La meva nova guitarra!

Us presento la meva nova guitarra! Una Takamine acústica amb la qual espero poder compartir molts moments "kumbapopacústics"! Gràcies, reis! :D

Feliç 2012!!!

Aquest 2011 han passat i hi ha seguit havent moltes coses dolentes (el tsunami al Japó, l'augment de la crisi econòmica i la mala gestió dels nostres polítics, el retorn del PP, la impossibilitat de tenir el dret a decidir si els catalans volem un estat propi sense que ens continuïn robant els diners, la pobresa i la contaminació del nostre planeta...) que avui és un dia per recordar i tenir en compte. Veure que passa un altre any i els problemes globals segueixen igual és frustrant. Però quan acaba l'any, crec que cal ser una mica egoista i recordar les coses bones que ens han passat: moments màgics que he viscut i que mai s'oblidaran, les noves persones especials que he conegut aquest any, els triomfs del Barça i els sentiments que desperta aquest esport, els nous grups de música que he descobert, tots els bons discos que han sortit aquest any, el retorn al dojo de karate, els grans concerts a què he assistit... i adonar-se que de vegades és millor oblidar els grans problemes del nostre món i pensar en aquelles petites o grans coses que ens fan feliços (i més tenint en compte que el món s'acaba l'any que ve xD). I el que és més important: tenir clar els objectius i els somnis que tenim pel nou any i lluitar sempre sempre, fer el possible per aconseguir tot allò que ens proposem! MOLT BON ANY 2012 A TOTHOM!

Els millors discos del 2011

Icon For Hire - Scripted (Rock/Metal Alternatiu)

Aquest és l'àlbum de debut dels americans Icon For Hire. Una mescla molt interessant de metal modern de les guitarres i la bateria amb una veu pop totalment melòdica i enganxosa i unes bases electròniques molt ben composades i que encaixen a la perfecció amb el seu rock. De moment no hi ha gaire res a dir d'aquesta banda perquè acaben de sortir a la llum, només que la seva entrada ha sigut per la porta gran, amb una producció sonora impecable i una composició excel·lent que m'ha sorprès molt gratament.

_________________________________________________________________

Eikostate - Tribute to Perseverance (Rock Alternatiu / Música tradicional japonesa)

Després de 4 anys, aquests osonencs han pogut treure al mercat el seu primer treball, que més aviat sembla provinent d'una banda nord-americana que ja porta una llarga trajectòria musical. De fet, el disc ha estat produït als Estats Units i tres components del grup provenen d'After Feed-Back, una banda que va aconseguir molt renom al final dels anys noranta i principis del s. XXI. Melodies enganxoses acompanyades de guitarres lleugeres però contundents (com ho són el baix i la bateria) que enamoren a tots els públics.

_________________________________________________________________

 

In Flames - Sounds of a Playground Fading (Death-Metal Melòdic)

És el nou disc d'aquesta banda sueca que ja porta molts anys a l'escenari. És un grup que ha demostrat que a cada treball evoluciona cap a una nova direcció. En aquesta ocasió, la banda ha experimentat cap a un so més obscur però alhora atrevint-se amb alguna melodia vocal fins ara gairebé inexistent al repertori del grup. El disc, compost únicament pel guitarrista Björn Gelotte, conté un grapat de riffs extraordinaris.

 

_________________________________________________________________

La Pegatina - Xapomelön (Rumba)

El nou disc d'aquesta banda de Montcada evidencia que el grup segueix en una molt bona línia evolutiva. Sens dubte, és la millor injecció de moral, bon rotllo, ganes de festa i de ballar. Com ja es pot comprovar a la portada, el disc és una explosió d'energia constant, tot i que també té temes més melancòlics com "Molta merda i massa teatre" o "Luces en el bar", que enamoren. El seu estil està força estès al nostre país, però segons la meva opinió La Pegatina, i sobretot amb Xapomelön, són qui han sabut elaborar el millor producte.

 

_________________________________________________________________

 

Simple Plan - Get Your Heart On (Pop-Punk)

Els Simple Plan no afluixen la seva canya i, a diferència d'altres bandes de finals dels 90, no han volgut desviar-se gaire del seu atractiu Pop-Punk. En aquest disc, però, potser podem trobar alguna part bastant propera al Pop més comercial, començant per l'esplèndida intervenció de Natasha Bedingfield al seu hit "Jet Lag", l'inici de "Freaking Me Out" o "Summer Paradise", totes elles amb intervencions d'artistes externs del panorama musical més comercial. No obstant tot això, que no s'ha d'agafar com una crítica, la banda no ha deixat de banda les guitarres electrificades i la canya rockera de sempre i, naturalment, les melodies i la composició és molt més elaborada que en els seus treballs anteriors (així com la mescla i la masterització).

_________________________________________________________________

 

 

Red - Until We Have Faces (Rock/Metal Alternatiu)

Una banda inspirada pels àngels (es proclamen cristians fins al moll de l'os) que tot i aquest fet el diable els permet fotre canya a les guitarres. Han aconseguit una producció molt bonica i com sempre han realitzat unes composicions molt melòdiques, impactants, imponents i majestuoses, gràcies en bona part a les bases de violins i altres seccions de corda. No obstant, penso que falta continuïtat a la línia del disc. Comença brutalment amb "Feed The Machine" i "Faceless", però després vénen un seguit de cançons planeres i sense gaire punts d'interès fins a "Not Alone" i "Watch You Crawl" i llavors de nou el nivell baixa fins a ja l'última cançó, "Hymn for the Missing" (de fet és la penúltima; l'última és un tema instrumental que, des del meu punt de vista, sobra totalment).

 

Ànims, Villa!

No el veieu més content del normal sabent que no jugarà en 5 mesos? Crec que dintre de tot, la lesió li haurà anat bé perquè no passava pel seu millor moment i ara no ha de jugar i rep l'estima de tots els seus companys i seguidors. Espero que quan torni, pugui demostrar-nos el seu veritable potencial! Molts ànims, Villa!!! :)

This is War

Comença l'etapa del govern del PP.

El futur és molt incert. La primera reacció és de temor per la gran represàlia que pot exercir el PP sobre Catalunya. De totes maneres ja hi ha força gent que pensa en si aquests resultats ens poden beneficiar. És una opinió arriscada, però s'ha de tenir en compte. Si el PP comença a destrossar Catalunya, aquest fet pot fer reaccionar tot un bon grapat de catalans que encara no s'han adonat que cal i és possible deixar de pertànyer a Espanya. Gent que no sap que el govern d'aquest país ens fa ser coses que no som.

Desenganyem-nos, donar-nos pel sac ho faran tant els uns com els altres. En aquestes eleccions i en aquest congrés, els únics que poden fer alguna cosa per nosaltres són els partits catalans. En aquest sentit, és trist veure que dels 1.230.000 de vots independentistes, només 3 diputats la defensaran al congrés...

I pel que fa a Vic, doncs força satisfet amb els resultats. Seguim resistint com qui millor la marea de gavines!

En fi, continua la guerra, continua la guerra per la llibertat! I aquest cop, l'adversari és de més categoria i, per tant, la motivació ha de ser major! This is War!

Nyandú guanya el Sona 9

Emocionat de veure com companys que amb el poc que els conec sempre han demostrat gran humilitat i simpatia, i que sempre que he vist tocar he considerat músics excel·lents ara han aconseguit arribar a dalt de tot de la música moderna catalana. Enhorabona, Nyandú!!!

Spain's secret conflict

Gary Gibson va realitzar un reportatge sobre el conflicte entre Espanya i Catalunya ja fa temps i finalment avui he trobat un moment per mirar-me'l.

SPAIN'S SECRET CONFLICT from Jordi SF on Vimeo.

(Versió subtitulada al català aquí: http://vimeo.com/25245089)

Tal i com m'havien dit (gràcies, Albert, per recomanar-me'l) és impressionant. Gibson va extreure opinions de totes les bandes, però qualsevol persona amb mig pam de seny acaba entenent quin és el problema entre Espanya i Catalunya i com s'hauria de solucionar. M'agradaria destacar uns quants aspectes molt rellevants del reportatge:

- No és poc conegut que vivim en un dèficit fiscal (robatori de diners per part del govern espanyol) important. Potser no és tan conegut, però, que es tracta del dèficit més gran de la Unió Europea i que, arran d'això, existeixen fets com per exemple que a la resta d'Espanya, segons constata Carod Rovira, et pots treure el carnet de conduir gratuïtament. Impactant.

- Val la pena i és bonic veure entrevistats a peu de l'estadi Santiago Bernabéu abans d'un partit raonant i entenent que Catalunya vol ser independent i que ningú hauria d'oposar-li aquest dret. Que d'aquesta manera tothom estaria content i tindria el que voldria. És un bon moment per recordar que el nacionalisme català mai hauria d'entrar en conflicte cap a una població espanyola en general, sinó amb aquella població i especialment aquells governants que menyspreen Catalunya ("Catalunya és un càncer"), se n'inventen mentides ("el castellà és perseguit a Catalunya") i no permeten la lliure expressió i el dret a decidir dels seus ciutadans.

- Em refereixo a les declaracions repugnants de periodistes espanyols com Jiménez Losantos o Curri Valenzuela, que es contraposen a certes opinions de ciutadans espanyols i que, segons la meva opinió, desprestigien la dignitat del seu país. Aquesta gent tenen tanta aversió cap als catalans com certs alemanys tenien cap als jueus. Per què? Segurament per pur sensacionalisme i raó de ser a l'hora de guanyar popularitat creant conflicte, sumat a les arrels franquistes defensores de la unitat indestructible del que creuen que sempre ha estat unit.

- L'eloqüència de Mattew Tree, un personatge que m'ha despertat molta simpatia, tant pel fet que ha sabut entendre perfectament quin és el problema dels catalans, com per saber expressar aquest problema d'una manera molt objectivament irrefutable.

Mentrestant, els nostres polítics van discutint-se sobre si un va pactar amb el PP en el passat o si va enviar una tramesa electoral en castellà, i si l'altre no va assistir a la manifestació independentista, recordant-me els meus alumnes de 6 anys que es retreuen que un s'ha rigut del seu nom i l'altre li ha clavat una plantofada. Desgraciadament és el que tenim, no hi ha més; i si volem intentar arribar a algun lloc, cal no quedar-se a casa o votar en blanc perquè això beneficia els peixos grossos d'obediència espanyola. Sí, tots dos: PP i PSOE. Després de 8 anys de PSOE hem comprovat que no ens han regalat res. Potser amb una mica de canya del PP aconseguirem fer aixecar la falç a més catalans. Què en penseu?