Gran derbi català!

Deixeu-vos estar d'hòsties. En cas que Barça perdés la lliga aquest any, la va perdre amb la derrota a casa el Getafe (1-0). Des d'un bon principi tenia clar que l'Espanyol de Pochettino seria un dels millors rivals per al Barça de Guardiola, perquè tots dos són entrenadors excel·lentíssims. Deixem-nos de lamentar per l'error de l'àrbitre, perquè d'aquí no ha depengut la victòria. Sabem de sobres que els àrbitres la cagen. Com diu Òscar Fernández de Catalunya Radio sorprèn molt que els mateixos que lloen Guardiola per no justificar-se amb l'arbitratge, avui es queixen de l'àrbitre. Tal i com va dir el mateix Raúl Rodríguez, autor del penal i que va confessar haver-la tocat amb la mà, va haver-hi molt més partit més enllà d'aquesta acció; els dos equips podrien haver marcat en altres ocasions clares, o sigui que penso que mai és lògic justificar una derrota o un empat per un penal no assenyalat.

Per a mi, doncs, el resultat va ser just. És evident L'Espanyol és un equip inferior al Barça, però destaca que segueix una filosofia similar. I d'aquesta manera, confiant en el planter i jugant en un camp com Cornellà-El Prat, amb una afició totalment entregada, sap impartir un sistema de joc capaç de plantar cara al millor equip del món. És digne d'admirar. És per això que va fer un partit magistral. vam veure un partit de futbol tàcticament molt interessant i igualat, on el rival va saber anul·lar el joc del Barça i en especial Messi, on Andrés Iniesta va realitzar una actuació espectacular un cop més i Valdés va ser providencial per no patir per una derrota.

D'altra banda, no puc entendre els crits racistes cap a Alves (o els que puguin haver al Camp Nou contra algú altre), el llançament d'objectes, les pancartes de baix to contra l'equip contrari... És maco que hi hagi rivalitat, però crec que tothom viuria millor si no s'arribessin a aquests extrems. Mireu la bona relació entre els dos tècnics, que són, en definitiva, els "màxims representats" de l'equip.

El moment còmic el va protagonitzar Condal, amb un accent castellà pitjor que el d'un servidor i que va declarar que estava content perquè no hi havia hagut cap lesionat. "I Christian?" li va preguntat la periodista. "Doncs bé, moments encertats i moments que no tant, com és normal" va respondre. Christian havia hagut de sortir del terreny de joc amb camilla per una lesió. I seguidament Rosell, amb una altra intervenció retòrica magistral, com de costum.

Tinc ganes de saber què opina Jaume Creixell, una persona que admiro molt, aquest dimarts al Tenim un Punt de Francesc Garriga a Catalunya Ràdio!


PD: Gràcies a seguir La Transmissió d'en Puyal i a llegir el Fórmula Barça de Ricard Torquemada m'estic convertint en un crític futbolista més o menys vàlid! A veure si algun dia això ho puc escriure en alguna publicació de veritat...