dimarts, 27 de juny del 2017

L’editorial del New York Times: ambigüitat o mala traducció?

Marc Peiron - traductor




Aquests dies s’ha generat força debat sobre la traducció d’una frase de l’editorial del New York Times que parlava del referèndum. D’entrada vull deixar clar que l’única intensió de l’article és debatre amistosament sobre una qüestió lingüística, però que, en el fons, pel contingut de la frase, té força interès. L’oració és aquesta:

The best outcome for Spain would be to permit the referendum, and for Catalan voters to reject independence.

El problema d’interpretació que s’ha generat no és únicament causa d’una mala traducció, sinó també sobre quins elements s’elideixen a la segona part de la frase, i si “The best outcome for Spain” ho hem de considerar un bloc o no.
Alguns mitjans com TV3 la tradueixen així:

“El millor per a Espanya seria permetre el referèndum, i [el millor] per als votants catalans [seria] rebutjar la independència”.

Però Xavier Sala i Martín ho critica i opta per una altra traducció, igual que altres mitjans com el diari Ara:

“El millor per a Espanya seria permetre el referèndum i que els votants catalans rebutgessin la independència”.

Albert Pla Naulart, cap de llengua del diari Ara, explica els motius per traduir-la així. Argumenta que la construcció anglesa “for X to do Y” es tradueix per “que X faci Y”, i que quan un anglès veu aquesta construcció entén automàticament el que nosaltres entendríem per “que X faci Y”. Ho fa servir per justificar la seva traducció. Però només per al segon “for X to do Y” de la frase. El primer el tradueix diferent: “La millor opció per a Espanya seria permetre el referèndum i que els votants catalans refusin la independència”. I això comporta un significat diferent que no pas si traduíssim tots dos “for X to do Y” de la mateixa manera. Si diuen que “for X to do Y” es tradueix per “que X faci Y”, ¿per què no han traduït “La millor opció és que Espanya permeti el referèndum i que els votants catalans refusin la independència”? Segons ells, es tracta de dos usos diferents del "for" i, a més, creuen que la conjunció “and” uneix dos complements del sintagma verbal principal “The best outcome for Spain would be [this and this]”.

Ara mirem de comprendre la traducció del bàndol de TV3. Fem-ho agafant una frase semblant però més simple:

 “The best outcome for Luke is to stay home, and for John to leave”: “El millor per al Luke és quedar-se a casa i per al John, marxar” / “La millor opció és que el Luke es quedi a casa i que el John marxi”.

Però, ¿diríem mai “El millor per al Luke és quedar-se a casa i que el John marxi”? Qui ho diu que tota la millora de les dues situacions recau en el Luke? Si volem que tot recaigui en el Luke, ¿no hauríem de dir alguna cosa com “The best outcome for Luke is to stay home and that John leaves” o bé “The best outcome for Luke is to stay home and John to leave”?

L’única manera d’entendre que tota la millora recau en el Luke és que el segon “for X to do Y” tingui un significat diferent al primer i sigui una expressió anglesa que equival a un “que” i només a un “que”. Llavors, la interpretació de Sala Martin i el diari Ara seria vàlida: “La millor opció per a Espanya seria que passi això i que passi això altre”. El segon “for” equivaldria a una mena de “que a més a més”.

Tot i així, i encara que la hipòtesi del bàndol de Sala i Martín sigui correcta, no veig cap motiu per negar la traducció del bàndol de TV3, que es raona així: s’ha elidit “The best outcome” i el verb a la segona frase, i els dos “for” es tradueixin igual:

“The best outcome for Spain would be to permit the referendum, and [the best outcome] for Catalan voters [would be] to reject independence”.

The best outcome
1. for Spain would be to permit the referendum
AND
2. for Catalan voters [would be] to reject independence

Aquí, ho traduïm com ho traduïm, diu el mateix: “El millor és que Espanya permeti el referèndum, i [el millor és] que els votants catalans refusin la independència” / “El millor per a Espanya és permetre el referèndum i [el millor] per als votants catalans és refusar la independència”. Per tant, segons el meu parer, hi ha dues possibles interpretacions de la frase.

L’article publicat per Ernest Rusines, cap de lingüistes de TV3 i que ha consultat diversos traductors, confirma que existeix aquesta ambigüitat. A més, personalment he enviat aquest article que he escrit a un nadiu americà, i avala el fet que hi ha dues interpretacions, però deixa clar que un americà fent una primera lectura és més probable que entengui el sentit que li dóna TV3.

Així doncs, l’únic que ens pot resoldre el dubte és el New York Times. Segurament qui va escriure l’editorial no es pensava que una frase del seu article podria generar tant de debat al nostre país. Però sigui quina sigui la intenció del redactor, el que crec que hem de tenir clar és que les ganes de voler que digui una cosa en concret no ens haurien d’impedir poder veure que potser sí que existeix ambigüitat a la frase.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada