Us faig extensible la meva reflexió enviada a Catalunya Ràdio sobre el discurs d'ahir de Joaquim Maria Puyal sobre el periodisme i l'exclusiva de Tito Vilanova, que podeu llegir aquí.
"Bona tarda,
M'agradaria fer extensiva la meva reflexió, com a culé i oient, sobre el discurs inicial d'ahir d'en Quim. M'encantaria que ell ho pogués llegir, però m'imagino que això no serà possible.
El discurs d'en Quim, com de costum, em va agradar molt, però discrepo de la part final, on exposava, segons el meu entendre, la decepció per no haver aconseguit l'exclusiva del nomenament de Tito Vilanova, i que el club cada vegada té més apamat el control de la informació. Com a culé i receptor de informació a través de la TdP i la resta de programes de la vostra casa, no estic d'acord amb ell quan creu que els periodistes han d'informar (sempre) els aficionats abans que ho faci el club. I és més: de fet em va sorprendre molt positivament que el club aconseguís mantenir el secret de Tito fins al moment oportú. Penso que el periodisme d'investigació, i el voler avançar-se a la notícia com diu en Quim, no s'ha de fer servir per tirar a terra la que crec que és la primera jugada de mèrit d'aquesta directiva: l'anunci de Tito immediatament després de l'adéu de Guardiola per aixecar els ànims i per impregnar d'il·lusió un moment històric que es podia comparar a un funeral.
D'altra banda, penso que el periodisme de la vostra casa, Catalunya Ràdio, no està mancat de bona salut. M'agradaria destacar una vegada més el valor i la bona feina feta de gent que dóna la cara cada dia i que surt al carrer a buscar l'últim detall de la notícia, com el Xavi Campos i el Jordi Borda, les hores i hores d'anàlisi sublim i gairebé sempre encertat el Ricard Torquemada, les emocionants retransmissions del mateix Puyal (al qual tinc una admiració inimaginable, per això he decidit escriure aquesta reflexió), i el treball productiu de tota la gent de La TdP, el Tenim un Punt, el Catalunya Vespre Esports, El Club de la Mitjanit i el Tot Gira. Com a oient, mai de la vida m'hauria passat pel cap sentir-me desinformat pel fet de no haver sabut la notícia de Tito Vilanova fins al moment de la publicació; d'haver-la sentit en veu de Rosell i no de la ràdio. De fet, el que valoro és que les paraules de Rosell arribessin a través de la ràdio. Si això no hagués sigut així, sí que hauria sigut un error periodístic cabdal. És cert que ens agrada sentir exclusives, que en certes o moltes ocasions és interessant que el periodista s'avanci a la notícia; ens agrada fer especulacions, com la d'ahir sobre Dani Alves, però també hi ha d'haver moments de saber acceptar un gol no previst, i acceptar-lo sense ressentiment, moments de gran importància i que és millor mantenir-los en secret, perquè al capdavall, repeteixo que els oients no ens hem sentit desinformats en cap moment. Què n'hauríem tret de saber-ho amb antelació?
Només em queda desitjar que seguiu fent la feina d'aquesta manera, que penso que és la correcta. M'encantaria poder rebre resposta d'algú de vosaltres per poder contrastar opinions. El Quim és una autoritat i un model a seguir, i pot ser que jo estigui equivocat en tot això.
Moltíssimes gràcies."
M'agradaria fer extensiva la meva reflexió, com a culé i oient, sobre el discurs inicial d'ahir d'en Quim. M'encantaria que ell ho pogués llegir, però m'imagino que això no serà possible.
El discurs d'en Quim, com de costum, em va agradar molt, però discrepo de la part final, on exposava, segons el meu entendre, la decepció per no haver aconseguit l'exclusiva del nomenament de Tito Vilanova, i que el club cada vegada té més apamat el control de la informació. Com a culé i receptor de informació a través de la TdP i la resta de programes de la vostra casa, no estic d'acord amb ell quan creu que els periodistes han d'informar (sempre) els aficionats abans que ho faci el club. I és més: de fet em va sorprendre molt positivament que el club aconseguís mantenir el secret de Tito fins al moment oportú. Penso que el periodisme d'investigació, i el voler avançar-se a la notícia com diu en Quim, no s'ha de fer servir per tirar a terra la que crec que és la primera jugada de mèrit d'aquesta directiva: l'anunci de Tito immediatament després de l'adéu de Guardiola per aixecar els ànims i per impregnar d'il·lusió un moment històric que es podia comparar a un funeral.
D'altra banda, penso que el periodisme de la vostra casa, Catalunya Ràdio, no està mancat de bona salut. M'agradaria destacar una vegada més el valor i la bona feina feta de gent que dóna la cara cada dia i que surt al carrer a buscar l'últim detall de la notícia, com el Xavi Campos i el Jordi Borda, les hores i hores d'anàlisi sublim i gairebé sempre encertat el Ricard Torquemada, les emocionants retransmissions del mateix Puyal (al qual tinc una admiració inimaginable, per això he decidit escriure aquesta reflexió), i el treball productiu de tota la gent de La TdP, el Tenim un Punt, el Catalunya Vespre Esports, El Club de la Mitjanit i el Tot Gira. Com a oient, mai de la vida m'hauria passat pel cap sentir-me desinformat pel fet de no haver sabut la notícia de Tito Vilanova fins al moment de la publicació; d'haver-la sentit en veu de Rosell i no de la ràdio. De fet, el que valoro és que les paraules de Rosell arribessin a través de la ràdio. Si això no hagués sigut així, sí que hauria sigut un error periodístic cabdal. És cert que ens agrada sentir exclusives, que en certes o moltes ocasions és interessant que el periodista s'avanci a la notícia; ens agrada fer especulacions, com la d'ahir sobre Dani Alves, però també hi ha d'haver moments de saber acceptar un gol no previst, i acceptar-lo sense ressentiment, moments de gran importància i que és millor mantenir-los en secret, perquè al capdavall, repeteixo que els oients no ens hem sentit desinformats en cap moment. Què n'hauríem tret de saber-ho amb antelació?
Només em queda desitjar que seguiu fent la feina d'aquesta manera, que penso que és la correcta. M'encantaria poder rebre resposta d'algú de vosaltres per poder contrastar opinions. El Quim és una autoritat i un model a seguir, i pot ser que jo estigui equivocat en tot això.
Moltíssimes gràcies."
Marc Peiron, ets genial!
ResponElimina