Tornem
a Stamford Bridge. Tornem al lloc del millor gol que mai he viscut, del
gol que m'emociona cada vegada que sento el Puyal narrar-lo. El gol que
ens va permetre arribar a la final desitjada, a l'últim sospir de
partit. La Champions és així de màgica. Tinc ganes que comenci el
partit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada