Gràcies a Guardiola, hi ha periodistes estrangers que han après el català i que mostren el nostre país arreu del món.
Gràcies a Guardiola, hem despertat sentiments de tota mena. Hem passat molt bons moments. Hem oblidat les preocupacions. Hem rigut, hem cridat, hem plorat, ens hem emocionat...
Agraeixo que ahir comencés la roda de premsa demanant perdó per haver allargat tant el tema de la renovació, perquè certament ha sigut una mica agonitzant. Però naturalment hem de respectar la seva decisió. Perquè certament és el millor per a l'equip. Quan diu que sent passió per la seva professió, és cert. I si en aquests moments no ho pot dir, el millor és que ho deixi. Potser sí, tot plegat ha passat massa ràpid, 4 anys són molt pocs, i no fa pas gaire del discurs del "ben d'hora, ben d'hora" a la Generalitat, però estic confiat que algun dia o altre en Pep tornarà.
Després de l'anunci em quedava un buit immens, com si algú s'hagués mort, però la directiva la va encertar de ple anunciant immediatament el nomenament de Tito Vilanova com a primer entrenador. No substitueix la tristesa de la marxa de Guardiola, però sí que deixa un regust de boca bo. És el millor relleu que podia arribar i tinc moltes ganes de veure'l en acció!
El primer gran moment de Guardiola va ser el gol de Don Andrés a Stamford Bridge. Fins llavors, jo no seguia el Barça amb la mateixa passió. A partir d'aquell moment, no em perdo ni un partit i el Barça s'ha convertit en una part molt important de la meva vida, fins al punt que m'agradaria que tingués relació directe en la meva vida professional.
Un dels altres grans moments va ser veure'l plorar en guanyar el mundial de clubs.
Això és tot. Espero que tornis, Pep. La teva història ha sigut genial. Molta sort, Tito!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada