Aquest bloc està totalment en desús.
EM TROBAREU AL MEU WEB: http://marcpeiron.wixsite.com/marcpeiron
dimecres, 28 de juny del 2017
dimarts, 27 de juny del 2017
L’editorial del New York Times: ambigüitat o mala traducció?
Marc Peiron - traductor
Aquests dies s’ha generat força debat sobre la traducció d’una frase de l’editorial del New York Times que parlava del referèndum. D’entrada vull deixar clar que l’única intensió de l’article és debatre amistosament sobre una qüestió lingüística, però que, en el fons, pel contingut de la frase, té força interès. L’oració és aquesta:
The best outcome for Spain would be to permit the referendum, and for Catalan voters to reject independence.
El problema d’interpretació que s’ha generat no és únicament causa d’una mala traducció, sinó també sobre quins elements s’elideixen a la segona part de la frase, i si “The best outcome for Spain” ho hem de considerar un bloc o no.
Alguns mitjans com TV3 la tradueixen així:
“El millor per a Espanya seria permetre el referèndum, i [el millor] per als votants catalans [seria] rebutjar la independència”.
Però Xavier Sala i Martín ho critica i opta per una altra traducció, igual que altres mitjans com el diari Ara:
“El millor per a Espanya seria permetre el referèndum i que els votants catalans rebutgessin la independència”.
Albert Pla Naulart, cap de llengua del diari Ara, explica els motius per traduir-la així. Argumenta que la construcció anglesa “for X to do Y” es tradueix per “que X faci Y”, i que quan un anglès veu aquesta construcció entén automàticament el que nosaltres entendríem per “que X faci Y”. Ho fa servir per justificar la seva traducció. Però només per al segon “for X to do Y” de la frase. El primer el tradueix diferent: “La millor opció per a Espanya seria permetre el referèndum i que els votants catalans refusin la independència”. I això comporta un significat diferent que no pas si traduíssim tots dos “for X to do Y” de la mateixa manera. Si diuen que “for X to do Y” es tradueix per “que X faci Y”, ¿per què no han traduït “La millor opció és que Espanya permeti el referèndum i que els votants catalans refusin la independència”? Segons ells, es tracta de dos usos diferents del "for" i, a més, creuen que la conjunció “and” uneix dos complements del sintagma verbal principal “The best outcome for Spain would be [this and this]”.
Ara mirem de comprendre la traducció del bàndol de TV3. Fem-ho agafant una frase semblant però més simple:
“The best outcome for Luke is to stay home, and for John to leave”: “El millor per al Luke és quedar-se a casa i per al John, marxar” / “La millor opció és que el Luke es quedi a casa i que el John marxi”.
Però, ¿diríem mai “El millor per al Luke és quedar-se a casa i que el John marxi”? Qui ho diu que tota la millora de les dues situacions recau en el Luke? Si volem que tot recaigui en el Luke, ¿no hauríem de dir alguna cosa com “The best outcome for Luke is to stay home and that John leaves” o bé “The best outcome for Luke is to stay home and John to leave”?
L’única manera d’entendre que tota la millora recau en el Luke és que el segon “for X to do Y” tingui un significat diferent al primer i sigui una expressió anglesa que equival a un “que” i només a un “que”. Llavors, la interpretació de Sala Martin i el diari Ara seria vàlida: “La millor opció per a Espanya seria que passi això i que passi això altre”. El segon “for” equivaldria a una mena de “que a més a més”.
Tot i així, i encara que la hipòtesi del bàndol de Sala i Martín sigui correcta, no veig cap motiu per negar la traducció del bàndol de TV3, que es raona així: s’ha elidit “The best outcome” i el verb a la segona frase, i els dos “for” es tradueixin igual:
“The best outcome for Spain would be to permit the referendum, and [the best outcome] for Catalan voters [would be] to reject independence”.
• The best outcome
1. for Spain would be to permit the referendum
AND
2. for Catalan voters [would be] to reject independence
Aquí, ho traduïm com ho traduïm, diu el mateix: “El millor és que Espanya permeti el referèndum, i [el millor és] que els votants catalans refusin la independència” / “El millor per a Espanya és permetre el referèndum i [el millor] per als votants catalans és refusar la independència”. Per tant, segons el meu parer, hi ha dues possibles interpretacions de la frase.
L’article publicat per Ernest Rusines, cap de lingüistes de TV3 i que ha consultat diversos traductors, confirma que existeix aquesta ambigüitat. A més, personalment he enviat aquest article que he escrit a un nadiu americà, i avala el fet que hi ha dues interpretacions, però deixa clar que un americà fent una primera lectura és més probable que entengui el sentit que li dóna TV3.
Així doncs, l’únic que ens pot resoldre el dubte és el New York Times. Segurament qui va escriure l’editorial no es pensava que una frase del seu article podria generar tant de debat al nostre país. Però sigui quina sigui la intenció del redactor, el que crec que hem de tenir clar és que les ganes de voler que digui una cosa en concret no ens haurien d’impedir poder veure que potser sí que existeix ambigüitat a la frase.
Aquests dies s’ha generat força debat sobre la traducció d’una frase de l’editorial del New York Times que parlava del referèndum. D’entrada vull deixar clar que l’única intensió de l’article és debatre amistosament sobre una qüestió lingüística, però que, en el fons, pel contingut de la frase, té força interès. L’oració és aquesta:
The best outcome for Spain would be to permit the referendum, and for Catalan voters to reject independence.
El problema d’interpretació que s’ha generat no és únicament causa d’una mala traducció, sinó també sobre quins elements s’elideixen a la segona part de la frase, i si “The best outcome for Spain” ho hem de considerar un bloc o no.
Alguns mitjans com TV3 la tradueixen així:
“El millor per a Espanya seria permetre el referèndum, i [el millor] per als votants catalans [seria] rebutjar la independència”.
Però Xavier Sala i Martín ho critica i opta per una altra traducció, igual que altres mitjans com el diari Ara:
“El millor per a Espanya seria permetre el referèndum i que els votants catalans rebutgessin la independència”.
Albert Pla Naulart, cap de llengua del diari Ara, explica els motius per traduir-la així. Argumenta que la construcció anglesa “for X to do Y” es tradueix per “que X faci Y”, i que quan un anglès veu aquesta construcció entén automàticament el que nosaltres entendríem per “que X faci Y”. Ho fa servir per justificar la seva traducció. Però només per al segon “for X to do Y” de la frase. El primer el tradueix diferent: “La millor opció per a Espanya seria permetre el referèndum i que els votants catalans refusin la independència”. I això comporta un significat diferent que no pas si traduíssim tots dos “for X to do Y” de la mateixa manera. Si diuen que “for X to do Y” es tradueix per “que X faci Y”, ¿per què no han traduït “La millor opció és que Espanya permeti el referèndum i que els votants catalans refusin la independència”? Segons ells, es tracta de dos usos diferents del "for" i, a més, creuen que la conjunció “and” uneix dos complements del sintagma verbal principal “The best outcome for Spain would be [this and this]”.
Ara mirem de comprendre la traducció del bàndol de TV3. Fem-ho agafant una frase semblant però més simple:
“The best outcome for Luke is to stay home, and for John to leave”: “El millor per al Luke és quedar-se a casa i per al John, marxar” / “La millor opció és que el Luke es quedi a casa i que el John marxi”.
Però, ¿diríem mai “El millor per al Luke és quedar-se a casa i que el John marxi”? Qui ho diu que tota la millora de les dues situacions recau en el Luke? Si volem que tot recaigui en el Luke, ¿no hauríem de dir alguna cosa com “The best outcome for Luke is to stay home and that John leaves” o bé “The best outcome for Luke is to stay home and John to leave”?
L’única manera d’entendre que tota la millora recau en el Luke és que el segon “for X to do Y” tingui un significat diferent al primer i sigui una expressió anglesa que equival a un “que” i només a un “que”. Llavors, la interpretació de Sala Martin i el diari Ara seria vàlida: “La millor opció per a Espanya seria que passi això i que passi això altre”. El segon “for” equivaldria a una mena de “que a més a més”.
Tot i així, i encara que la hipòtesi del bàndol de Sala i Martín sigui correcta, no veig cap motiu per negar la traducció del bàndol de TV3, que es raona així: s’ha elidit “The best outcome” i el verb a la segona frase, i els dos “for” es tradueixin igual:
“The best outcome for Spain would be to permit the referendum, and [the best outcome] for Catalan voters [would be] to reject independence”.
• The best outcome
1. for Spain would be to permit the referendum
AND
2. for Catalan voters [would be] to reject independence
Aquí, ho traduïm com ho traduïm, diu el mateix: “El millor és que Espanya permeti el referèndum, i [el millor és] que els votants catalans refusin la independència” / “El millor per a Espanya és permetre el referèndum i [el millor] per als votants catalans és refusar la independència”. Per tant, segons el meu parer, hi ha dues possibles interpretacions de la frase.
L’article publicat per Ernest Rusines, cap de lingüistes de TV3 i que ha consultat diversos traductors, confirma que existeix aquesta ambigüitat. A més, personalment he enviat aquest article que he escrit a un nadiu americà, i avala el fet que hi ha dues interpretacions, però deixa clar que un americà fent una primera lectura és més probable que entengui el sentit que li dóna TV3.
Així doncs, l’únic que ens pot resoldre el dubte és el New York Times. Segurament qui va escriure l’editorial no es pensava que una frase del seu article podria generar tant de debat al nostre país. Però sigui quina sigui la intenció del redactor, el que crec que hem de tenir clar és que les ganes de voler que digui una cosa en concret no ens haurien d’impedir poder veure que potser sí que existeix ambigüitat a la frase.
dilluns, 9 de setembre del 2013
Llibertat per les seleccions
La veritat és que ja fa temps que tinc el blog totalment abandonat. Però aquesta bonica iniciativa d'enllaçar els blogs aprofitant l'11 de setembre i la Via Catalana em va semblar molt interessant, una bona manera de treure la pols al blog. Abans l'usava per escriure les meves cròniques i articles d'opinió especialment sobre futbol i Fórmula 1, les meves dues grans passions esportives. Però ara ja escric en un diari digital, formant part d'un grup de joves estudiants que volem guanyar experiència en el món del periodisme esportiu en català.
És precisament de l'esport català que m'agradaria parlar. No vull repetir totes les raons per les quals el dia 11 sortirem a formar la cadena humana, perquè segur que tots les tenim molt presents, però sí que m'agradaria posar èmfasi en el meu camp professional. Sí, el dia 11 també sortiré al carrer amb l'anhel de veure les nostres seleccions catalanes competir oficialment. Us imagineu Puyol, Xavi i companyia jugant un mundial de futbol amb la senyera al pit? Com serà sentir els segadors en un podi de Fórmula 1 en honor a un possible futur guanyador? On no caldrà esperar gaire serà al mundial de motociclisme. Serà Marc Màrquez el primer català "no-espanyol" en guanyar un mundial? Que interessant serà veure com es reorganitzen les lligues o què fa la selecció espanyola sense els jugadors catalans.
Perquè tinc ganes de viure en una catalunya independent, perquè no puc esperar més per veure les seleccions catalanes oficials i que els esportistes catalans puguin triomfar amb la senyera, aquest dimecres seré a la cadena humana. Serà un esdeveniment meravellós i el record que en guardarem serà inesborrable, però aquest ha de ser l'últim cop que ens mobilitzem d'aquesta manera per exigir la independència. No podem esperar al 2016; no podem anar més enllà del 2014. Ara és el moment. El pròxim cop que sortim al carrer, serà per celebrar la victòria. Ens veiem a la Via Catalana!
Aquest post forma part de la cadena virtual que ve del següent blog: Silenci, estem llegint
... i que continua al blog de: Joan Rodó
dimarts, 30 d’abril del 2013
"Basat en fets reals", d'Empar Moliner
Article a l'Ara Premium de l'Empar Moliner:
L'actor juvenil puja les escales de la caravana i seu a la cadira de maquillatge. La maquilladora el saluda. Li diu que la seva filla l'admira molt i que, si no li fa res, quan acabi de " fer-lo " (ho diu així) s'hi farà una foto. Que si no, la seva filla (que es diu Blanca) no l'hi perdonarà mai. Li pregunta si li pot treure la gorra de beisbol que porta posada (amb la visera al clatell) i el comença a maquillar. El tècnic de so, el d'attrezzo i la de vestuari li fan fotos, mentrestant.
L'actor juvenil tanca els ulls i respira. És Sant Jordi i les teles i les ràdios fan els programes en directe des de la plaça de Catalunya. Tenen les unitats mòbils allà, al centre de la ciutat. Ha de participar en el programa de tele dels matins (que és del canal on fan la seva sèrie) i al de ràdio (que és del mateix grup que el de la tele). La sèrie on fa de protagonista -hi fa d'adolescent problemàtic que descobreix l'amor a través d'una altra adolescent, també problemàtica- és la que té més audiència del canal. Totes les noies de menys de quinze anys voldrien ser-ne nòvies. Totes les mares, de més de 40 anys, voldrien ser-ne sogres. És un fenomen. No pot anar a fer un pa amb tomàquet en un bar que no es formi una aglomeració.
Mentre la maquilladora li pinta l'ombra dels ulls, li sona el telèfon. Es mira l'auricular. És la seva mare, collons. L'agafa. -Mama, què? -pregunta exasperat. I escolta, pacient, el que li diu la dona. -Mama, joder , t'he demanat que em planxis la camisa. És tant demanar? Mama, joder , que no puc sortir en una entrevista amb la samarreta cutre que porto, es que parece mentira, coño. No! No, tía , no! Jo t'he demanat la camisa planxada. Si tu no em portes la camisa planxada olvídate de mí ! Mama, t'ho dic en sèrio. O em portes la camisaa la voz de ya o no em veuràs el pèl en tres mesos. I para de plorar, joder, que fots pena.
http://www.ara.cat/premium/opinio/Basat-fets-reals_0_910108986.html
nota: m'abstinc de confirmar o condemnar aquesta acció més enllà de deixar clar que, evidentment, aquest no és el tracte que es mereix una mare en un context normal (repeteixo, no conec el context d'aquest cas; per això no ho valoro i m'agradaria comptar amb l'opinió del protagonista). Si ho he publicat és perquè l'Àlex ha mostrat interès per twitter i el noi no podia accedir a l'Ara Premium.
L'actor juvenil puja les escales de la caravana i seu a la cadira de maquillatge. La maquilladora el saluda. Li diu que la seva filla l'admira molt i que, si no li fa res, quan acabi de " fer-lo " (ho diu així) s'hi farà una foto. Que si no, la seva filla (que es diu Blanca) no l'hi perdonarà mai. Li pregunta si li pot treure la gorra de beisbol que porta posada (amb la visera al clatell) i el comença a maquillar. El tècnic de so, el d'attrezzo i la de vestuari li fan fotos, mentrestant.
L'actor juvenil tanca els ulls i respira. És Sant Jordi i les teles i les ràdios fan els programes en directe des de la plaça de Catalunya. Tenen les unitats mòbils allà, al centre de la ciutat. Ha de participar en el programa de tele dels matins (que és del canal on fan la seva sèrie) i al de ràdio (que és del mateix grup que el de la tele). La sèrie on fa de protagonista -hi fa d'adolescent problemàtic que descobreix l'amor a través d'una altra adolescent, també problemàtica- és la que té més audiència del canal. Totes les noies de menys de quinze anys voldrien ser-ne nòvies. Totes les mares, de més de 40 anys, voldrien ser-ne sogres. És un fenomen. No pot anar a fer un pa amb tomàquet en un bar que no es formi una aglomeració.
Mentre la maquilladora li pinta l'ombra dels ulls, li sona el telèfon. Es mira l'auricular. És la seva mare, collons. L'agafa. -Mama, què? -pregunta exasperat. I escolta, pacient, el que li diu la dona. -Mama, joder , t'he demanat que em planxis la camisa. És tant demanar? Mama, joder , que no puc sortir en una entrevista amb la samarreta cutre que porto, es que parece mentira, coño. No! No, tía , no! Jo t'he demanat la camisa planxada. Si tu no em portes la camisa planxada olvídate de mí ! Mama, t'ho dic en sèrio. O em portes la camisaa la voz de ya o no em veuràs el pèl en tres mesos. I para de plorar, joder, que fots pena.
http://www.ara.cat/premium/opinio/Basat-fets-reals_0_910108986.html
nota: m'abstinc de confirmar o condemnar aquesta acció més enllà de deixar clar que, evidentment, aquest no és el tracte que es mereix una mare en un context normal (repeteixo, no conec el context d'aquest cas; per això no ho valoro i m'agradaria comptar amb l'opinió del protagonista). Si ho he publicat és perquè l'Àlex ha mostrat interès per twitter i el noi no podia accedir a l'Ara Premium.
diumenge, 18 de novembre del 2012
Hamilton, el parèntesis de la lluita per al títol
Crònica publicada a F1 en català.
 |
| Còmica imatge, avui al podi de Texas. |
Lewis Hamilton s’ha emportat la victòria de la primera edició del Gran Premi dels EUA al circuit d’Austin, Texas. El pilot britànic ha superat Vettel a mitja cursa i s’ha mantingut per davant seu a 1 segon durant la resta. Vettel ha acabat 2n i marxa a Brasil amb 13 punts de marge sobre Alonso, que ha acabat 3r. El pilot alemany ha patit en veure com Webber havia d’abandonar per culpa de l’alternador, però finalment ha acabat, fet que suposa que el títol de pilots es decidirà la setmana que ve a Interlagos. El mundial de constructors se l’ha emportat avui Red Bull.
El circuit d’Austin ha meravellat a tothom, i entre els que més, Hamilton. El pilot de McLaren tenia moltes ganes de guanyar la carrera i se l’ha vist molt feliç d’haver-ho fet, conscient que podria ser la seva última victòria amb McLaren. Vettel tampoc estava descontent amb el 2n lloc, tot i que el marge d’error per guanyar el mundial ara és més petit. El pilot alemany ha agraït la feina de l’equip i ha aplaudit Hamilton a la mateixa línia d’arribada. Avui, aquests dos pilots han jugat a una altra lliga; han creuat la línia de meta 30 segons per davant d’Alonso.
Alonso 4t a la sortida
Com ja es preveia, la sortida ha tingut un paper molt important. L’equip Ferrari ha decidit canviar la caixa de canvis de Massa per tal que perdés posicions fins a col·locar-se 11è i, d’aquesta manera, permetre a Alonso sortir 7è, i el que era més important, pel costat net de la pista. Certament, els pilots que sortien pel costat brut han perdut moltes posicions i els del costat net n’han guanyat. Així, Webber s’ha col·locat 2n, Hamilton 3r, Alonso 4t i Raikkonen ha baixat fins la 7a.
Un grapat de fronts oberts
Hamilton s’ha desempallegat ràpidament de Webber i a la volta 9 ja ha començat a atacar el líder, posicionant-se a només 1 segon. Per la seva banda, Webber no ha tardat a quedar fora de combat, i a la volta 19 ha hagut d’abandonar quan li ha fallat l’alternador. Els primers compassos de la cursa, fins que no han arribat els pit-stops, eren un seguit de batalles i avançaments. Hamilton i Alonso s’han aturat a la volta 21, el britànic amb una parada estratosfèrica de 2.4 segons, i l’asturià amb problemes a la roda posterior dreta (ha tardat 6 segons). Vettel s’ha aturat a la següent volta i ha tornat a sortir primer, però Hamilton ha continuat pressionant-lo.
 |
| L'abandonament de Webber ha suposat un ensurt a Red Bull. // f1.com |
Canvi de líder i estabilització a darrere
Per la seva banda, Raikkonen encara no havia entrat a boxes i estava realitzant bones voltes. Quan ha entrat a fer la parada estava en disposició de sortir davant d’Alonso, però també ha patit problemes i finalment ha sortit darrere. Alonso ha seguit 3r fins al final. Button s’ha aturat a la volta 36 (ell havia sortit amb els durs, a diferència de la resta) i ha sortit per darrera de Raikkonen i Massa, per bé que els ha acabat passant durant les següents voltes. El brasiler de Ferrari també ha aconseguit passar Raikkonen. Per davant, Hamilton cada cop s’acostava més a Vettel. Finalment, el pilot de McLaren ha aconseguit avançar el líder del mundial a la volta 42 i s’ha mantingut per davant de Vettel, a un segon, durant la resta de la cursa.
La cursa, doncs, ha acabat en aquesta situació, amb victòria de Hamilton, Vettel segon (aconseguint suficients punts per fer Red Bull campió del mundial de constructors), Alonso tercer (encara viu per la lluita del títol), Button, Raikkonen i Grosjean. De la Rosa ha acabat 21è, per davant del seu company d'equip. El títol del pilots es decidirà a Brasil, un circuit on Alonso normalment ha obtingut bons resultats però on l’any passat Vettel va acabar 2n i Alonso 4t. Allà, Alonso només podrà ser campió si acaba primer i Vettel acaba 5è o pitjor.
 |
| Hamilton i Vettel creuen la línia de meta. // f1.com |
Hamilton i McLaren: Aquest cap de setmana, el McLaren no li ha fallat a Hamilton i, amb el cotxe més ràpid en cursa, ha aconseguit possiblement l'última victòria amb l'equip de la seva vida.
Vettel: Davant la superioritat de Hamilton, només podia acabar 2n. Però la realitat és que ha acabat 30 segons per davant d'Alonso i ja només li queda una carrera on necessita sumar 12 punts per proclamar-se campió.
Lotus: Després de la victòria de Raikkonen a Abu Dhabi, avui els pilots de Lotus han tingut un protagonisme més aviat discret, amb problemes a un pit-stop de Raikkonen inclòs. De totes maneres, un 6è i 7è llocs no són dolents, i Raikkonen continua sent l'únic pilot que ha puntuat en totes les carreres.
L'alternador de Red Bull: Webber no ha acabat la cursa per culpa de l'alternador i les alarmes s'han disparat a l'equip per por de veure els mateixos problemes repetits al cotxe de Vettel. Finalment Vettel ha acabat, però veurem si els problemes no es repeteixen a Interlagos, en el punt més crucial del campionat.
Schumacher: Sembla que el Kàiser acabarà abandonant la categoria d'una manera més aviat discreta. Avui, sortia 5è i finalment ha acabat 16è.
Temps
| Pos. | Pts. | Pilot | Núm. | Equip | Xassís | Temps | Gra. | Vol. |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 25 | Lewis Hamilton | 4 | McLaren | MP4-27 | 00:01.39.709 | 2 | 56 |
| 2 | 18 | Sebastian Vettel | 1 | Red Bull | RB8 | + 1"800 | 1 | 56 |
| 3 | 15 | Fernando Alonso | 5 | Ferrari | F2012 | + 40"000 | 7 | 56 |
| 4 | 12 | Felipe Massa | 6 | Ferrari | F2012 | + 47"100 | 11 | 56 |
| 5 | 10 | Jenson Button | 3 | McLaren | MP4-27 | + 56"400 | 12 | 56 |
| 6 | 8 | Kimi Räikkönen | 9 | Lotus | E20 | + 64"400 | 4 | 56 |
| 7 | 6 | Romain Grosjean | 10 | Lotus | E20 | + 70"300 | 8 | 56 |
| 8 | 4 | Nico Hülkenberg | 12 | Force India | VJM05 | + 73"700 | 6 | 56 |
| 9 | 2 | Pastor Maldonado | 18 | Williams | FW34 | + 74"500 | 9 | 56 |
| 10 | 1 | Bruno Senna | 19 | Williams | FW34 | + 75"100 | 10 | 56 |
| 11 | Sergio Pérez | 15 | Sauber | C31 | + 84"300 | 15 | 56 | |
| 12 | Daniel Ricciardo | 16 | Toro Rosso | STR7 | + 84"800 | 18 | 56 | |
| 13 | Nico Rosberg | 8 | Mercedes | W03 | + 85"500 | 17 | 56 | |
| 14 | Kamui Kobayashi | 14 | Sauber | C31 | + 1 vuelta | 16 | 55 | |
| 15 | Paul di Resta | 11 | Force India | VJM05 | + 1 vuelta | 13 | 55 | |
| 16 | Michael Schumacher | 7 | Mercedes | W03 | + 1 vuelta | 5 | 55 | |
| 17 | Vitaly Petrov | 21 | Caterham | CT01 | + 1 vuelta | 21 | 55 | |
| 18 | Heikki Kovalainen | 20 | Caterham | CT01 | + 1 vuelta | 22 | 55 | |
| 19 | Timo Glock | 24 | Marussia | MR01 | + 1 vuelta | 19 | 55 | |
| 20 | Charles Pic | 25 | Marussia | MR01 | + 2 vueltas | 20 | 54 | |
| 21 | Pedro de la Rosa | 22 | HRT | F112 | + 2 vueltas | 23 | 54 | |
| 22 | Narain Karthikeyan | 23 | HRT | F112 | + 2 vueltas | 24 | 54 | |
| RET | Mark Webber | 2 | Red Bull | RB8 | + 40 vueltas | 3 | 16 | |
| RET | Jean-Eric Vergne | 17 | Toro Rosso | STR7 | + 42 vueltas | 14 | 14 |
dissabte, 3 de novembre del 2012
El joc de les alineacions
Contracrònica Barça –
Celta (3-1) publicada a Titular Digital.
Vilanova ha tornat a
sorprendre amb una alineació inèdita, en un partit poc brillant del Barça tot i
la victòria, i amb un Villa que està passant per moments d’extrema efectivitat.
Conèixer l’alineació del Barça s’està convertint, aquest
any, en un dels principals atractius de cada partit dels blaugrana, sobretot
quan parlem de la defensa. Si a l’última jornada vèiem jugar la 7a parella de
centrals diferent, avui s’ha sortit per primera vegada amb 3 defenses d’inici.
Tito Vilanova no deixa de sorprendre’ns i, sota el seu posat tranquil i de
calma total, s’amaga l’home que ha aconseguit el millor inici de Lliga de la
història del Futbol Club Barcelona (cap entrenador havien aconseguit 28 punts
de 30).
Vilanova ens ha demostrat avui que també sap corregir sobre
la marxa i, al veure que la defensa de 3 era massa arriscada i que 2 laterals
ajudarien més a dalt, ha decidit col·locar Busquets de parella de central amb
Mascherano i deslliurar Alba i Adriano perquè poguessin pujar a l’atac. Com
s’ha vist al llarg del partit, Alba ha arribat amb perill per la banda
constantment; i Adriano, de fet, ha aconseguit marcar el primer gol en la
primera jugada que podia pujar a l’atac. Llàstima que ha acabat lesionat molt
d’hora i estarà 3 setmanes de baixa per culpa d’una ruptura de l’adductor de la
cama dreta. Per sort, Piqué i Puyol podrien tornar aviat, perquè Adriano ha
sigut clau tant de lateral com de central durant els últims partits.
Amb Busquets de central, l’equip encara no s’acabava de
notar del tot ben col·locat. Per això, Vilanova ha tornat a actuar, fent sortir
Bartra des de l’inici de la 2a part i sacrificant Cesc al mig del camp.
D’aquesta manera, els migcampistes podien recuperar les seves posicions naturals,
amb Busquets de mig-centre i Xavi i Iniesta d’interiors. De totes maneres, el
Barça no ha acabat d’assolir al llarg del partit aquell nivell de control que
acostuma a tenir i el Celta ha sigut un rival que, si no arriba a ser per les
parades providencials de Valdés, hauria pogut posar en perill el resultat
final. Tot i que ha corregit a temps, l’alineació de Vilanova d’avui ha aportat
massa riscos.
A davant, no se sol generar tanta intriga quan apareix
l’alineació. Avui, Pedro ha estat totalment desaparegut i només ha aconseguit
realitzar un potent xut als últims compassos del partit. Però si algú es mereix
una menció en majúscules i rebre l’excel·lent al partit d’avui és David Villa.
