diumenge, 27 de maig del 2012

Gran Premi de Mònaco

Mark Webber. 6è guanyador de la temporada després de 6 curses. La comparativa avançada per Oriol Rodríguez de Catalunya Ràdio entre aquet any i l'any passat no ho pot ressaltar més clar:

2011: Vettel 143, Hamilton 85, Webber 79, Button 76, Alonso 69, Heidfeld 29, Rosberg 26, Massa 24, Schumacher 14.

2012: Alonso 76, Vettel 73, Webber 73, Hamilton 63, Rosberg 59, Räikkönen 51, Button 45, Massa 10, Schumacher 2.

La cosa segueix apretadíssima, i fa pinta que viurem un final de campionat emocionantíssim!


El Gran Premi de Mònaco sempre és especial. Ahir ja vam veure com el Kàiser Michael Schumacher tornava a aconseguir una pole position després de sis anys sense fer-ho. Lamentablement no ha pogut sortir des de la primera posició i la mala fortuna amb els problemes mecànics li ha tornat a impedir acabar la cursa.


Després d'uns emocionants primers compassos de la cursa, el Gran Premi ha entrat en una etapa força avorrida, que s'ha acabat quan la pluja ha fet acte de presència i els 6 primers classificats s'han compactat moltíssim. Malauradament, els estrets carrers de Montecarlo i l'alta igualtat entre els competidors han impedit veure cap avançament.


Una cursa poc entretinguda, però veure els monoplaces girar per Montecarlo sempre és un espectacle!

dissabte, 26 de maig del 2012

Guanyadors Copa del Rei 2012

Guardiola s'ha despedit de la sala de premsa entre aplaudiments. Avui ens ha brindat el seu últim "monòleg", un últim capítol que tanca la major història del FC Barcelona mai vista. És impossible després de tot no sentir un buit i una certa tristor per la marxa d'en Pep. Però és llei de vida! 14 títols. I havent guanyat el mateix títol i contra el mateix equip en començar i en acabar. Un cicle, doncs, tancat de manera rodona.

Ha sigut una nit de sentiments per altres aspectes, també: Xavi aixecant la copa, el record a Abidal... i l'afició desolada de l'Athletic, que ha vist com un gran equip no ha sigut capaç de plantar cara al Barça. Em sap greu per Bielsa, espero que l'any que ve segueixi donant guerra!

Al marge dels components extrafutbolístics, cal destacar les ressurreccions de Pedro (2 gols) i Piqué, que ha firmat una participació sublim. Amb 24 minuts, ho hem tingut fet. Hem sortit amb potència i, després dels 3 gols, el partit ha anat perdent intensitat i interès.

Doncs res, això s'ha acabat. Només queda l'interessant i divertit partit de diumenge de Guardiola contra Tito, tot i que malauradament no hi haurà Messi.

La cosa torna a començar a l'agost; ja tinc ganes de veure com li aniran les coses a Tito! :)

dimecres, 23 de maig del 2012

Enhorabona, Quim!

M'agradaria donar l'enhorabona al Quim pel nomenament de català de l'any i donar-li les gràcies per aquest discurs immens, magistral, insuperable, brillant i un llarg etc.

Quim, estaves nominat juntament amb dues persones més que també es mereixien ser el català o catalana de l'any, tant per la bona feina feta en el camp mèdit del Dr. Brugada com per l'esperit d'esforç i superació exemplar de la Laia Sanz. I tu negant-se a ser el català de l'any també els l'has ofert a ells.

La teva lliçó de periodisme és un model a seguir per a molts que ens emmirallem a tu i a tot el teu equip i que somiem arribar algun dia on sou vosaltres.

Ens has recordat de nou que som un país imparable i has recordat al president Mas que té tot el país a darrera per començar a caminar junts. Ara falta que ell abandoni el posat de solitari que has descrit, i que junts com a país arribem a la meta sobirana somiada. Però això no és possible ni sense els dirigents, ni sense els mediàtics com tu ni sense tots els ciutadans. Tant de bo les teves paraules és poguessin canalitzar algun dia per tal d'assolir objectius.

Acabo per agrair a tot l'equip de La TdP la feina feita, l'esforç i la transmissió d'il·lusió, emoció i rigor informatiu durant aquesta temporada. Espero que tinguem TdP per molts anys més!


diumenge, 13 de maig del 2012

Un Gran Premi a Montmeló excepcional!

Les sensacions després de la cursa d'aquest migdia al Circuit de Catalunya són d'haver viscut el Gran Premi de casa nostra més complet, interessant i emocionant que pugui recordar! El DRS naturalment hi ha ajudat, però també l'atreviment de pilots com Hamilton, Vettel i Kobayashi i, naturalment, l'emocionant compàs final amb la disputa de la victòria de la cursa.

Alonso ha evidenciat la millora de Ferrari (a diferència del seu company d'equip Felipe Massa, que s'ha tornat a veure doblat pel pilot asturià i ha acabat 15è), però aquest pas endavant no ha sigut suficient per aturar un immens Pastor Maldonado. Gràcies a una estratègia totalment encertada i planificada juntament amb el seu enginyer de pista català Xevi Pujolar, Maldonado ha aconseguit meritòriament pujar per primera vegada a l'esglaó més alt del podi. Aquest jove pilot ha aconseguit aguantar l'estacada del bicampió Alonso en els moments de cursa que més se li ha apropat i, sense ni una errada, ha creuat la línia de meta amb un pilotatge digne de campió. Crec que Ferrari s'hauria de plantejar substituir Massa per un d'aquests joves pilots com Maldonado o Pérez, que estan arribant amb tanta energia (si no és que en realitat el Ferrari és un cotxe pèssim que només veu la llum gràcies a un "sublim" pilotatge de Fernando Alonso).

L'únic al·licient no ha pas sigut la disputa del primer lloc. Més enrere, hem trobat uns Lotus més lents del que s'esperava, tot i que cal destacar la bona tercera posició de Kimi Raikkonen. D'altra banda, els Red Bull han tancat un relatiu mal cap de setmana, que ha pogut salvar Vettel per mitjà de grans avançaments després de veure's penalitzat per un Drive Through i així mantenir la primera posició del campionat. Per la seva banda, Hamilton ha protagonitzat una espectacular remuntada des de l'última posició fins a la 8a, amb avançaments que ens han posat els pèls de punta.

La següent cita, el Gran Premi de Mònaco, un escenari sempre tan i tan especial!


 gran esportivitat al podi de Montmeló.