Concert de The Mimmisikous Band

Ahir, nit de Sant Jordi a la Jazz Cava. Podríem dir que va ser l'inici de la temporada Mimmisikous 2011, i això perquè segurament aquesta banda de joves i excel·lents músics osonencs és la que realitza més concerts i de les que atrau més públic a totes les festes majors d'Osona.

L'últim concert seu que vaig presenciar, si no recordo malament, va ser per la festa major de Manlleu i, seguint la seva conya que estan preparant repertori nou constantment, van seguir tocant les genials versions de sempre, com per exemple Black is Black, Freedom Sounds, Monkey Man, Hooligans, Twist and Shout o Eleanor Rigby dels Beatles.
El seu directe és dels que més fa ballar. El concert comença relativament calmat, però a mesura que passa el temps, el sempre nombrós públic acaba corejant les melodies i tornades de les cançons. Per la seva banda, els mimmisikous, amb un cantant de luxe, La Iaia (Ernest Crusats) saben contactar molt bé amb el públic i fer-nos gaudir al màxim. No falla, la Cava sempre es fa petita per acollir els Mimmisikous.

Espero doncs que, com cada estiu, hi hagi un bon grapat de concerts de The Mimmisikous Band dels quals poder gaudir! I, de fet, si no hi ha res de nou, crec que aquesta crònica ja servirà per tots ells.

Concert de Lax'n'busto

Ja fa dies que els Lax'n'busto van presentar la seva faceta simfònica al teatre l'Atlàntida de Vic. Un concert amb els èxits de sempre i la recuperació d'algun gran tema antic com Nen, surt al carrer. Va ser una experiència molt interessant escoltar aquestes cançons de rock que normalment hem viscut en una plaça, saltant i ballant i que, aquest cop, ens les van presentar amb arrengaments simfònics i que vam escoltar asseguts en una butaca. No obstant, va ser impossible que el públic restés assegut al sonar Llençat a la sala Ramon Muntanyà.

Ja fa molt temps Lax'n'busto realitza concerts i ja són molts els que he pogut presenciar. Per això, sempre està bé poder gaudir de les seves cançons d'una manera diferent a la que ens tenen acostumats. Músicalment, òbviament no tenen cap mena d'error digne de comentar, són uns músics excel·lents. Salva R. Albech té una gran veu, sobretot per als aguts, però tot i així sempre es trobarà molt a faltar el carismàtic to de Pemi Fortuny.

Si no l'heu escoltat, us recomano escoltar-vos el Lax'n'busto Simfònic, una gran gravació i un molt bon disc.

Olor d'estiu

Les 12 de la nit. Estic a l'habitació assaborint la victòria del Barça en un partidàs de futbol magnífic per part dels dos equips; la meva mare està recollint la roba estesa a fora el balcó. El bon temps em convida a sortir i descobreixo la intensa olor d'estiu que es respira en l'ambient. Això em convida a respirar fort i a somiar en el bon temps, la calor i els bons moments que arribaran. Dins del meu cap, encara ressona la preciosa cançó que escoltava fa un moment, Fireflies. Torno a respirar profundament i me'n vaig a la cuina. Agafo una maduixa... és més dolça que la mel.

El bon temps ja és aquí i l'estiu estar apunt d'arribar!

Acabo aquestes ratlles mentre l'aire pur penetra per la finestra de la meva habitació.

Concert de Moreno del Metal

Divendres passat, Moreno del Metal va presentar el seu disc Tiene Madera a la Sala Pasternak, per cert, buida de heavies osonencs que no han perdonat el salt de l'ex-cantant d'Udol al món de la música comercial i que no es van ni dignar a assistir al retorn del triomfador de La Nova Trinca a Osona.

Sigui com vulgui, està clar que les cançons de Moreno del Metal s'allunyen del heavy convencional i s'apropen molt a la música de festa major, sempre conservant el toc roquero de Toni Torres, equipat amb un gran Orange Rockerverb i una ESP amb pastilles emg.

Després d'una intro playbackejada (que, per cert, va començar a sonar mentre era al lavabo), els components del grup van pujar a l'escenari. Des del meu punt de vista, hauria sigut un començament més potent si la primera cançó hagués anat ajuntada i no hi hagués hagut una pausa. De totes maneres, aquesta petita anècdota es va oblidar de seguida al sentir la primera cançó, un tema que l'hauria de tornar a escoltar, però em va recordar moltíssim les cançons d'Ska-P que a mi m'agraden tant. Estrofes a ritme d'Ska i tornades solemnes amb grans coros de la somrient i bonica Diana Roig i power chords, acompanyats de l'imprescindible teclat de Gerard Miralpeix (per cert, segons em van dir, compositor del tema).

La resta de cançons pròpies van ser les que ja havíem sentit anys enrere. Però certament, en el concert, les versions van tenir molta importància. Una graciosa versió de la Trinca (ho farem tota la nit) i, sobretot, un seguit de revivals dels temes de sèries infantils mítiques de la tele com els Power Rangers, les Tortugues Ninja, Bola de Drac o Ramma van fer cantar com mai a una sala Pasternak bastant plena i molt animada.

El concert va acabar amb una obació i aplaudiments més que merescuts per als músics, que van realitzar un concert genial.

No cal oblidar-se de la gran qualitat dels dos nous components, Toni Pagès (bateria) i Jordi Franco (baix), ni de l'aparició sempre estel·lar de l'Artús "Jackson" i de la de Manu Guix, productor del disc.

Espero que Moreno del Metal torni ben aviat per la comarca a descarregar el seu directe enèrgic, divertit, però també emotiu. Llarga vida a la música, sigui comercial o no!!!