Titular de nou, ha jugat 77 minuts i ha tornat a marcar. A la lliga, l’asturià
ha rematat 7 vegades i ha fet 5 gols. A sobre, avui s’ha convertit en el 4t
recuperador de l’equip, només per darrere de Busquets, Alba i Mascherano. El
rendiment de Villa és espectacular i Vilanova ho està gestionant a la
perfecció. Sens dubte és la millor notícia d’aquest any, perquè hem recuperat
un golejador que, quan Messi, Pedro i Alexis estan en hores baixes, no falla.
No caldria acabar sense mencionar allò que tothom ha
destacat avui: Messi s’ha quedat sense poder dedicar cap gol al seu fill recent
nat i, a sobre, ens ha espantat amb una jugada en la qual ha rebut un fort cop,
per sort, sense més conseqüències.
diumenge, 23 de setembre del 2012
Vettel guanya gràcies als problemes de Hamilton
Crònica publicada a Fórmula 1 en Català.
És ben sabut que el Gran Premi de Singapur reserva cada any un bon grapat de sorpreses a mode de accidents, Safety Cars i estratègies variades. Tan sabut que fins i tot Alonso destacava el paper de l’aparició d’un o més cotxes de seguretat com un fet que ja formés part del guió del Gran Premi, com si es tractés d’una norma escrita com qui ha de canviar els pneumàtics o no pot superar els 60 km/h al pit-lane. I, certament, Alonso no s’equivocava. Però, encara pitjor: el que sembla que també s’està convertint en norma és que Schumacher sigui qui sempre acabi destrossant els cotxes entre els murs de Singapur, després de fer-ho per tercer any consecutiu. D’altra banda, el que també està encadenant una bona estadística és Lewis Hamilton, que només puntua cada dues curses.
És ben sabut que el Gran Premi de Singapur reserva cada any un bon grapat de sorpreses a mode de accidents, Safety Cars i estratègies variades. Tan sabut que fins i tot Alonso destacava el paper de l’aparició d’un o més cotxes de seguretat com un fet que ja formés part del guió del Gran Premi, com si es tractés d’una norma escrita com qui ha de canviar els pneumàtics o no pot superar els 60 km/h al pit-lane. I, certament, Alonso no s’equivocava. Però, encara pitjor: el que sembla que també s’està convertint en norma és que Schumacher sigui qui sempre acabi destrossant els cotxes entre els murs de Singapur, després de fer-ho per tercer any consecutiu. D’altra banda, el que també està encadenant una bona estadística és Lewis Hamilton, que només puntua cada dues curses.
 |
| Hamilton ha d'abandonar amb el canvi trencat. |
El Gran Premi ha començat bastant tranquil i, durant una
bona estona, semblava que la norma dels Safety Cars no es compliria. Hamilton i
Vettel s’han escapat al capdavant, amb Button seguint-los de ben a prop. Els
primers pit-stops han arribat ben aviat. Vettel ha entrat a la volta 10 i ha
sortit darrera de Raikkonen, que l’ha frenat força. Hamilton ho ha aprofitat;
ha entrat a boxes dues voltes més tard, i quan ha tornat a la pista ho ha fet
per davant de Vettel que, si no arriba a ser pel tap de Raikkonen, potser s’hauria
col·locat primer.
A partir de la volta 16, Vettel ha començat a acostar-se al
pilot de McLaren. I la sorpresa ha arribat a la volta 23: el canvi de marxes de
Hamilton ha dit prou i el pilot anglès ha vist com, impotent, les palanques del
canvi no l’obeïen. Frustrat ha hagut d’aparcar el cotxe i abandonar. Llavors
hem sabut gràcies al team radio que a
McLaren ja es temien aquest problema. A partir d’aquí, la victòria ha sigut una
cavalcada fàcil per a Vettel. Però les incidències de cursa tot just havien
començat.
Volta 33; Alonso i Maldonado estaven realitzant una intensa
lluita per a la tercera posició després d’haver efectuat la segona parada a
boxes quan Karthikeyan ha impactat contra els murs i el seu cotxe ha quedat
aturat al bell mig de la pista. El cotxe de seguretat ha fet la seva primera
aparició, fet que ha provocat l’aturada a boxes de molts cotxes. Maldonado ha
tornat a entrar, mentre que Alonso s’ha mantingut a la pista, fet que li ha permès
guanyar aquesta posició. El Safety Car s’ha estat a la pista 5 voltes, durant
les quals han avisat Maldonado que tornés a boxes i plegués per problemes
hidràulics. Així s’ha acabat l’actuació del pilot de Williams, que estava fent
una bona cursa. Per davant, Button ha estat a punt d’emportar-se Vettel en una
frenada just abans que marxés el Safety Car.
