"Prayers", versió de In This Moment

He penjat un nou vídeo al meu canal de youtube!

Espero que us agradi! ;)

Crítica "Audio Secrecy"

Ja fa set dies que Audio Secrecy (Stone Sour) es va posar a la venda i si he tardat tant a escriure aquest post és perquè estava ocupat escoltant-lo tres vegades sencer al dia. Suposo doncs que, tenint en compte això, és evident que m'agrada. De fet, m'agrada molt. Tot el que havien dit ells mateixos abans de poder-lo escoltar (que seria un àlbum molt més madur musicalment, que seria eclèctic, etc.) era realment cert. Si el comparem amb la seva entrega anterior (Come What(ever)May) és possible que algun fan de la branca metalera s'hagi decebut amb Audio Secrecy, ja que no compta amb tants hits heavies. Tot i així, cançons com "Mission Statement", "Digital" o "The bitter End" mantenen aquest esperit. Deixant de banda això, el disc compta també amb balades estil "Through Glass" (del seu últim disc), i cançons més purament rockeres.

L'album comença amb una intro de piano i que porta per nom "Audio Secrecy". La veritat és que no té res especial. La segona cançó, Mission Statement, és un dels hits de l'àlbum. És potència des del principi fins al final. La segona, "Digital", segueix la mateixa línia. La línia melòdia és molt bona, però potser s'acaba repetint massa. "Say You'll Haunt Me", el primer senzill, és una cançó popera amb un solo genial. Les següents cançons es podrien dividir en quatre blocs: "Dying", "Let's Be Honest", "Unfinished", "Nylon 6/6", "Pieces", "Hate Not Gone" i "Home Again" són cançons purament de hard-rock, amb guitarres distorcionades, alguna guitarra acústica o sense distorció, veu melòdica i algun crit de tant en tant. Melodies que s'enganxen i, en alguna ocasió, igual que a "Digital", una mica repetitives; "Hesitate", "Miracles", "Imperfect" i "Anna", són les cançons més tranquil·les del disc. "Imperfect" és totalment acústica (sense bateria i baix). "Hesitate" i "Miracles" són dues balades encantadores, i "Anna" és la més canyera d'aquest grup, però no deixa de ser popera i amb una línia melòdica d'aquelles que cada cop que l'escoltes et convenç més. Té també un riff heavy al mig que, el primer cop que el sents, dóna la impressió que no hi encaixa gens, però és qüestió d'acostumar-s'hi; i finalment, queda "Threadbare", que crec que és una cançó a part, diferent de tota la resta. És un tema com obscur, lent, misteriós, amb una tornada que es va repetint (de nou, potser massa cops) i amb un break al mig del tema a partir del qual la cançó va pujant de nou cap a la part més canyera. No és de les que m'agraden més, però és especial i, de fet, és la cançó que tanca el disc (sense tenir en compte els bonus tracks, "Hate Not Gone", "Anna" i "Home Again").

En resum, doncs, crec que Audio Secrecy és un àlbum rodó, amb cançons pop, rockeres i metaleres, amb melodies brutals, amb riffs de guitarra i de bateria excepcionals i amb solos que acabaran sent mítics. Tot això combinat amb el fet que els integrants del grup no van de superiors, se'ls veu humans i tenen molt carisme, fet que els va permetre de fer un concert gratuït, en un petit escenari i a tocar del públic i emès arreu del món per celebrar el llançament del seu nou cd, com també penjar l'àlbum a internet una setmana abans que sortís. Esperem que aquest excés de humilitat no els pasi factura a l'hora de cobrar...

Podeu escoltar l'àlbum aquí a sota, a través de l'Spotify, al Youtube... però la millor opció és anar-lo a comprar ;)

Feliç diada de Catalunya!

Us desitjo a tots una bona diada de Catalunya!

Espero que sigui l'última diada que celebrem sota l'opressió políticosocial i l'espoli fiscal del govern espanyol!

Visca Catalunya lliure!!! ||*||

Us deixo amb la foto d'un burro o una mula (no ens atrevim a asseguarar-ho...) que ens ha saludat aquest matí mentre fèiem una bona excursioneta amb bici :)

 

Fotos de la colla Riallera

La fotografia és una de les meves principals aficions. Per això, sempre que tinc l'ocasió, agafo la màquina per fer unes quantes fotos allà on vagi! Un cop fetes, també em diverteixo molt retocant-les amb el Photoshop.

En aquesta ocasió us deixo algunes fotos del concurs de sardanes de Folgueroles del passat 5 de setembre, on van participar els meus amics de  colla Riallera de Vic.

Espero que us agradin! ;)

Aquí les podeu veure totes!

http://www.facebook.com/album.php?aid=214921&id=287502197346&ref=mf

Puigcercós: "Estarem preparats per a la Independència quan el primer partit de l'esquerra i el primer de la dreta siguin independentistes i sumin una majoria social i política molt àmplia".

Tal i com ja vaig dir en la primera entrada, una de les meves intencions dins d'aquest bloc era compartir opinions políticosocials. Durant molts anys (de fet jo podria dir "durant tota la vida"), els partidaris de la independència hem hagut d'estar callats, però ara, per sort, aquest tema apareix cada dia al telenotícies. I si això passa, és perquè estem començant a anar per bon camí.

Durant els últims mesos, m'he mantingut a l'espectativa, primer veient com es formaven nous partits independensites, entre els quals un de liderat per la persona que durant 7 anys més havia idolatrat i més havia desitjat que fes el pas a la política, Joan Laporta. Recordo que el 10 de juliol, el dia de la gran manifestació, anava boig per trobar-me'l i expressar-li com n'estàvem de contents que aquell somni s'estigués fent realitat, i que confiàvem plenament en ell.

Amb els dies, com el fum que s'esvaeix, després de repetides accions totalment incomprensibles del seu partit, el somni del líder nat es va fondre i, dels dos partis nous, un no podia assegurar quin feia més disbarats...

l'incertesa, doncs, envaia sensiblement el meu pensament. Veient les notícies semblava que ERC, el partit que justament havia fet president a Montilla, era la via més plausible. I, certament, si m'he decidit finalment per escriure tot això, és perquè ara sí que ja ho tinc ben clar! Tot, després de llegir aquesta carta que de Joan Puigcercós (ERC) que espero que serveixi per fer callar els que ja donen aquest partit per mort.

http://blocs.esquerra.cat/puigcercos/bloc/carta-oberta-als-i-les-independentistes-1 

Us en destaco el més important, tot esperant que els nous independentistes de centra-dreta s'aclareixin, s'organitzin bé i acabin essent aquesta força de dretes que falta per encaixar en el puzzle que ens portarà cap a la llibertat.





Joan Puigcercós:

"El nou Estatut era, com vam dir en el seu moment, la prova del cotó de l'Espanya plural i del projecte autonomista-federalista. Com era d'esperar, la prova del cotó ha acabat donant negatiu, primer amb la retallada de l'Estatut al Congrés i en el pacte Mas-Zapatero, i després amb la sentència del Tribunal Constitucional. L'autonomisme (i no cal dir el federalisme) han entrat en crisi, i la perspectiva independentista s'obre pas. La sentència del TC, doncs, tanca el cicle polític iniciat amb l’Acord del Tinell."

"En el camí, hem cosit el PSC al país, arrossegant-lo a posicions que fa vuit anys eren impensables: l'Estatut del 30 de setembre, la Llei d'Educació, la Llei d'Acollida, la Llei de Consultes, la Llei del Cinema, la Llei de Vegueries, etc, i hem provocat un corriment de les posicions nacionals de CiU, amb l'assumpció del dret a decidir com a eix polític."
 
"Avui, set anys després de la irrupció d'Esquerra com a força de Govern [...] el debat sobre la Independència és sobre la taula. Segur que no ho hem fet tot nosaltres sols, però crec que seria molt injust pretendre que la principal força independentista no hi té res a veure."


"En algunes d'aquestes crides [a la unitat independensita] hi he trobat a faltar el més elemental respecte a Esquerra i al que representa. Esquerra té 80 anys de continuïtat històrica, és el partit de Macià i Companys, té més de 450 seccions locals organitzades arreu dels Països Catalans, té 21 diputats al Parlament de Catalunya, una diputada al Parlament de les Illes Balears, té tres diputats i quatre senadors a Madrid, un eurodiputat a Brussel•les, més de 1.600 alcaldes i regidors en pobles i ciutats, governa en coalició al Principat, presideix el Parlament de Catalunya i dues Diputacions, manté relacions internacionals estables, i ha aguantat en solitari la presència institucional de l'independentisme durant els darrers vint anys. I malgrat això, a Esquerra se li han fet crides a "sumar-se" (sic) a una coalició amb entitats i partits que no han passat mai per les urnes, que no se sap quina representativitat real tenen, que no són capaços de posar-se d'acord entre ells i que no sabem si d'aquí a uns mesos continuaran existint. Em fa l'efecte que la militància i l'electorat d'Esquerra es mereix més respecte i consideració per part dels autors d'aquestes crides."
  
"Entenem que la proposta de posar en pràctica el dret a decidir a través d'un Referèndum democràtic sobre la Independència té recorregut polític, perquè no és una proposta només per als independentistes, sinó que és una proposta adreçada a tots els demòcrates, una proposta d'ampli espectre."