turned his head and something made him smile; his friends Pippin and Merry were running towards him. They hugged each other with great happiness. Then Frodo looked away and his expression changed. Behind a tree, sitting on a stone bench, there was an old fellow, swinging his legs as they didn’t reach the floor and writing in a book. Frodo had fixed his gaze on him, at first a little confused. But then, with great amusement and happiness, he realized the fellow was his uncle Bilbo. “Bilbo!” Frodo started to run towards him. Bilbo stopped writing and stood up.

“Hello, Frodo, my lad!” Bilbo hugged him with passion for a long time.

The two hobbits went alone on a balcony and Frodo, sitting on a bench, started to read Bilbo’s book. There and back again... a hobbit’s tale by Bilbo Baggins, he said reading the first page.

“This is wonderful!” and Frodo started to flick through the book.

“I meant to go back, wonder at the powers of Mirkwood, visit Lake-town, see the Lonely Mountain again.” Bilbo, who was at the edge of the balcony, turned back and with some difficulties went to sit next to Frodo. “But age, it seems, has finally caught up with me.”

Frodo continued flicking through the book. Then, he found a map of the Shire inside, drawn by Bilbo, who smiled as Frodo looked at it with a melancholic expression. “I miss the Shire,” he said, “I spent all my childhood pretending I was off somewhere else, off with you, on one of your adventures.” Frodo changed his expression and became a little sad. After a short pause he continued, “But my own adventure turned out to be quite different.” He stared at his uncle. “I’m not like you, Bilbo.”

“My dear boy!” said Bilbo stroking Frodo’s chest.

Concert de The Mimmisikous Band

2011-04-25T01:09:00.003+02:00

Ahir, nit de Sant Jordi a la Jazz Cava. Podríem dir que va ser l'inici de la temporada Mimmisikous 2011, i això perquè segurament aquesta banda de joves i excel·lents músics osonencs és la que realitza més concerts i de les que atrau més públic a totes les festes majors d'Osona.

L'últim concert seu que vaig presenciar, si no recordo malament, va ser per la festa major de Manlleu i, seguint la seva conya que estan preparant repertori nou constantment, van seguir tocant les genials versions de sempre, com per exemple Black is Black, Freedom Sounds, Monkey Man, Hooligans, Twist and Shout o Eleanor Rigby dels Beatles.
El seu directe és dels que més fa ballar. El concert comença relativament calmat, però a mesura que passa el temps, el sempre nombrós públic acaba corejant les melodies i tornades de les cançons. Per la seva banda, els mimmisikous, amb un cantant de luxe, La Iaia (Ernest Crusats) saben contactar molt bé amb el públic i fer-nos gaudir al màxim. No falla, la Cava sempre es fa petita per acollir els Mimmisikous.

Espero doncs que, com cada estiu, hi hagi un bon grapat de concerts de The Mimmisikous Band dels quals poder gaudir! I, de fet, si no hi ha res de nou, crec que aquesta crònica ja servirà per tots ells.

Concert de Lax'n'busto

2011-04-25T00:56:00.000+02:00

Ja fa dies que els Lax'n'busto van presentar la seva faceta simfònica al teatre l'Atlàntida de Vic. Un concert amb els èxits de sempre i la recuperació d'algun gran tema antic com Nen, surt al carrer. Va ser una experiència molt interessant escoltar aquestes cançons de rock que normalment hem viscut en una plaça, saltant i ballant i que, aquest cop, ens les van presentar amb arrengaments simfònics i que vam escoltar asseguts en una butaca. No obstant, va ser impossible que el públic restés assegut al sonar Llençat a la sala Ramon Muntanyà.

Ja fa molt temps Lax'n'busto realitza concerts i ja són molts els que he pogut presenciar. Per això, sempre està bé poder gaudir de les seves cançons d'una manera diferent a la que ens tenen acostumats. Músicalment, òbviament no tenen cap mena d'error digne de comentar, són uns músics excel·lents. Salva R. Albech té una gran veu, sobretot per als aguts, però tot i així sempre es trobarà molt a faltar el carismàtic to de Pemi Fortuny.

Si no l'heu escoltat, us recomano escoltar-vos el Lax'n'busto Simfònic, una gran gravació i un molt bon disc.

Olor d'estiu

2011-04-07T00:38:00.000+02:00

Les 12 de la nit. Estic a l'habitació assaborint la victòria del Barça en un partidàs de futbol magnífic per part dels dos equips; la meva mare està recollint la roba estesa a fora el balcó. El bon temps em convida a sortir i descobreixo la intensa olor d'estiu que es respira en l'ambient. Això em convida a respirar fort i a somiar en el bon temps, la calor i els bons moments que arribaran. Dins del meu cap, encara ressona la preciosa cançó que escoltava fa un moment, Fireflies. Torno a respirar profundament i me'n vaig a la cuina. Agafo una maduixa... és més dolça que la mel.

El bon temps ja és aquí i l'estiu estar apunt d'arribar!

Acabo aquestes ratlles mentre l'aire pur penetra per la finestra de la meva habitació.

Concert de Moreno del Metal

2011-04-05T00:24:00.001+02:00

Divendres passat, Moreno del Metal va presentar el seu disc Tiene Madera a la Sala Pasternak, per cert, buida de heavies osonencs que no han perdonat el salt de l'ex-cantant d'Udol al món de la música comercial i que no es van ni dignar a assistir al retorn del triomfador de La Nova Trinca a Osona.

Sigui com vulgui, està clar que les cançons de Moreno del Metal s'allunyen del heavy convencional i s'apropen molt a la música de festa major, sempre conservant el toc roquero de Toni Torres, equipat amb un gran Orange Rockerverb i una ESP amb pastilles emg.

Després d'una intro playbackejada (que, per cert, va començar a sonar mentre era al lavabo), els components del grup van pujar a l'escenari. Des del meu punt de vista, hauria sigut un començament més potent si la primera cançó hagués anat ajuntada i no hi hagués hagut una pausa. De totes maneres, aquesta petita anècdota es va oblidar de seguida al sentir la primera cançó, un tema que l'hauria de tornar a escoltar, però em va recordar moltíssim les cançons d'Ska-P que a mi m'agraden tant. Estrofes a ritme d'Ska i tornades solemnes amb grans coros de la somrient i bonica Diana Roig i power chords, acompanyats de l'imprescindible teclat de Gerard Miralpeix (per cert, segons em van dir, compositor del tema).

La resta de cançons pròpies van ser les que ja havíem sentit anys enrere. Però certament, en el concert, les versions van tenir molta importància. Una graciosa versió de la Trinca (ho farem tota la nit) i, sobretot, un seguit de revivals dels temes de sèries infantils mítiques de la tele com els Power Rangers, les Tortugues Ninja, Bola de Drac o Ramma van fer cantar com mai a una sala Pasternak bastant plena i molt animada.

El concert va acabar amb una obació i aplaudiments més que merescuts per als músics, que van realitzar un concert genial.

No cal oblidar-se de la gran qualitat dels dos nous components, Toni Pagès (bateria) i Jordi Franco (baix), ni de l'aparició sempre estel·lar de l'Artús "Jackson" i de la de Manu Guix, productor del disc.

Espero que Moreno del Metal torni ben aviat per la comarca a descarregar el seu directe enèrgic, divertit, però també emotiu. Llarga vida a la música, sigui comercial o no!!!

A Barcelona fan les coses bé

2011-03-24T14:05:00.000+01:00

10-A, consulta per a la independència a Barcelona... primer pensament? Hi aniran quatre gats i el Sí no obtindrà gaires vots... qui sap; però això no ho sabrem fins el dia en qüestió.
El que sí que està clar és que estan fent les coses molt bé. Que l'Hereu els priva de fer-ne publicitat? L'Hereu se'n va als tribunals. Això és una campanya de debò, amb gent famosa implicada (actors, escriptors, periodistes), que són qui realment poden fer aixecar la gent del sofà! Aquí a Vic, ens va invadir el grandíssim López Tena i l'únic que se li va acudir després de conèixer que menys d'un 50% de la població havia votat va ser dir "que Déu us beneeixi".

Segurament a Barcelona tampoc superaran el 50% de participació, però almenys s'haurà fet els possibles per aconseguir un bon resultat.

El vídeo de la campanya és enginyós i provocatiu, i crec que farà venir ganes d'anar a votar a més d'un que s'hauria quedat a casa.

Espero no equivocar-me amb les meves paraules i que el referèndum no sigui un fracàs com ha sigut arreu (tant d'organització com de resultats).

Concert de La Tropa

2011-03-13T17:54:00.002+01:00

Aquesta és la primera crítica de concert que faig. A partir d'avui, intentaré escriure sobre tots els concerts interessants als quals assisteixi.

La pluja intensa que queia sobre Vic no convidava a sortir de casa, però tot i així no em volia perdre el concert de La Tropa en el marc del Mag Festival, un concert benèfic per a Osona Contra el Càncer. L'última vegada que els havia vist, havia sigut el matí del dissabte de Música Viva, en un concert al mig del Carrer Manlleu de Vic, on ja ens van proporcionar un petit tast de les noves cançons (a més d'oferir-nos un aperitiu de debò!). La grip em va impedir d'assistir al concert de la Torratxa la nit de Nadal i per això realment tenia ganes de tornar-los a sentir després de mig any.

La seva actuació va començar força puntual a dos quarts de 10, malgrat la poca assistència de públic que es va mantenir durant tota l'actuació. El grup, ahir amb 9 components, va començar a tocar les noves cançons del que serà el seu proper disc. Un directe molt dinàmic i lligat que no es va fer gens pesat en cap moment i que, sumat amb el poc temps de què disposaven, va fer que el concert es fes curt.

Les noves cançons són realment excel·lents. La incorporació de Jordi Erra a la bateria ha vingut lligat amb un petit canvi musical a la banda, i potser un cert grau més de professionalitat, però mai sense abandonar l'esperit rumbero/folkero/de pagès, festiu i animat que caracteritza la banda. Tampoc ha desaparegut cap dels instruments de sempre, sinó al contrari: ahir vam poder gaudir del so d'un banjo! Musicalment, com ja es podia observar en el seu anterior àlbum, Un Istiu de merda, es va comprovar que les cançons estan realment molt ben compostes i molt ben resoltes (la qual cosa sempre es d'agrair).

La Tropa és, des del meu punt de vista, el grup osonenc per excel·lència que és capaç de fer ballar i de fer moure a tothom. Ahir, malauradament no ho va aconseguir com normalment per culpa de la poca assistència de públic. Personalment, també m'hauria agradat sentir algun dels hits antics i que tothom coneix; espero que no els oblidin en els pròxims concerts, quan disposin de més temps.

De moment, ja tenim pròxima cita per sentir el grup: serà el 17 d'abril a la Jazz Cava de Vic. No us els perdeu!

Alcem-nos!

2011-02-13T16:59:00.001+01:00

Si el 10J ens haguéssim quedat al carrer i haguéssim iniciat una revolució pacífica similar a la d'Egipte, potser hauríem aconseguit alguna cosa.

Alcem-nos, mai és massa tard!

De moment, preneu exemple de l'entrenador del Girona i no deixeu que ens prenguin la llibertat d'expressar-nos en la nostra llengua!

Web Riallera

2011-01-26T21:29:00.007+01:00

Fins avui no us havia parlat de la pàgina web que he dissenyat i muntat (amb codi CSS a través de Dreamweaver) perquè, de fet, estava pendent d'arreglar certs problemes amb els botons dels menús (aquestes coses, quan no s'usa manuals i es fa servir la intuïció acostumen a costar més, però d'aquesta manera penso que la compensació és més satisfactòria!)

Doncs us estic parlant de la pàgina web del Grup Sardanista Riallera, de Vic, del qual havia estat dansaire temps enrere i en el qual ballen actualment molts dels meus amics.

Aquest ja és el segon disseny que faig de la pàgina. Volia canviar bastantes coses: principalment, fer un disseny més professional, vistós i encarat a l'atracció d'interessats (importància de les fotos, banners de propaganda, etc.), però alhora més simplificat per a la facilitació del manteniment (la primera pàgina ja és la pàgina de notícies, una agenda elaborada a partir d'una taula en comptes d'una visió "calendari"...). Dissenyar-la no ha estat fàcil, entre altres coses pel que ja he dit: m'he basat pràcticament durant tot el procés en la meva intuïció. Cal dir, però, que vaig descobrir el CSS gràcies al meu pare que, tot i no haver aconseguit fer-me llegir el manual, m'ha ajudat molt donant-me consells i propostes de vies d'investigació. Per tant, vull donar-li les gràcies des d'aquí.

Tampoc m'agradaria oblidar-me del dissenyador del fons de rodones del menú, que és en Marc Pratdesaba.

Més enllà del disseny, el manteniment web el portem a terme l'Aina i jo.

Només queda doncs que entreu a la pàgina, us la mireu i després comenteu a veure què us sembla!
http://www.riallera.cat/

Important: la web està pensada per una resolució de pantalla de 1280px. Si la vostra és inferior, es possible que el disseny en quedi ressentit... o sigui que ja ho sabeu, a canviar-vos la pantalla, que els temps canvien! ;)

Si us interessa estar al corrent del Grup Sardanista Riallera, a més de visitar la pàgina web també podeu contactar-los a través del facebook oficial: http://www.facebook.com/gsriallera

Versió de Pinball Map (In Flames)

2011-01-03T20:31:00.001+01:00

Hola! Us deixo la versió de Pinball Map del grup In Flames que vaig gravar fa temps i de la qual ara he fet vídeo per presentar-la al concurs Yamaha Guitar Hero.
Quant a la gravació, primer vaig crear la bateria midi i els efectes amb un programa anomenat Reason. Després vaig gravar les guitarres en línia amb la pedalera Pod xt Live i després vaig gravar la línia de baix.
A veure si us agrada! ;)

Feliç 2011

2010-12-31T13:39:00.000+01:00

Avui ens deixa el 2010, que no ha pas estat un mal any en absolut!

Aquest any ens ha brindat bona música: The Panic Broadcast (de Soilwork), Auido Secrecy (de Stone Sour); hem vist grans artistes de la comarca com La Iaia triomfar; he pogut presenciar bons concerts com el d'Eikostate + Lacuna Coil o el de 30 Seconds to Mars ara fa una setmana.

Amb Nyflheim les coses no han anat tan bé. Tot i així, hem trobat local i estem treballant de valent amb temes nous. Estic convençut que el 2011 serà un bon any per a nosaltres!

Aquest any també he pogut comprar-me la guitarra dels meus somnis, la primera "guitarra de veritat", la Fender Jim Root Telecaster!

Políticament les coses tampoc han anat gaire bé. Ha caigut la sentència del constitucional i es va organitzar la històrica manifestació del 10-J. Tot i així, sembla ser que encara no tothom veu que la independència del nostre país és l'única via per sobreviure, o sigui que haurem d'esperar més temps per aconseguir-ho.

Però per sobre de tot, queden els bons records; els moments passats amb l'Aina, amb els amics de la uni, amb els Nyflheim, amb els de sardanes...

Desitjos per a aquest 2011? Seguir sent feliç, tenir salut, fer peles, tornar als escenaris i que surti el cd d'Eikostate!!! hehe I no dubto que tot això es complirà ;)

Feliç 2011 per a tothom!!! :D

Extensity

2010-12-09T18:14:00.004+01:00

Avui us parlaré d'un grup de la comarca. Es diuen Extensity i estan formats per Albert "Two-Mas" (veu), Marc (guitarra), Joan Peiron (baix... aquest em sona bastant) i Pepe (bateria). Estil? Crec que en diuen Crust. De fet és el primer grup que he escoltat d'aquest estil, em queda pendent aprofundir en el tema (per exemple, podria començar pels Intensity, el grup que va inspirar el nom de la formació de què estem parlant).

Però per parlar de l'estil d'Extensity el millor que podeu fer és escoltar-los. O sigui que de bones a primeres ja us deixo l'enllaç des d'on us podeu descarregar el seu primer disc, que porta per nom... Extensity!

http://quitoca.com/blog/EXTENSITY_Descarrega_i_Promocio.html#disqus_thread

Si em permeteu definiria el so del grup d'aquesta manera: tum pata tum... wuaaaaaaaaah(tatatatatatatatatata...tupatupatupatupatupatupaTISHturumtumTISHtururuTHISwuahwuahwuahwuaaaaah)... quan els escolteu, m'entendreu ;) En resum, una dosi d'energia, canya i, com diu aquell periodista, "velocitat i rapidesa" (haha). Assistir a un dels seus concerts és una experiència inoblidable que us recomano a tots (això sí, vigileu si porteu ulleres o si la vostra roba no permet ser regada amb cervesa).

El cd és una obra mestra des del principi fins al final. De fet, és un d'aquells cd's que s'han d'escoltar sempre sencers. La connexió entre les cançons (d'una brevedat vital) és tal que fins i tot si estàs escoltant música aleatòria i te'n surt una d'Extensity, has de treure aquesta opció que barreja totes les teves cançons i seguir escoltant la següent i la següent fins a finalitzar el disc. A la primera cançó se sent una porta obrint-se i a l'última es tanca, un gran detall que exemplifica aquest fet. És una característica que també experimento amb el "No Control", de Bad Religion.

El punt culminant del cd és l'inici del track 6, on "Two-Mas" entona amb la seva veu estripada i incansable "Hay muchas maneras de... MATAR!!!", però també hi ha altres puntassos com "No podrán", un tema que fa moure les grenyes a qualsevol (fins i tot als calbs!).

Doncs res, espero que us escolteu aquest tros de disc. Us deixo un vídeo en directe per fer-vos una idea i no oblideu de visitar el seu myspace o la seva pàgina de facebook.

Breu reflexió sobre els resultats electorals

2010-11-29T00:12:00.001+01:00

Lamentable. L'independentisme (ERC 10 + SI 4) no sumen més que el PP (18).
La gent no ha perdonat ERC ni s'ha cregut el seu discurs.
Almenys SI ha tret uns quants escons i ha superat C's
Ens hem salvat pels pèls que l'Anglada entrés. Això hauria sigut el pitjor que hagués pogut passar
És una pena els mals resultats de RCat... Si López-Tena hagués volgut fer una bona coalició amb ells, les coses haurien anat molt millor
Felicitats a CiU perquè han arrassat. Espero que això serveixi per mostrar als seus votants que CiU NO ÉS INDEPENDENTISTA
El nou president sap parlar més bé que l'anterior

Eleccions

2010-11-22T01:26:00.003+01:00

Alguna reflexió sobre el debat d'aquest vespre entre els candidats a les eleccions (des del meu punt de vista, naturalment).

- Albert Rivera, a part de ser anticatalanista, és un mal educat impresentable. Però s'ha de dir que sap defensar i argumentar els seus ideals, m'agradin o no.

- Artur Mas està molt segur que guanyarà. Té les idees molt clares i, en alguna ocasió, són interessants (em refereixo al tema de llengua i cultura). Però ha fallat quan no ha respost si donaria suport a un referèndum en cas que fallés el concert econòmic i si pactaria amb el PP. Ai ai, que se't veu el plumero!! (a veure si us n'adoneu, els convergents independentistes).

- Puigcercós és qui té les propostes més interessants i clares. Referèndum per la independència i polítiques socials, econòmiques i ecològiques molt bones. És una llàstima que la gent no vegi que gràcies a ERC, el tripartit ha tingut coses bones i no ha sigut un complet desastre (llei de cinemes, llei de retolatge en català, oposició al cementiri nuclear). Certament, veient que Mas segur que guanyarà les eleccions, un govern CIU-ERC és la millor opció. És una llàstima que Puigcercós li hagi de proposar a Mas anar pel concert econòmic, però potser és l'única manera d'arribar a algun lloc a la llarga...
Missatge per als independentistes: Votar SI o RCat només serveix per treure vots a ERC, l'única opció amb altres propostes interessants més enllà de la independència i l'única que ja té un bon grapat d'escons assegurats. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

- Alícia Sánchez Camacho també ha defensat el seu espanyolisme bilingüe, el seu interès per les energies nuclears... almenys no és mal educada com Rivera... ara, no sap argumentar tan bé.