La cursa s’ha reprès a la volta 39, però no han ni passat 30
segons que Schumacher ha impactat contra Vergne, al no adonar-se que el pilot
de Toro Rosso havia frenat considerablement. El cotxe de seguretat ha hagut de
tornar a entrar.
 |
| Vettel celebrant la victòria. |
Abans que Vettel creués la línia de meta com a guanyador
(esgotant el temps límit d’una carrera sense haver completat les 61 voltes, fet
que feia temps que no es veia), encara s’han pogut veure moments intensos, com
l’avançament de Massa a Senna, en el qual el pilot de Ferrari ha estat a punt
de perdre el control del cotxe, o la lluita entre Webber, Kobayashi, Hülkenberg
i Pérez, que ha acabat amb diverses peces dels cotxes saltant pels aires. Han
acompanyat Vettel al podi, finalment, Button i Alonso.
 |
| Espectacular final de Gran Premi a Singapur. |
Els semàfors:
Paul di Resta: El
pilot de Force India, sense fer gens de soroll, ha acabat 4t, un molt
bon resultat per a l'escuderia, que encara hauria pogut ser millor per a
ells si Nico Hulckenberg no hagués trencat l'aleró a les últimes
voltes.
Vettel: Segurament
no hauria guanyat si Hamilton no hagués abandonat, però el pilot
alemany torna a la lluita per al mundial. Tot i així no queda clar que a
Red Bull hagin superat els problemes de fiabilitat, perquè se'ls ha
vist patir fins al final.
Alonso: Ha complert l'objectiu d'acabar al podi, amb un ritme constant i sense errades. Té el títol cada vegada més a prop.
Lotus: Després
d'una dolenta classificació ahir i d'un ritme de cursa força dolent,
els pilots de Lotus han aconseguit acabar 6è i 7è, gràcies als diversos
abandonaments. Raikkonen va tercer del mundial i encara té alguna opció.
Massa: Ha
acabat 8è i ha protagonitzat algun avançament espectacular, però el
pilot brasiler encara està a anys llum d'Alonso i no aconsegueix arribar
a la primera línia de les curses.
Schumacher: Un any més (i ja en van 3) ha provocat un accident. Singapur és una maledicció per al Kàiser.
Resultats
| Pos. | Pts. | Pilot | Núm. | Equip | Xassís | Temps | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 25 | Sebastian Vettel | 1 | Red Bull | RB8 | 02:00.26.144 | ||
| 2 | 18 | Jenson Button | 3 | McLaren | MP4-27 | + 8"959 | ||
| 3 | 15 | Fernando Alonso | 5 | Ferrari | F2012 | + 15"227 | ||
| 4 | 12 | Paul di Resta | 11 | Force India | VJM05 | + 19"063 | ||
| 5 | 10 | Nico Rosberg | 8 | Mercedes | W03 | + 34"759 | ||
| 6 | 8 | Kimi Räikkönen | 9 | Lotus | E20 | + 35"700 | ||
| 7 | 6 | Romain Grosjean | 10 | Lotus | E20 | + 36"600 | ||
| 8 | 4 | Felipe Massa | 6 | Ferrari | F2012 | + 42"800 | ||
| 9 | 2 | Daniel Ricciardo | 16 | Toro Rosso | STR7 | + 45"800 | ||
| 10 | 1 | Mark Webber | 2 | Red Bull | RB8 | + 47"100 | ||
| 11 | Sergio Pérez | 15 | Sauber | C31 | + 50"600 | |||
| 12 | Timo Glock | 24 | Marussia | MR01 | + 91"900 | |||
| 13 | Kamui Kobayashi | 14 | Sauber | C31 | + 97"100 | |||
| 14 | Nico Hülkenberg | 12 | Force India | VJM05 | + 99"400 | |||
| 15 | Heikki Kovalainen | 20 | Caterham | CT01 | + 1 vuelta | |||
| 16 | Charles Pic | 25 | Marussia | MR01 | + 1 vuelta [*] | |||
| 17 | Pedro de la Rosa | 22 | HRT | F112 | + 1 vuelta | |||
| 18 | Bruno Senna | 19 | Williams | FW34 | + 2 vueltas | |||
| 19 | Vitaly Petrov | 21 | Caterham | CT01 | + 2 vueltas | |||
| 20 | Jean-Eric Vergne | 17 | Toro Rosso | STR7 | + 21 vueltas | |||
| 21 | Michael Schumacher | 7 | Mercedes | W03 | + 21 vueltas | |||
| 22 | Pastor Maldonado | 18 | Williams | FW34 | + 23 vueltas | |||
| 23 | Narain Karthikeyan | 23 | HRT | F112 | + 29 vueltas | |||
| 24 | Lewis Hamilton | 4 | McLaren | MP4-27 | + 37 vueltas |
[*] Al temps total de carrera de Charles Pic se li
sumen els 20 segons de penalització que la FIA li va imposar ahir als
Lliures 3 per avançar sota règim de bandera vermella.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)