Jasikevicius dóna suport a la independència

Ahir, Saras Jasikevicius va ser entrevistat a El club de la mitjanit i, després de dir que esperava que poguéssim aconseguir la independència de Catalunya, va explicar la situació del seu país: Lituània es va independitzar de la URSS el 1990 i Saras explica que, després d'un període inestable, ara viuen molt bé i tothom està molt content amb la independència. També va explicar que la situació aquí és similar a la que hi havia allà abans de la independència. Està molt bé que un esportista d'elit ens doni suport i ens expliqui un exemple al qual ens podem reflectir!

Escolteu l'entrevista: http://www.catradio.cat/audio/665593/Entrevista-a-Sarunas-Jasikevicius-Saras

El pacte fiscal

Ens trobem davant d'una situació inaguantable. L'Estat on ens fan viure està vivint moments d'extrema ridiculesa. Som molts, i cada vegada més, els que veiem clar que la via de la independència és l'única solució.

Ara apareix el tema del pacte fiscal. Una mena de comèdia que ens permetria aturar l'espoli fiscal, és a dir, que no ens robessin tants diners. Certament seria una millora, però... qui és tan ingenu per pensar que això funcionarà?

ERC hi dóna suport perquè es tracta d'un pacte que ens permetria gestionar els nostres impostos, i perquè és el que el govern (escollit per una àmplia part de la població) vol. També declara que si es rebaixa un pèl la proposta, abandonarà el vaixell. Ara bé, el que és important és que no oblidin que l'objectiu final és la independència. Que, un cop fracassi el pacte, continuïn lluitant per la independència. I que, si reïxís, també seguissin apostant per la sobirania del nostre poble. No n'hi ha prou amb dir que quan tinguin majoria al parlament proclamaran la República, perquè això és molt difícil que passi. El que cal fer és convèncer CiU i la resta d'independentistes, anar tots a una i passar de pactes amb l'Estat Espanyol. Anar directes a la independència!

La crisi econòmica pot ser el moment ideal per moure la massa suficient per tal d'aconseguir independitzar-nos. Deixem-nos de pactes inútils i avancem cap a la llibertat.

 

This is War

Comença l'etapa del govern del PP.

El futur és molt incert. La primera reacció és de temor per la gran represàlia que pot exercir el PP sobre Catalunya. De totes maneres ja hi ha força gent que pensa en si aquests resultats ens poden beneficiar. És una opinió arriscada, però s'ha de tenir en compte. Si el PP comença a destrossar Catalunya, aquest fet pot fer reaccionar tot un bon grapat de catalans que encara no s'han adonat que cal i és possible deixar de pertànyer a Espanya. Gent que no sap que el govern d'aquest país ens fa ser coses que no som.

Desenganyem-nos, donar-nos pel sac ho faran tant els uns com els altres. En aquestes eleccions i en aquest congrés, els únics que poden fer alguna cosa per nosaltres són els partits catalans. En aquest sentit, és trist veure que dels 1.230.000 de vots independentistes, només 3 diputats la defensaran al congrés...

I pel que fa a Vic, doncs força satisfet amb els resultats. Seguim resistint com qui millor la marea de gavines!

En fi, continua la guerra, continua la guerra per la llibertat! I aquest cop, l'adversari és de més categoria i, per tant, la motivació ha de ser major! This is War!

Spain's secret conflict

Gary Gibson va realitzar un reportatge sobre el conflicte entre Espanya i Catalunya ja fa temps i finalment avui he trobat un moment per mirar-me'l.

SPAIN'S SECRET CONFLICT from Jordi SF on Vimeo.

(Versió subtitulada al català aquí: http://vimeo.com/25245089)

Tal i com m'havien dit (gràcies, Albert, per recomanar-me'l) és impressionant. Gibson va extreure opinions de totes les bandes, però qualsevol persona amb mig pam de seny acaba entenent quin és el problema entre Espanya i Catalunya i com s'hauria de solucionar. M'agradaria destacar uns quants aspectes molt rellevants del reportatge:

- No és poc conegut que vivim en un dèficit fiscal (robatori de diners per part del govern espanyol) important. Potser no és tan conegut, però, que es tracta del dèficit més gran de la Unió Europea i que, arran d'això, existeixen fets com per exemple que a la resta d'Espanya, segons constata Carod Rovira, et pots treure el carnet de conduir gratuïtament. Impactant.

- Val la pena i és bonic veure entrevistats a peu de l'estadi Santiago Bernabéu abans d'un partit raonant i entenent que Catalunya vol ser independent i que ningú hauria d'oposar-li aquest dret. Que d'aquesta manera tothom estaria content i tindria el que voldria. És un bon moment per recordar que el nacionalisme català mai hauria d'entrar en conflicte cap a una població espanyola en general, sinó amb aquella població i especialment aquells governants que menyspreen Catalunya ("Catalunya és un càncer"), se n'inventen mentides ("el castellà és perseguit a Catalunya") i no permeten la lliure expressió i el dret a decidir dels seus ciutadans.

- Em refereixo a les declaracions repugnants de periodistes espanyols com Jiménez Losantos o Curri Valenzuela, que es contraposen a certes opinions de ciutadans espanyols i que, segons la meva opinió, desprestigien la dignitat del seu país. Aquesta gent tenen tanta aversió cap als catalans com certs alemanys tenien cap als jueus. Per què? Segurament per pur sensacionalisme i raó de ser a l'hora de guanyar popularitat creant conflicte, sumat a les arrels franquistes defensores de la unitat indestructible del que creuen que sempre ha estat unit.

- L'eloqüència de Mattew Tree, un personatge que m'ha despertat molta simpatia, tant pel fet que ha sabut entendre perfectament quin és el problema dels catalans, com per saber expressar aquest problema d'una manera molt objectivament irrefutable.

Mentrestant, els nostres polítics van discutint-se sobre si un va pactar amb el PP en el passat o si va enviar una tramesa electoral en castellà, i si l'altre no va assistir a la manifestació independentista, recordant-me els meus alumnes de 6 anys que es retreuen que un s'ha rigut del seu nom i l'altre li ha clavat una plantofada. Desgraciadament és el que tenim, no hi ha més; i si volem intentar arribar a algun lloc, cal no quedar-se a casa o votar en blanc perquè això beneficia els peixos grossos d'obediència espanyola. Sí, tots dos: PP i PSOE. Després de 8 anys de PSOE hem comprovat que no ens han regalat res. Potser amb una mica de canya del PP aconseguirem fer aixecar la falç a més catalans. Què en penseu?

Que no em facin riure.

Òmnium es planteja la insubmissió fiscal en 4 anys si no tenim el concert econòmic mentre un alcalde d'Unió com el de Vic ja treballar per una consulta sobiranista de debò impulsada des dels ajuntaments? És un acudit? Que no em facin riure aquests d'Òmnium; com pretenen evadir-se dels impostos mantenint-se a Espanya? Per què no aposten per la independència d'una vegada en comptes d'anar fent la viu-viu amb el govern espanyol quan saben que no ens donaran ni un duro? Si realment no volem seguir sent espoliats per Madrid, el que hem de fer és marxar!

A Barcelona fan les coses bé

10-A, consulta per a la independència a Barcelona... primer pensament? Hi aniran quatre gats i el Sí no obtindrà gaires vots... qui sap; però això no ho sabrem fins el dia en qüestió.
El que sí que està clar és que estan fent les coses molt bé. Que l'Hereu els priva de fer-ne publicitat? L'Hereu se'n va als tribunals. Això és una campanya de debò, amb gent famosa implicada (actors, escriptors, periodistes), que són qui realment poden fer aixecar la gent del sofà! Aquí a Vic, ens va invadir el grandíssim López Tena i l'únic que se li va acudir després de conèixer que menys d'un 50% de la població havia votat va ser dir "que Déu us beneeixi".

Segurament a Barcelona tampoc superaran el 50% de participació, però almenys  s'haurà fet els possibles per aconseguir un bon resultat.

El vídeo de la campanya és enginyós i provocatiu, i crec que farà venir ganes d'anar a votar a més d'un que s'hauria quedat a casa.

Espero no equivocar-me amb les meves paraules i que el referèndum no sigui un fracàs com ha sigut arreu (tant d'organització com de resultats).

Alcem-nos!

Si el 10J ens haguéssim quedat al carrer i haguéssim iniciat una revolució pacífica similar a la d'Egipte, potser hauríem aconseguit alguna cosa.

Alcem-nos, mai és massa tard!

De moment, preneu exemple de l'entrenador del Girona i no deixeu que ens prenguin la llibertat d'expressar-nos en la nostra llengua!

