Txarango - Benvinguts al llarg viatge

Ahir mateix, Txarango posava l'enllaç de descàrrega del seu nou àlbum per descarregar a la seva pàgina web. Després de 30 minuts ja l'estaven escoltant més de 1.000 persones. El títol és "Benvinguts al llarg viatge" i és un d'aquells discos que cal escoltar unes tres o quatre vegades abans de trobar-li el punt.

Són cançons d'aquelles que jo en dic festives. Una barreja de ritmes d'ska i reggae, amb trompetes i un piano molts cops a ritme de salsa. D'aquest estil sempre m'enamoren les línies de baix, i el disc de Txarango no n'és una excepció. I és que la veritat és que si he de destacar alguna cosa del disc en especial és la gran qualitat musical dels intèrprets, des del primer a l'últim, i passant també per les col·laboracions vocals de diversos grups destacats del panorama de mastissatge, fusió i rumba català (La Pegatina, Bongo Botrako, Strombers...). La producció, mescla i masterització de l'àlbum també és impecable. Tot sona amb detall i claredat. Pel que fa a la composició potser hauria arrodonit algun tema una mica diferent i n'hauria animat algun una mica més. De totes maneres hi ha cançons fantàstiques, com la delicadesa que ens presenta "Un Pam de Nas".

Espero que aquest viatge sigui realment llarg per Txarango!

Descarregueu-vos aquí el seu disc: http://www.txarango.com/

8/10

Les interioritats dels periodistes que segueixen el Barça

Molt interessant la tertúlia amb uns quants periodistes que treballen informant sobre el Barça.

La gran Marta Carreras, de Catalunya Ràdio, un clar exemple d'esforç, persistència i minuciositat amb la seva feina. Sempre arribant al límit d'on pot arribar i a les ordres de Joaquim Maria Puyal, un dels mestres segurament més experts i exigents.

Víctor Patsi, un personatge molt curiós...

El xilè Nacho Salcedo, conegut com el periodista que sempre pregunta exclusivament per Alexis, que segons explica és un gran fenomen mediàtic al seu país.

I per sobre de tot, destaquen aquests dos periodistes: Francesco Canale prové d'Itàlia i ha après el català per poder treballar a Catalunya. De fet, assegura una cosa que per molts no sembla evident: per treballar a Catalunya és imprescindible saber el català. Al vídeo apareix una gran escena: Guardiola, el primer dia que sent Canale preguntant-li en català i diu "Ho veieu? Això és l'immersió! Ets un crack, Francesco!". I Lara Zheng, que treballa per una web xinesa amb 900 milions d'usuaris actius i que també ha fet l'esforç d'aprendre el català i la podem sentir en totes les rodes de premsa fent les preguntes a en Pep en el nostre idioma. Tots dos, un gran exemple per molts de nosaltres, igual que ho és Andrés Iniesta aprenent també el català; exemple per a tots aquells jugadors catalans del Barça que només publiquen al Facebook o al Twitter en castellà, mentre que el manxec ho fa en català.

"Que n'aprenguin", diria el nostre antic president. Si està ben clar que aquesta nova junta està descuidant massa coses...

Barça - València (Copa)

Som a la final de la Copa una altra vegada!!! Avui l'equip ha tornat a mostrar-nos un molt bon joc i ens ha demostrat que d'en mica en mica va recuperant el seu ritme habitual. Avui gran Puyol de nou, i genials gols de Cesc i Xavi. Molt bones assistències de Messi que, per mala sort, no ha pogut marcar. I no cal oblidar un parell o tres d'aturades de gran mèrit de Pinto! No podem dubtar d'ell!

El València també ha estat molt bé i ha sigut un digne i noble rival. Sobretot ha destacat el porter Diego Alves, realitzant unes parades espectaculars (fins i tot un penal a l'anada) i sense el qual el Barça hauria pogut sentenciar l'eliminatòria amb molta més facilitat.

Ara la final amb l'Athletic de Bilbao. Segur que serà un grandiós partit. Es disputarà al Bernabéu? Ja ho veurem...

Us deixo la foto de la meva nova samarreta del Barça que m'ha arribat avui des de Tailàndia. És de l'any passat perquè és el disseny que m'agrada més (amb els acabats grocs, amb la senyera...) i, en vista de la d'aquest any (Qatar desplaçant Unicef) i la de l'any que ve (possible desaparició de la senyera), em sembla que tardaré a comprar-ne una d'actualitzada! :)

Per cert, força lamentable la campanya del Plus francès sobre el fet que els esportistes espanyols no guanyen per casualitat...

