Febrer de 2005. Llegeixo estupefacte al diari El 9nou que els After Feed-back han decidit separar-se. Just els havia conegut el Nadal anterior quan el meu germà em va regalar el seu segon disc, en l'època que també vaig descobrir Korn. Això era, però, l'inici d'un nou món. Al cap d'un any i mig vaig saber que "Eikostate", amb ex-components d'After Feed-back buscaven baixista. Vaig entrar al seu myspace i vaig escoltar la seva primera cançó, Theory of a Lifetime. El rotllo era totalment diferent que After, però prometia força. Al cap de poc vaig tenir l'oportunitat de trobar-los en un concert i jo, aleshores amb 15 anys i sense cap mena de vergonya m'hi vaig autopresentar com aquell que es va a fer fotos amb uns artistes americans mundialment famosos. Gràcies a la seva simpatia, ben aviat vaig assistir a un assaig seu, on em vaig quedar impressionat per les seves cançons i amb ganes de sentir-les en disc. La vida no sempre segueix el curs que tu voldries; he hagut d'esperar 4 anys per poder sentir el disc sencer.
El disc, enregistrat la tardor de 2007, havia de sortir a la llum la primavera de 2008, però per culpa de problemes discogràfics, els Eikostate no van poder trobar una oferta raonable fins fa ben poc, i el disc no ha sortit fins aquest setembre. Es titula Tribute to Perseverance i ha sortit de la mà d'RGB Suports (el segell català de Lax'n'busto, Els Pets, etc.).
Venint d'After Feed-back, els músics tenien el llistó molt alt. El disc d'Eikostate no és ni millor ni pitjor que After; simplement no té res a veure.
Cal dir que el disc comença amb "Riot", un tema addicional gravat fa poc a la Casamurada (Jesús Rovira) i que és la cançó principal del canal de 3XL, de TVC. Al ser més nova que la resta, es nota el progrés musical de la banda al llarg d'aquests anys. El segon tema, "The Betrayal", és simple però molt contundent, i és el single pel qual es va produir un videoclip recentment. "A Life Less Painful" és l'altre tema amb videoclip, aquest ja més vell. És el tema més comercial i que defuig més de les arrels nu-metaleres. De la resta de cançons, m'agradaria destacar el riff inicial de "Memories" (el tema acústic del disc) que penso que és d'una composició magistral, un dels millors riffs que mai he sentit, i que de fet dóna inici a una cançó preciosa i molt emotiva; el canvi que fa la cançó "Silence" a partir de després de la segona tornada, que amb un toc nu-metal dóna una alenada d'aire fresc imprescindible a una cançó tranquil·la i també emotiva; i "Theory of a Lifetime II" que, segons la meva opinió, és la més ràpida, canyera i intensa del disc.
Les lletres, escrites pel cantant David Martínez, parlen de problemes personals o experiències vitals amb què qualsevol es pot sentir identificat, però també trobem crítica social, com a "Selfish Deconstruction".
Quant a la producció, des del meu punt de vista, trobo a faltar una mica de presència i definició per part de les guitarres principals, definició que Jesús Rovira va aconseguir més amb el tema "Riot". En canvi, m'encanten les guitarres crunch o mig distorsionades. Res a dir respecte als altres instruments o la veu: el disc en general sona totalment professional i americà. Naturalment, els samples japonesos donen un toc únic i personal al disc. Potser personalment hauria apujat una mica el tempo de certes cançons, però aquest és un aspecte al qual et vas acostumant a base de sentir el disc. El disseny gràfic també és impecable.
Finalment cal mencionar l'extrema qualitat dels músics: la potència brutal del baix d'en Luis, (si no us ho creieu, aneu a un assaig i us ho demostrarà a través del seu "ampli-nevera" hehe); la rapidesa en què en roger ha après a tocar la bateria d'una manera magistral, oferint-nos uns breaks que enganxen moltíssim (i cal recordar que tocar amb claqueta no és feina fàcil); els grans riffs de l'Eloi i la seva espectacular i única posada en escena, on mostra que realment sent la música des del cor, fet que aconsegueix transmetre a tota l'audiència; i finalment la veu d'en David, un dels aspectes que m'han agradat més del cd, sobretot la gran diversitat de segones veus que s'escolten, molt ben aconseguides ("Memories", "Silence", "Theory of a Lifetime II"...). El seu impressionant registre vocàlic crec que simplement el col·loca entre els millors cantants del món, al nivell d'altres grans cantants que admiro com Corey Taylor, Jared Leto, Hayley Williams, Chester Bennington o Serj Tankian; gent que en directe són capaços d'afinar i a uns registres molt difícils.
I això és tot (que no és pas poc). Com ja em suposava, l'espera ha valgut la pena. Actualment, l'amistat continua amb els Eikostate i jo em cuido, juntament amb un altre col·lega, de l'Eikostate Street Team, amb el qual ajudem a difondre el grup a través de la xarxa.
Només fala dir (com sempre) que us compreu el cd perquè val molt la pena. Espero que a partir d'ara, la sort somrigui a aquests talentosos osonencs.
Tribute to Perseverance
Produït per Eikostate.
Mesclat per Drew Mazurek.
2011 RGB Supports.
Valoració: 8.9/10
Compra el cd a:http://www.rgb.cat/index.php?c=56&veurefitxa=1421 o a qualsevol botiga de discos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada