Tal i com ja vaig dir en la primera entrada, una de les meves intencions dins d'aquest bloc era compartir opinions políticosocials. Durant molts anys (de fet jo podria dir "durant tota la vida"), els partidaris de la independència hem hagut d'estar callats, però ara, per sort, aquest tema apareix cada dia al telenotícies. I si això passa, és perquè estem començant a anar per bon camí.
Durant els últims mesos, m'he mantingut a l'espectativa, primer veient com es formaven nous partits independensites, entre els quals un de liderat per la persona que durant 7 anys més havia idolatrat i més havia desitjat que fes el pas a la política, Joan Laporta. Recordo que el 10 de juliol, el dia de la gran manifestació, anava boig per trobar-me'l i expressar-li com n'estàvem de contents que aquell somni s'estigués fent realitat, i que confiàvem plenament en ell.
Amb els dies, com el fum que s'esvaeix, després de repetides accions totalment incomprensibles del seu partit, el somni del líder nat es va fondre i, dels dos partis nous, un no podia assegurar quin feia més disbarats...
l'incertesa, doncs, envaia sensiblement el meu pensament. Veient les notícies semblava que ERC, el partit que justament havia fet president a Montilla, era la via més plausible. I, certament, si m'he decidit finalment per escriure tot això, és perquè ara sí que ja ho tinc ben clar! Tot, després de llegir aquesta carta que de Joan Puigcercós (ERC) que espero que serveixi per fer callar els que ja donen aquest partit per mort.
http://blocs.esquerra.cat/puigcercos/bloc/carta-oberta-als-i-les-independentistes-1
Us en destaco el més important, tot esperant que els nous independentistes de centra-dreta s'aclareixin, s'organitzin bé i acabin essent aquesta força de dretes que falta per encaixar en el puzzle que ens portarà cap a la llibertat.
Joan Puigcercós:
"El nou Estatut era, com vam dir en el seu moment, la prova del cotó de l'Espanya plural i del projecte autonomista-federalista. Com era d'esperar, la prova del cotó ha acabat donant negatiu, primer amb la retallada de l'Estatut al Congrés i en el pacte Mas-Zapatero, i després amb la sentència del Tribunal Constitucional. L'autonomisme (i no cal dir el federalisme) han entrat en crisi, i la perspectiva independentista s'obre pas. La sentència del TC, doncs, tanca el cicle polític iniciat amb l’Acord del Tinell."
"En el camí, hem cosit el PSC al país, arrossegant-lo a posicions que fa vuit anys eren impensables: l'Estatut del 30 de setembre, la Llei d'Educació, la Llei d'Acollida, la Llei de Consultes, la Llei del Cinema, la Llei de Vegueries, etc, i hem provocat un corriment de les posicions nacionals de CiU, amb l'assumpció del dret a decidir com a eix polític."
"Avui, set anys després de la irrupció d'Esquerra com a força de Govern [...] el debat sobre la Independència és sobre la taula. Segur que no ho hem fet tot nosaltres sols, però crec que seria molt injust pretendre que la principal força independentista no hi té res a veure."
"
En algunes d'aquestes crides [a la unitat independensita] hi he trobat a faltar el més elemental respecte a Esquerra i al que representa. Esquerra té 80 anys de continuïtat històrica, és el partit de Macià i Companys, té més de 450 seccions locals organitzades arreu dels Països Catalans, té 21 diputats al Parlament de Catalunya, una diputada al Parlament de les Illes Balears, té tres diputats i quatre senadors a Madrid, un eurodiputat a Brussel•les, més de 1.600 alcaldes i regidors en pobles i ciutats, governa en coalició al Principat, presideix el Parlament de Catalunya i dues Diputacions, manté relacions internacionals estables, i ha aguantat en solitari la presència institucional de l'independentisme durant els darrers vint anys. I malgrat això, a Esquerra se li han fet crides a "sumar-se" (sic) a una coalició amb entitats i partits que no han passat mai per les urnes, que no se sap quina representativitat real tenen, que no són capaços de posar-se d'acord entre ells i que no sabem si d'aquí a uns mesos continuaran existint. Em fa l'efecte que la militància i l'electorat d'Esquerra es mereix més respecte i consideració per part dels autors d'aquestes crides."
"Entenem que la proposta de posar en pràctica el dret a decidir a través d'un Referèndum democràtic sobre la Independència té recorregut polític, perquè no és una proposta només per als independentistes, sinó que és una proposta adreçada a tots els demòcrates, una proposta d'ampli espectre."