Breu reflexió sobre els resultats electorals

• Lamentable. L'independentisme (ERC 10 + SI 4) no sumen més que el PP (18).
• La gent no ha perdonat ERC ni s'ha cregut el seu discurs.
• Almenys SI ha tret uns quants escons i ha superat C's
• Ens hem salvat pels pèls que l'Anglada entrés. Això hauria sigut el pitjor que hagués pogut passar
• És una pena els mals resultats de RCat... Si López-Tena hagués volgut fer una bona coalició amb ells, les coses haurien anat molt millor
• Felicitats a CiU perquè han arrassat. Espero que això serveixi per mostrar als seus votants que CiU NO ÉS INDEPENDENTISTA
• El nou president sap parlar més bé que l'anterior

Eleccions

Alguna reflexió sobre el debat d'aquest vespre entre els candidats a les eleccions (des del meu punt de vista, naturalment).

- Albert Rivera, a part de ser anticatalanista, és un mal educat impresentable. Però s'ha de dir que sap defensar i argumentar els seus ideals, m'agradin o no.

- Artur Mas està molt segur que guanyarà. Té les idees molt clares i, en alguna ocasió, són interessants (em refereixo al tema de llengua i cultura). Però ha fallat quan no ha respost si donaria suport a un referèndum en cas que fallés el concert econòmic i si pactaria amb el PP. Ai ai, que se't veu el plumero!! (a veure si us n'adoneu, els convergents independentistes).

- Puigcercós és qui té les propostes més interessants i clares. Referèndum per la independència i polítiques socials, econòmiques i ecològiques molt bones. És una llàstima que la gent no vegi que gràcies a ERC, el tripartit ha tingut coses bones i no ha sigut un complet desastre (llei de cinemes, llei de retolatge en català, oposició al cementiri nuclear). Certament, veient que Mas segur que guanyarà les eleccions, un govern CIU-ERC és la millor opció. És una llàstima que Puigcercós li hagi de proposar a Mas anar pel concert econòmic, però potser és l'única manera d'arribar a algun lloc a la llarga...
Missatge per als independentistes: Votar SI o RCat només serveix per treure vots a ERC, l'única opció amb altres propostes interessants més enllà de la independència i l'única que ja té un bon grapat d'escons assegurats. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

- Alícia Sánchez Camacho també ha defensat el seu espanyolisme bilingüe, el seu interès per les energies nuclears... almenys no és mal educada com Rivera... ara, no sap argumentar tan bé.

- Joan Herrera i les seves propostes d'esquerres són prou vàlides. És una llàstima que no s'uneixin al tren de la independència.

- José Montilla dóna la impressió que no vulgui treure ni un vot. Després de la penosa campanya ("Mas de lo mismo", "Supermontilla"...) avui ha tornat a demostrar que li ve just de poder dir alguna cosa en directe sense perdre's (pobre home, sap greu i tot). En tot cas, no m'agraden les seves idees federalistes i pro-estatut. Menys mal que, en un moment de lucidesa, ha sigut capaç de plantar cara a la Camacho amb el tema de la llengua.

En definitiva, que diumenge segurament passarà el que ja diuen les enquestes. Espero, però, que la tercera força sigui ERC i no pas el PP. I també espero que qui entri sigui Carretero i no Laporta.

Només us dic una cosa: si realment voleu sortir de la crisi, voleu que la cultura catalana no acabi morint, voleu tenir més diners, voleu que tots plegats visquem millor, voteu independència. No us quedeu a casa perquè no servirà de res. I no voteu en blanc perquè això afavoreix al que guanya. Si no us n'agrada cap, hi ha el partit de l'escó insubmís (deixen una cadira buida on els tocaria un diputat amb l'afany de reflectir el descontent amb els partits actuals; aquest és un vot en blanc de debò).

Què en penseu vosaltres?

Lip Dub per la independència

Ja està penjat el lip dub per la independència que vam gravar diumenge passat (dia 24 d'octubre) a Vic. Va ser una experiència genial i el vídeo ha quedat molt bé :)

Com ja sabeu, vam batre el rècord de participació amb 5771 persones. Espectacular!

Ara, esperem que tot això serveixi d'alguna cosa...

Al vídeo surto després dels sardanistes, al fons, aixecant una estelada i al final a la plaça a la part esquerra, fora la sorra, també aixecant la meva estelada, la que normalment oneja a la paret de la meva habitació :) (llàstima, em pensava que se'm veuria més gros :P)



 PD: Per als que tingueu una connexió lenta, crec que val la pena que us espereu que el vídeo es carregui i que us el mireu amb alta qualitat (1280p) i a pantalla completa (senzillament engegueu el vídeo i cliqueu pausa immediatament després que s'hagi engegat. Llavors us espereu que la ratlla lleugerament vermella hagi arribat al final).

Puigcercós: "Estarem preparats per a la Independència quan el primer partit de l'esquerra i el primer de la dreta siguin independentistes i sumin una majoria social i política molt àmplia".

Tal i com ja vaig dir en la primera entrada, una de les meves intencions dins d'aquest bloc era compartir opinions políticosocials. Durant molts anys (de fet jo podria dir "durant tota la vida"), els partidaris de la independència hem hagut d'estar callats, però ara, per sort, aquest tema apareix cada dia al telenotícies. I si això passa, és perquè estem començant a anar per bon camí.

Durant els últims mesos, m'he mantingut a l'espectativa, primer veient com es formaven nous partits independensites, entre els quals un de liderat per la persona que durant 7 anys més havia idolatrat i més havia desitjat que fes el pas a la política, Joan Laporta. Recordo que el 10 de juliol, el dia de la gran manifestació, anava boig per trobar-me'l i expressar-li com n'estàvem de contents que aquell somni s'estigués fent realitat, i que confiàvem plenament en ell.

Amb els dies, com el fum que s'esvaeix, després de repetides accions totalment incomprensibles del seu partit, el somni del líder nat es va fondre i, dels dos partis nous, un no podia assegurar quin feia més disbarats...

l'incertesa, doncs, envaia sensiblement el meu pensament. Veient les notícies semblava que ERC, el partit que justament havia fet president a Montilla, era la via més plausible. I, certament, si m'he decidit finalment per escriure tot això, és perquè ara sí que ja ho tinc ben clar! Tot, després de llegir aquesta carta que de Joan Puigcercós (ERC) que espero que serveixi per fer callar els que ja donen aquest partit per mort.

http://blocs.esquerra.cat/puigcercos/bloc/carta-oberta-als-i-les-independentistes-1 

Us en destaco el més important, tot esperant que els nous independentistes de centra-dreta s'aclareixin, s'organitzin bé i acabin essent aquesta força de dretes que falta per encaixar en el puzzle que ens portarà cap a la llibertat.





Joan Puigcercós:

"El nou Estatut era, com vam dir en el seu moment, la prova del cotó de l'Espanya plural i del projecte autonomista-federalista. Com era d'esperar, la prova del cotó ha acabat donant negatiu, primer amb la retallada de l'Estatut al Congrés i en el pacte Mas-Zapatero, i després amb la sentència del Tribunal Constitucional. L'autonomisme (i no cal dir el federalisme) han entrat en crisi, i la perspectiva independentista s'obre pas. La sentència del TC, doncs, tanca el cicle polític iniciat amb l’Acord del Tinell."

"En el camí, hem cosit el PSC al país, arrossegant-lo a posicions que fa vuit anys eren impensables: l'Estatut del 30 de setembre, la Llei d'Educació, la Llei d'Acollida, la Llei de Consultes, la Llei del Cinema, la Llei de Vegueries, etc, i hem provocat un corriment de les posicions nacionals de CiU, amb l'assumpció del dret a decidir com a eix polític."
 
"Avui, set anys després de la irrupció d'Esquerra com a força de Govern [...] el debat sobre la Independència és sobre la taula. Segur que no ho hem fet tot nosaltres sols, però crec que seria molt injust pretendre que la principal força independentista no hi té res a veure."


"En algunes d'aquestes crides [a la unitat independensita] hi he trobat a faltar el més elemental respecte a Esquerra i al que representa. Esquerra té 80 anys de continuïtat històrica, és el partit de Macià i Companys, té més de 450 seccions locals organitzades arreu dels Països Catalans, té 21 diputats al Parlament de Catalunya, una diputada al Parlament de les Illes Balears, té tres diputats i quatre senadors a Madrid, un eurodiputat a Brussel•les, més de 1.600 alcaldes i regidors en pobles i ciutats, governa en coalició al Principat, presideix el Parlament de Catalunya i dues Diputacions, manté relacions internacionals estables, i ha aguantat en solitari la presència institucional de l'independentisme durant els darrers vint anys. I malgrat això, a Esquerra se li han fet crides a "sumar-se" (sic) a una coalició amb entitats i partits que no han passat mai per les urnes, que no se sap quina representativitat real tenen, que no són capaços de posar-se d'acord entre ells i que no sabem si d'aquí a uns mesos continuaran existint. Em fa l'efecte que la militància i l'electorat d'Esquerra es mereix més respecte i consideració per part dels autors d'aquestes crides."
  
"Entenem que la proposta de posar en pràctica el dret a decidir a través d'un Referèndum democràtic sobre la Independència té recorregut polític, perquè no és una proposta només per als independentistes, sinó que és una proposta adreçada a tots els demòcrates, una proposta d'ampli espectre."