Vila Real - Barça

Perdre punts aquí és un cop molt dur. El nostre rival, el Madrid, no perdona i serà molt difícil remuntar. Per les seves paraules a la roda de premsa, en Pep diria que també ho veu difícil. "Mirarem de recuperar el màxim de punts", ha dit. Però bé, naturalment no hem de perdre l'esperança i a seguir animant l'equip partit a partit.

Per cert, avui hem vist uns grans minuts de Tello. Crec que s'ha de merèixer més minuts al primer equip, perquè pot aportar moltes coses bones!

També, tot i que no el tenia gaire vist, m'agradaria deixar un record per a Dani Montesinos. Descansi en pau.

Versió: 'I'm With You' d'Avril Lavigne

Aquí teniu el meu primer vídeo amb la meva nova guitarra acústica. La cançó és del primer i únic disc que m'agrada (fins a dia d'avui) de l'Avril Lavigne; es diu "I'm With You". Espero que us agradi!

Gran derbi català!

Deixeu-vos estar d'hòsties. En cas que Barça perdés la lliga aquest any, la va perdre amb la derrota a casa el Getafe (1-0). Des d'un bon principi tenia clar que l'Espanyol de Pochettino seria un dels millors rivals per al Barça de Guardiola, perquè tots dos són entrenadors excel·lentíssims. Deixem-nos de lamentar per l'error de l'àrbitre, perquè d'aquí no ha depengut la victòria. Sabem de sobres que els àrbitres la cagen. Com diu Òscar Fernández de Catalunya Radio sorprèn molt que els mateixos que lloen Guardiola per no justificar-se amb l'arbitratge, avui es queixen de l'àrbitre. Tal i com va dir el mateix Raúl Rodríguez, autor del penal i que va confessar haver-la tocat amb la mà, va haver-hi molt més partit més enllà d'aquesta acció; els dos equips podrien haver marcat en altres ocasions clares, o sigui que penso que mai és lògic justificar una derrota o un empat per un penal no assenyalat.

Per a mi, doncs, el resultat va ser just. És evident L'Espanyol és un equip inferior al Barça, però destaca que segueix una filosofia similar. I d'aquesta manera, confiant en el planter i jugant en un camp com Cornellà-El Prat, amb una afició totalment entregada, sap impartir un sistema de joc capaç de plantar cara al millor equip del món. És digne d'admirar. És per això que va fer un partit magistral. vam veure un partit de futbol tàcticament molt interessant i igualat, on el rival va saber anul·lar el joc del Barça i en especial Messi, on Andrés Iniesta va realitzar una actuació espectacular un cop més i Valdés va ser providencial per no patir per una derrota.

D'altra banda, no puc entendre els crits racistes cap a Alves (o els que puguin haver al Camp Nou contra algú altre), el llançament d'objectes, les pancartes de baix to contra l'equip contrari... És maco que hi hagi rivalitat, però crec que tothom viuria millor si no s'arribessin a aquests extrems. Mireu la bona relació entre els dos tècnics, que són, en definitiva, els "màxims representats" de l'equip.

El moment còmic el va protagonitzar Condal, amb un accent castellà pitjor que el d'un servidor i que va declarar que estava content perquè no hi havia hagut cap lesionat. "I Christian?" li va preguntat la periodista. "Doncs bé, moments encertats i moments que no tant, com és normal" va respondre. Christian havia hagut de sortir del terreny de joc amb camilla per una lesió. I seguidament Rosell, amb una altra intervenció retòrica magistral, com de costum.

Tinc ganes de saber què opina Jaume Creixell, una persona que admiro molt, aquest dimarts al Tenim un Punt de Francesc Garriga a Catalunya Ràdio!


PD: Gràcies a seguir La Transmissió d'en Puyal i a llegir el Fórmula Barça de Ricard Torquemada m'estic convertint en un crític futbolista més o menys vàlid! A veure si algun dia això ho puc escriure en alguna publicació de veritat...

La meva nova guitarra!

Us presento la meva nova guitarra! Una Takamine acústica amb la qual espero poder compartir molts moments "kumbapopacústics"! Gràcies, reis! :D