- Joan Herrera i les seves propostes d'esquerres són prou vàlides. És una llàstima que no s'uneixin al tren de la independència.

- José Montilla dóna la impressió que no vulgui treure ni un vot. Després de la penosa campanya ("Mas de lo mismo", "Supermontilla"...) avui ha tornat a demostrar que li ve just de poder dir alguna cosa en directe sense perdre's (pobre home, sap greu i tot). En tot cas, no m'agraden les seves idees federalistes i pro-estatut. Menys mal que, en un moment de lucidesa, ha sigut capaç de plantar cara a la Camacho amb el tema de la llengua.

En definitiva, que diumenge segurament passarà el que ja diuen les enquestes. Espero, però, que la tercera força sigui ERC i no pas el PP. I també espero que qui entri sigui Carretero i no Laporta.

Només us dic una cosa: si realment voleu sortir de la crisi, voleu que la cultura catalana no acabi morint, voleu tenir més diners, voleu que tots plegats visquem millor, voteu independència. No us quedeu a casa perquè no servirà de res. I no voteu en blanc perquè això afavoreix al que guanya. Si no us n'agrada cap, hi ha el partit de l'escó insubmís (deixen una cadira buida on els tocaria un diputat amb l'afany de reflectir el descontent amb els partits actuals; aquest és un vot en blanc de debò).

Què en penseu vosaltres?

Sebastian Vettel ist Formel-1-Weltmeister!!!

2010-11-14T22:55:00.001+01:00

Sí!! Contra tot pronòstic, gairebé amb tota l'esperança perduda, Sebastian Vettel s'ha proclamat avui campió del món de Fórmula 1!

Ha sigut una cursa impressionant. Semblava que Alonso ho tenia força bé per quedar per davant de Weber i més amunt de la 5ena posició (condicions per proclamar-se camipió amb Vettel guanyant la cursa) però un error en la planificació de l'aturada a boxes li ha fet perdre el mundial. Ha entrat massa d'hora i ha anat a parar a darrere de Petrov, que havia aprofitat l'entrada del cotxe de seguretat per fer la parada amb anterioritat. A partir d'aquí, més d'una hora de patiment: que Vettel no tranqués i que Alonso no pugés fins a la 4a posició. Finalment, l'emoció continguda durant tota la carrera ha explotat en el moment que Vettel creuava la línia de meta, proclamant-se així campió, el campió més jove de la història!

I Vettel s'ho mereixia. Qui ha estat criticant l'equip Red Bull per no donar preferència a Mark Webber (que cal dir que és un gran pilot) ha hagut de menjar-se les paraules. Certament Webber ho tenia tot de cara després que Vettel (per mala sort i problemes de fiabilitat, el principal motiu de no haver puntuat més durant aquest any) abandonés al Gran Premi de Korea quan era primer i amb la possibilitat d'haver-se col·locat al capdavant del mundial. Però Vettel ha lluitat a contracorrent, guanyant tres curses seguides i demostrant que res estava perdut. Finalment ha valgut la pena. Webber ha fallat a l'últim moment i Vettel, que s'ha mantingut serè durant els dos últims caps de setmana, ha aprofitat de l'errada de Ferrari per endur-se el mundial, més que merescut.

Alonso no es mereixia aquest mundial. A part de l'antipatia que li tinc i també a part de reconeixer que és un gran pilot, no es mereixia coronar-se després de protagonitzar escenes ridícules com la d'Alemanya, on Massa es va veure obligat a deixar-lo passar per tal que guanyés la cursa. Vettel ha sigut de tros el pilot més ràpid de la graella, més ràpid i tot que el seu company d'equip.

És una satisfacció veure que el pilot que has estat recolzant durant tot l'any guanyi el mundial! De fet, recordo perfectament el dia que aquest pilot alemany va debutar amb un Sauber al Gran Premi dels EUA del 2007. Aquell dia, Seb es va convertir en el pilot més jove en puntuar a la Fórmula 1. Aquell dia, jo vaig saber que Sebastian Vettel arribaria a ser campió del món i, qui sap, "un Schumacher 2". Recordo també la primera victòria, amb un cotxe molt poc competitiu i batent novament el rècord de precocitat en guanyar una carrera. Avui ha batut el de guanyar un mundial amb menys anys.

GLÜCKWUNSCH SEBASTIAN! (felicitats Sebastian!)

I vosaltres què en penseu? Creieu que mereixia guanyar, Vettel? Us alegreu de la derrota de Alonso? Digueu-hi la vostra! ;)

Eikostate

2010-11-04T16:54:00.004+01:00

foto: Sonia Arias

Heu vist el nou canal 3xl? Heu sentit la música de la careta del principi? És d'Eikostate, un grup de la comarca d'Osona que mescla el rock més dur amb sons de la música tradicional japonesa.

Aquesta formació musical té els seus orígens a la banda de Nu Metal anomenada ''After-feed back'', que es va dissoldre el 2005 amb dos discos a l'esquena i diverses gires per Espanya i part d'Europa. A partir d'aquí, tres dels membres d'aquest grup, Eloi Casellas (guitarra), David Martínez (veu) i Roger S. Roca (tocava el baix amb Af-b però a Eikostate s'incorpora a la bateria), van decidir continuar una carrera musical conjunta i, l'any 2006, després que Lluis Martínez s'unís a la banda com a baixista, van crear Eikostate.

El 2007, Eikostate va gravar el seu primer vídeoclip. La cançó escollida va ser "A life less painful", del seu primer disc, Tribut to Perseverance, que es preveu que surti al mercat en un futur immediat.

L'estiu del 2008, Eikostate va realitzar el seu primer concert. Des de llavors, han tocat a diverses sales i festivals de Catalunya. A més, també han tocat a Múrcia, a Eivissa, a Andorra i al ''Anime North Convention'' de Toronto (Canadà).

El grup va actuar recentment a la sala Razzmatazz de Barcelona com a taloners de la popular banda de metal italiana Lacuna Coil.

Us convido, doncs, a escoltar-vos el que és sens dubte el millor grup de rock del país.

Aquí podeu veure el making of de la gravació del tema que serveix de careta per al 3xl, Riot. No us ho perdeu!

Lip Dub per la independència

2010-10-29T15:49:00.002+02:00

Ja està penjat el lip dub per la independència que vam gravar diumenge passat (dia 24 d'octubre) a Vic. Va ser una experiència genial i el vídeo ha quedat molt bé :)

Com ja sabeu, vam batre el rècord de participació amb 5771 persones. Espectacular!

Ara, esperem que tot això serveixi d'alguna cosa...

Al vídeo surto després dels sardanistes, al fons, aixecant una estelada i al final a la plaça a la part esquerra, fora la sorra, també aixecant la meva estelada, la que normalment oneja a la paret de la meva habitació :) (llàstima, em pensava que se'm veuria més gros :P)

PD: Per als que tingueu una connexió lenta, crec que val la pena que us espereu que el vídeo es carregui i que us el mireu amb alta qualitat (1280p) i a pantalla completa (senzillament engegueu el vídeo i cliqueu pausa immediatament després que s'hagi engegat. Llavors us espereu que la ratlla lleugerament vermella hagi arribat al final).

"Prayers", versió de In This Moment

2010-09-29T15:13:00.000+02:00

He penjat un nou vídeo al meu canal de youtube!

Espero que us agradi! ;)

Crítica "Audio Secrecy"

2010-09-14T01:25:00.005+02:00

Ja fa set dies que Audio Secrecy (Stone Sour) es va posar a la venda i si he tardat tant a escriure aquest post és perquè estava ocupat escoltant-lo tres vegades sencer al dia. Suposo doncs que, tenint en compte això, és evident que m'agrada. De fet, m'agrada molt. Tot el que havien dit ells mateixos abans de poder-lo escoltar (que seria un àlbum molt més madur musicalment, que seria eclèctic, etc.) era realment cert. Si el comparem amb la seva entrega anterior (Come What(ever)May) és possible que algun fan de la branca metalera s'hagi decebut amb Audio Secrecy, ja que no compta amb tants hits heavies. Tot i així, cançons com "Mission Statement", "Digital" o "The bitter End" mantenen aquest esperit. Deixant de banda això, el disc compta també amb balades estil "Through Glass" (del seu últim disc), i cançons més purament rockeres.

L'album comença amb una intro de piano i que porta per nom "Audio Secrecy". La veritat és que no té res especial. La segona cançó, Mission Statement, és un dels hits de l'àlbum. És potència des del principi fins al final. La segona, "Digital", segueix la mateixa línia. La línia melòdia és molt bona, però potser s'acaba repetint massa. "Say You'll Haunt Me", el primer senzill, és una cançó popera amb un solo genial. Les següents cançons es podrien dividir en quatre blocs: "Dying", "Let's Be Honest", "Unfinished", "Nylon 6/6", "Pieces", "Hate Not Gone" i "Home Again" són cançons purament de hard-rock, amb guitarres distorcionades, alguna guitarra acústica o sense distorció, veu melòdica i algun crit de tant en tant. Melodies que s'enganxen i, en alguna ocasió, igual que a "Digital", una mica repetitives; "Hesitate", "Miracles", "Imperfect" i "Anna", són les cançons més tranquil·les del disc. "Imperfect" és totalment acústica (sense bateria i baix). "Hesitate" i "Miracles" són dues balades encantadores, i "Anna" és la més canyera d'aquest grup, però no deixa de ser popera i amb una línia melòdica d'aquelles que cada cop que l'escoltes et convenç més. Té també un riff heavy al mig que, el primer cop que el sents, dóna la impressió que no hi encaixa gens, però és qüestió d'acostumar-s'hi; i finalment, queda "Threadbare", que crec que és una cançó a part, diferent de tota la resta. És un tema com obscur, lent, misteriós, amb una tornada que es va repetint (de nou, potser massa cops) i amb un break al mig del tema a partir del qual la cançó va pujant de nou cap a la part més canyera. No és de les que m'agraden més, però és especial i, de fet, és la cançó que tanca el disc (sense tenir en compte els bonus tracks, "Hate Not Gone", "Anna" i "Home Again").

En resum, doncs, crec que Audio Secrecy és un àlbum rodó, amb cançons pop, rockeres i metaleres, amb melodies brutals, amb riffs de guitarra i de bateria excepcionals i amb solos que acabaran sent mítics. Tot això combinat amb el fet que els integrants del grup no van de superiors, se'ls veu humans i tenen molt carisme, fet que els va permetre de fer un concert gratuït, en un petit escenari i a tocar del públic i emès arreu del món per celebrar el llançament del seu nou cd, com també penjar l'àlbum a internet una setmana abans que sortís. Esperem que aquest excés de humilitat no els pasi factura a l'hora de cobrar...

Podeu escoltar l'àlbum aquí a sota, a través de l'Spotify, al Youtube... però la millor opció és anar-lo a comprar ;)

Feliç diada de Catalunya!

2010-09-11T16:26:00.000+02:00

Us desitjo a tots una bona diada de Catalunya!

Espero que sigui l'última diada que celebrem sota l'opressió políticosocial i l'espoli fiscal del govern espanyol!

Visca Catalunya lliure!!! ||*||

Us deixo amb la foto d'un burro o una mula (no ens atrevim a asseguarar-ho...) que ens ha saludat aquest matí mentre fèiem una bona excursioneta amb bici :)

Fotos de la colla Riallera

2010-09-10T15:07:00.000+02:00

La fotografia és una de les meves principals aficions. Per això, sempre que tinc l'ocasió, agafo la màquina per fer unes quantes fotos allà on vagi! Un cop fetes, també em diverteixo molt retocant-les amb el Photoshop.

En aquesta ocasió us deixo algunes fotos del concurs de sardanes de Folgueroles del passat 5 de setembre, on van participar els meus amics de colla Riallera de Vic.

Espero que us agradin! ;)

Aquí les podeu veure totes!

http://www.facebook.com/album.php?aid=214921&id=287502197346&ref=mf

Puigcercós: "Estarem preparats per a la Independència quan el primer partit de l'esquerra i el primer de la dreta siguin independentistes i sumin una majoria social i política molt àmplia".

2010-09-01T21:25:00.004+02:00

Tal i com ja vaig dir en la primera entrada, una de les meves intencions dins d'aquest bloc era compartir opinions políticosocials. Durant molts anys (de fet jo podria dir "durant tota la vida"), els partidaris de la independència hem hagut d'estar callats, però ara, per sort, aquest tema apareix cada dia al telenotícies. I si això passa, és perquè estem començant a anar per bon camí.

Durant els últims mesos, m'he mantingut a l'espectativa, primer veient com es formaven nous partits independensites, entre els quals un de liderat per la persona que durant 7 anys més havia idolatrat i més havia desitjat que fes el pas a la política, Joan Laporta. Recordo que el 10 de juliol, el dia de la gran manifestació, anava boig per trobar-me'l i expressar-li com n'estàvem de contents que aquell somni s'estigués fent realitat, i que confiàvem plenament en ell.

Amb els dies, com el fum que s'esvaeix, després de repetides accions totalment incomprensibles del seu partit, el somni del líder nat es va fondre i, dels dos partis nous, un no podia assegurar quin feia més disbarats...

l'incertesa, doncs, envaia sensiblement el meu pensament. Veient les notícies semblava que ERC, el partit que justament havia fet president a Montilla, era la via més plausible. I, certament, si m'he decidit finalment per escriure tot això, és perquè ara sí que ja ho tinc ben clar! Tot, després de llegir aquesta carta que de Joan Puigcercós (ERC) que espero que serveixi per fer callar els que ja donen aquest partit per mort.

http://blocs.esquerra.cat/puigcercos/bloc/carta-oberta-als-i-les-independentistes-1

Us en destaco el més important, tot esperant que els nous independentistes de centra-dreta s'aclareixin, s'organitzin bé i acabin essent aquesta força de dretes que falta per encaixar en el puzzle que ens portarà cap a la llibertat.

Joan Puigcercós:

"El nou Estatut era, com vam dir en el seu moment, la prova del cotó de l'Espanya plural i del projecte autonomista-federalista. Com era d'esperar, la prova del cotó ha acabat donant negatiu, primer amb la retallada de l'Estatut al Congrés i en el pacte Mas-Zapatero, i després amb la sentència del Tribunal Constitucional. L'autonomisme (i no cal dir el federalisme) han entrat en crisi, i la perspectiva independentista s'obre pas. La sentència del TC, doncs, tanca el cicle polític iniciat amb l’Acord del Tinell."

"En el camí, hem cosit el PSC al país, arrossegant-lo a posicions que fa vuit anys eren impensables: l'Estatut del 30 de setembre, la Llei d'Educació, la Llei d'Acollida, la Llei de Consultes, la Llei del Cinema, la Llei de Vegueries, etc, i hem provocat un corriment de les posicions nacionals de CiU, amb l'assumpció del dret a decidir com a eix polític."

"Avui, set anys després de la irrupció d'Esquerra com a força de Govern [...] el debat sobre la Independència és sobre la taula. Segur que no ho hem fet tot nosaltres sols, però crec que seria molt injust pretendre que la principal força independentista no hi té res a veure."

"En algunes d'aquestes crides [a la unitat independensita] hi he trobat a faltar el més elemental respecte a Esquerra i al que representa. Esquerra té 80 anys de continuïtat històrica, és el partit de Macià i Companys, té més de 450 seccions locals organitzades arreu dels Països Catalans, té 21 diputats al Parlament de Catalunya, una diputada al Parlament de les Illes Balears, té tres diputats i quatre senadors a Madrid, un eurodiputat a Brussel•les, més de 1.600 alcaldes i regidors en pobles i ciutats, governa en coalició al Principat, presideix el Parlament de Catalunya i dues Diputacions, manté relacions internacionals estables, i ha aguantat en solitari la presència institucional de l'independentisme durant els darrers vint anys. I malgrat això, a Esquerra se li han fet crides a "sumar-se" (sic) a una coalició amb entitats i partits que no han passat mai per les urnes, que no se sap quina representativitat real tenen, que no són capaços de posar-se d'acord entre ells i que no sabem si d'aquí a uns mesos continuaran existint. Em fa l'efecte que la militància i l'electorat d'Esquerra es mereix més respecte i consideració per part dels autors d'aquestes crides."

"Entenem que la proposta de posar en pràctica el dret a decidir a través d'un Referèndum democràtic sobre la Independència té recorregut polític, perquè no és una proposta només per als independentistes, sinó que és una proposta adreçada a tots els demòcrates, una proposta d'ampli espectre."

Versió del solo de "Say you'll haunt me"

2010-08-25T00:19:00.001+02:00

Avui he penjat un nou vídeo al youtube. Es tracta del solo de la cançó de Stone Sour Say you'll haunt me, del seu nou àlbum, que surt el pròxim 7 de setembre. Quan vaig sentir-lo per primera vegada, vaig quedar realment impressionat de la qualitat musical d'aquesta creació de Jim Root, demostrant que no cal anar a tota pastilla per compondre un bon solo. Jim Root, el guitarrista de Stone Sour i Slipknot, s'ha convertit amb el temps en la meva principal influència i aprofito, d'aquesta manera, per fer-li un petit tribut (tot i que cal dir que també ajuda que el solo no sigui ràpid :P). A la foto, podem veure el guitarrista d'Iowa gravant aquest mateix solo.

No em voldria oblidar tampoc d'agrair al meu professor de guitarra, Albert Comerma, tot el que m'ha ensenyat, ja que és gràcies a ell que la meva tècnica ha millorat durant els últims mesos (tot i que encara no sóc enlloc i queda un llarg camí per endavant!)

En fi, espero que us agradi el solo i el vídeo! ;)

Stone Sour

2010-08-04T15:06:00.000+02:00

Avui, una recomanació musical.

Stone Sour és una banda de hard rock provinent de Des Moines, Iowa (EUA). Compten ja amb 2 cd's a l'esquena i el dia 7 de setembre es posarà a la venda el seu tercer enregistrament, Audio Secrecy. De moment, ja hem pogut escoltar 4 cançons d'aquest nou cd i la veritat és que promet molt.

Stone Sour és una banda que aconsegueix reunir en les seves creacions musicals les parts més canyeres i els moments més emotius i pausats, fet que, segons les seves declaracions, es continuarà plasmant en el nou cd. És d'aquesta manera que s'han guanyat la meva admiració i s'han convertit en una de les meves principals influències. Cal recordar que tant el cantant (Corey Taylor) com un dels guitarristes (Jim Root) són també membres de la ja mítica banda de metal Slipknot (i és, de fet, gràcies a aquest fet que vaig descobrir Stone Sour). De fet, Jim Root és el creador del model de Fender Telecaster amb el qual toco jo.

El seu últim disc, Come what(ever) may, ja va resultar ser una gran obra, amb temes com Hell & Consequences, Made of Scars, Through Glass o Reborn. Ara, a esperar amb impaciència el setembre i la sortida d'Audio Secrecy.

Per començar a fer boca, Stone Sour ja ha llançat el primer videoclip del disc, Say you'll haunt me. A veure si us agrada!

Benvinguts al meu bloc!

2010-07-30T01:56:00.000+02:00

Hola!!

Finalment he decidit embarcar-me a l'aventura del bloc! Espero que m'aporti alguna cosa de bo, tant a mi com els que us llegiu i us mireu tot el que vagi penjant!

Per fer-vos una idea, aquí podreu trobar vídeos meus, recomanacions musicals, reflexions políticosocials, etc.

En fi, que espero que us agradi i que em deixeu molts comentaris!

Apa, per començar, un vídeo que vaig gravar ahir mateix, tocant dues versions de Nofx (dues perquè són dues cançons molt curtes i que van enllaçades)

Marc Peiron.