La notícia avui al 9nou.cat sobre el tancament de la botiga de música de Vic "Gong", una notícia que m'afecta com a músic, m'ha empès a donar per acabades les vacances com a blocaire. És evident que el sector del cd està en total decadència. Però això és bo o dolent? Per als comerciants venedors de discos és clarament dolent, perquè es veuen obligats a tancar els seus negocis.
Per als consumidors hi ha diversos factors que cal analitzar. El fet de comprar un disc físicament és quelcom amb certa màgia i certa il·lusió. Recordo èpoques en què, per Nadal, la Martulina Divina de Vic estava tan plena que gairebé no podies ni entrar-hi. Personalment, m'agrada comprar aquells 4 o 5 discos a l'any que crec que són els millors i m'agrada tenir-los físicament i veure'ls damunt la taula. Però aquest fet no es contradiu al fet que sigui un descarregador compulsiu. Sense la possibilitat de descàrrega, no tindria l'oportunitat de conèixer tants grups com els que conec actualment; per tant, el meu bagatge musical seria considerablement inferior i això es veuria reflectit en la meva música.
I per als músics? Per un músic com jo, sense recursos i totalment fora del panorama "visible", Internet és una gran via per donar-te a conèixer. Encara que hi pengis algun tema, si fas un disc saps que hi haurà aquelles persones concretes que te'l compraran i des del primer moment saps que igualment no te'n faràs ric. Per als músics "famosos", la pèrdua de diners en la devallada de vendes de discos tampoc crec que sigui important perquè en realitat la gran majoria dels beneficis se'ls emporta la discogràfica. Els músics ja tenen els diners fets en concerts i merchandising. I amb les descàrregues també els és molt més fàcil donar-se a conèixer arreu del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada