Mark Webber. 6è guanyador de la temporada després de 6 curses. La comparativa avançada per Oriol Rodríguez de Catalunya Ràdio entre aquet any i l'any passat no ho pot ressaltar més clar:
2011: Vettel 143, Hamilton 85, Webber 79, Button 76, Alonso 69, Heidfeld 29, Rosberg 26, Massa 24, Schumacher 14.
2012: Alonso 76, Vettel 73, Webber 73, Hamilton 63, Rosberg 59, Räikkönen 51, Button 45, Massa 10, Schumacher 2.
La cosa segueix apretadíssima, i fa pinta que viurem un final de campionat emocionantíssim!
El Gran Premi de Mònaco sempre és especial. Ahir ja vam veure com el Kàiser Michael Schumacher tornava a aconseguir una pole position després de sis anys sense fer-ho. Lamentablement no ha pogut sortir des de la primera posició i la mala fortuna amb els problemes mecànics li ha tornat a impedir acabar la cursa.
Després d'uns emocionants primers compassos de la cursa, el Gran Premi ha entrat en una etapa força avorrida, que s'ha acabat quan la pluja ha fet acte de presència i els 6 primers classificats s'han compactat moltíssim. Malauradament, els estrets carrers de Montecarlo i l'alta igualtat entre els competidors han impedit veure cap avançament.
Una cursa poc entretinguda, però veure els monoplaces girar per Montecarlo sempre és un espectacle!
diumenge, 27 de maig del 2012
dissabte, 26 de maig del 2012
Guanyadors Copa del Rei 2012
Guardiola s'ha despedit de la sala de premsa entre aplaudiments. Avui ens ha brindat el seu últim "monòleg", un últim capítol que tanca la major història del FC Barcelona mai vista. És impossible després de tot no sentir un buit i una certa tristor per la marxa d'en Pep. Però és llei de vida! 14 títols. I havent guanyat el mateix títol i contra el mateix equip en començar i en acabar. Un cicle, doncs, tancat de manera rodona.
Ha sigut una nit de sentiments per altres aspectes, també: Xavi aixecant la copa, el record a Abidal... i l'afició desolada de l'Athletic, que ha vist com un gran equip no ha sigut capaç de plantar cara al Barça. Em sap greu per Bielsa, espero que l'any que ve segueixi donant guerra!
Al marge dels components extrafutbolístics, cal destacar les ressurreccions de Pedro (2 gols) i Piqué, que ha firmat una participació sublim. Amb 24 minuts, ho hem tingut fet. Hem sortit amb potència i, després dels 3 gols, el partit ha anat perdent intensitat i interès.
Doncs res, això s'ha acabat. Només queda l'interessant i divertit partit de diumenge de Guardiola contra Tito, tot i que malauradament no hi haurà Messi.
La cosa torna a començar a l'agost; ja tinc ganes de veure com li aniran les coses a Tito! :)
Ha sigut una nit de sentiments per altres aspectes, també: Xavi aixecant la copa, el record a Abidal... i l'afició desolada de l'Athletic, que ha vist com un gran equip no ha sigut capaç de plantar cara al Barça. Em sap greu per Bielsa, espero que l'any que ve segueixi donant guerra!
Al marge dels components extrafutbolístics, cal destacar les ressurreccions de Pedro (2 gols) i Piqué, que ha firmat una participació sublim. Amb 24 minuts, ho hem tingut fet. Hem sortit amb potència i, després dels 3 gols, el partit ha anat perdent intensitat i interès.
Doncs res, això s'ha acabat. Només queda l'interessant i divertit partit de diumenge de Guardiola contra Tito, tot i que malauradament no hi haurà Messi.
La cosa torna a començar a l'agost; ja tinc ganes de veure com li aniran les coses a Tito! :)
dimecres, 23 de maig del 2012
Enhorabona, Quim!
M'agradaria donar l'enhorabona al Quim pel nomenament de català de l'any
i donar-li les gràcies per aquest discurs immens, magistral,
insuperable, brillant i un llarg etc.
Quim, estaves nominat juntament amb dues persones més que també es mereixien ser el català o catalana de l'any, tant per la bona feina feta en el camp mèdit del Dr. Brugada com per l'esperit d'esforç i superació exemplar de la Laia Sanz. I tu negant-se a ser el català de l'any també els l'has ofert a ells.
La teva lliçó de periodisme és un model a seguir per a molts que ens emmirallem a tu i a tot el teu equip i que somiem arribar algun dia on sou vosaltres.
Ens has recordat de nou que som un país imparable i has recordat al president Mas que té tot el país a darrera per començar a caminar junts. Ara falta que ell abandoni el posat de solitari que has descrit, i que junts com a país arribem a la meta sobirana somiada. Però això no és possible ni sense els dirigents, ni sense els mediàtics com tu ni sense tots els ciutadans. Tant de bo les teves paraules és poguessin canalitzar algun dia per tal d'assolir objectius.
Acabo per agrair a tot l'equip de La TdP la feina feita, l'esforç i la transmissió d'il·lusió, emoció i rigor informatiu durant aquesta temporada. Espero que tinguem TdP per molts anys més!
Quim, estaves nominat juntament amb dues persones més que també es mereixien ser el català o catalana de l'any, tant per la bona feina feta en el camp mèdit del Dr. Brugada com per l'esperit d'esforç i superació exemplar de la Laia Sanz. I tu negant-se a ser el català de l'any també els l'has ofert a ells.
La teva lliçó de periodisme és un model a seguir per a molts que ens emmirallem a tu i a tot el teu equip i que somiem arribar algun dia on sou vosaltres.
Ens has recordat de nou que som un país imparable i has recordat al president Mas que té tot el país a darrera per començar a caminar junts. Ara falta que ell abandoni el posat de solitari que has descrit, i que junts com a país arribem a la meta sobirana somiada. Però això no és possible ni sense els dirigents, ni sense els mediàtics com tu ni sense tots els ciutadans. Tant de bo les teves paraules és poguessin canalitzar algun dia per tal d'assolir objectius.
Acabo per agrair a tot l'equip de La TdP la feina feita, l'esforç i la transmissió d'il·lusió, emoció i rigor informatiu durant aquesta temporada. Espero que tinguem TdP per molts anys més!
diumenge, 13 de maig del 2012
Un Gran Premi a Montmeló excepcional!
Les sensacions després de la cursa d'aquest migdia al Circuit de Catalunya són d'haver viscut el Gran Premi de casa nostra més complet, interessant i emocionant que pugui recordar! El DRS naturalment hi ha ajudat, però també l'atreviment de pilots com Hamilton, Vettel i Kobayashi i, naturalment, l'emocionant compàs final amb la disputa de la victòria de la cursa.
Alonso ha evidenciat la millora de Ferrari (a diferència del seu company d'equip Felipe Massa, que s'ha tornat a veure doblat pel pilot asturià i ha acabat 15è), però aquest pas endavant no ha sigut suficient per aturar un immens Pastor Maldonado. Gràcies a una estratègia totalment encertada i planificada juntament amb el seu enginyer de pista català Xevi Pujolar, Maldonado ha aconseguit meritòriament pujar per primera vegada a l'esglaó més alt del podi. Aquest jove pilot ha aconseguit aguantar l'estacada del bicampió Alonso en els moments de cursa que més se li ha apropat i, sense ni una errada, ha creuat la línia de meta amb un pilotatge digne de campió. Crec que Ferrari s'hauria de plantejar substituir Massa per un d'aquests joves pilots com Maldonado o Pérez, que estan arribant amb tanta energia (si no és que en realitat el Ferrari és un cotxe pèssim que només veu la llum gràcies a un "sublim" pilotatge de Fernando Alonso).
L'únic al·licient no ha pas sigut la disputa del primer lloc. Més enrere, hem trobat uns Lotus més lents del que s'esperava, tot i que cal destacar la bona tercera posició de Kimi Raikkonen. D'altra banda, els Red Bull han tancat un relatiu mal cap de setmana, que ha pogut salvar Vettel per mitjà de grans avançaments després de veure's penalitzat per un Drive Through i així mantenir la primera posició del campionat. Per la seva banda, Hamilton ha protagonitzat una espectacular remuntada des de l'última posició fins a la 8a, amb avançaments que ens han posat els pèls de punta.
La següent cita, el Gran Premi de Mònaco, un escenari sempre tan i tan especial!
Alonso ha evidenciat la millora de Ferrari (a diferència del seu company d'equip Felipe Massa, que s'ha tornat a veure doblat pel pilot asturià i ha acabat 15è), però aquest pas endavant no ha sigut suficient per aturar un immens Pastor Maldonado. Gràcies a una estratègia totalment encertada i planificada juntament amb el seu enginyer de pista català Xevi Pujolar, Maldonado ha aconseguit meritòriament pujar per primera vegada a l'esglaó més alt del podi. Aquest jove pilot ha aconseguit aguantar l'estacada del bicampió Alonso en els moments de cursa que més se li ha apropat i, sense ni una errada, ha creuat la línia de meta amb un pilotatge digne de campió. Crec que Ferrari s'hauria de plantejar substituir Massa per un d'aquests joves pilots com Maldonado o Pérez, que estan arribant amb tanta energia (si no és que en realitat el Ferrari és un cotxe pèssim que només veu la llum gràcies a un "sublim" pilotatge de Fernando Alonso).
L'únic al·licient no ha pas sigut la disputa del primer lloc. Més enrere, hem trobat uns Lotus més lents del que s'esperava, tot i que cal destacar la bona tercera posició de Kimi Raikkonen. D'altra banda, els Red Bull han tancat un relatiu mal cap de setmana, que ha pogut salvar Vettel per mitjà de grans avançaments després de veure's penalitzat per un Drive Through i així mantenir la primera posició del campionat. Per la seva banda, Hamilton ha protagonitzat una espectacular remuntada des de l'última posició fins a la 8a, amb avançaments que ens han posat els pèls de punta.
La següent cita, el Gran Premi de Mònaco, un escenari sempre tan i tan especial!
gran esportivitat al podi de Montmeló.
dilluns, 30 d’abril del 2012
Avançar-se a la notícia? Potser no sempre.
Us faig extensible la meva reflexió enviada a Catalunya Ràdio sobre el discurs d'ahir de Joaquim Maria Puyal sobre el periodisme i l'exclusiva de Tito Vilanova, que podeu llegir aquí.
"Bona tarda,
M'agradaria fer extensiva la meva reflexió, com a culé i oient, sobre el discurs inicial d'ahir d'en Quim. M'encantaria que ell ho pogués llegir, però m'imagino que això no serà possible.
El discurs d'en Quim, com de costum, em va agradar molt, però discrepo de la part final, on exposava, segons el meu entendre, la decepció per no haver aconseguit l'exclusiva del nomenament de Tito Vilanova, i que el club cada vegada té més apamat el control de la informació. Com a culé i receptor de informació a través de la TdP i la resta de programes de la vostra casa, no estic d'acord amb ell quan creu que els periodistes han d'informar (sempre) els aficionats abans que ho faci el club. I és més: de fet em va sorprendre molt positivament que el club aconseguís mantenir el secret de Tito fins al moment oportú. Penso que el periodisme d'investigació, i el voler avançar-se a la notícia com diu en Quim, no s'ha de fer servir per tirar a terra la que crec que és la primera jugada de mèrit d'aquesta directiva: l'anunci de Tito immediatament després de l'adéu de Guardiola per aixecar els ànims i per impregnar d'il·lusió un moment històric que es podia comparar a un funeral.
D'altra banda, penso que el periodisme de la vostra casa, Catalunya Ràdio, no està mancat de bona salut. M'agradaria destacar una vegada més el valor i la bona feina feta de gent que dóna la cara cada dia i que surt al carrer a buscar l'últim detall de la notícia, com el Xavi Campos i el Jordi Borda, les hores i hores d'anàlisi sublim i gairebé sempre encertat el Ricard Torquemada, les emocionants retransmissions del mateix Puyal (al qual tinc una admiració inimaginable, per això he decidit escriure aquesta reflexió), i el treball productiu de tota la gent de La TdP, el Tenim un Punt, el Catalunya Vespre Esports, El Club de la Mitjanit i el Tot Gira. Com a oient, mai de la vida m'hauria passat pel cap sentir-me desinformat pel fet de no haver sabut la notícia de Tito Vilanova fins al moment de la publicació; d'haver-la sentit en veu de Rosell i no de la ràdio. De fet, el que valoro és que les paraules de Rosell arribessin a través de la ràdio. Si això no hagués sigut així, sí que hauria sigut un error periodístic cabdal. És cert que ens agrada sentir exclusives, que en certes o moltes ocasions és interessant que el periodista s'avanci a la notícia; ens agrada fer especulacions, com la d'ahir sobre Dani Alves, però també hi ha d'haver moments de saber acceptar un gol no previst, i acceptar-lo sense ressentiment, moments de gran importància i que és millor mantenir-los en secret, perquè al capdavall, repeteixo que els oients no ens hem sentit desinformats en cap moment. Què n'hauríem tret de saber-ho amb antelació?
Només em queda desitjar que seguiu fent la feina d'aquesta manera, que penso que és la correcta. M'encantaria poder rebre resposta d'algú de vosaltres per poder contrastar opinions. El Quim és una autoritat i un model a seguir, i pot ser que jo estigui equivocat en tot això.
Moltíssimes gràcies."
M'agradaria fer extensiva la meva reflexió, com a culé i oient, sobre el discurs inicial d'ahir d'en Quim. M'encantaria que ell ho pogués llegir, però m'imagino que això no serà possible.
El discurs d'en Quim, com de costum, em va agradar molt, però discrepo de la part final, on exposava, segons el meu entendre, la decepció per no haver aconseguit l'exclusiva del nomenament de Tito Vilanova, i que el club cada vegada té més apamat el control de la informació. Com a culé i receptor de informació a través de la TdP i la resta de programes de la vostra casa, no estic d'acord amb ell quan creu que els periodistes han d'informar (sempre) els aficionats abans que ho faci el club. I és més: de fet em va sorprendre molt positivament que el club aconseguís mantenir el secret de Tito fins al moment oportú. Penso que el periodisme d'investigació, i el voler avançar-se a la notícia com diu en Quim, no s'ha de fer servir per tirar a terra la que crec que és la primera jugada de mèrit d'aquesta directiva: l'anunci de Tito immediatament després de l'adéu de Guardiola per aixecar els ànims i per impregnar d'il·lusió un moment històric que es podia comparar a un funeral.
D'altra banda, penso que el periodisme de la vostra casa, Catalunya Ràdio, no està mancat de bona salut. M'agradaria destacar una vegada més el valor i la bona feina feta de gent que dóna la cara cada dia i que surt al carrer a buscar l'últim detall de la notícia, com el Xavi Campos i el Jordi Borda, les hores i hores d'anàlisi sublim i gairebé sempre encertat el Ricard Torquemada, les emocionants retransmissions del mateix Puyal (al qual tinc una admiració inimaginable, per això he decidit escriure aquesta reflexió), i el treball productiu de tota la gent de La TdP, el Tenim un Punt, el Catalunya Vespre Esports, El Club de la Mitjanit i el Tot Gira. Com a oient, mai de la vida m'hauria passat pel cap sentir-me desinformat pel fet de no haver sabut la notícia de Tito Vilanova fins al moment de la publicació; d'haver-la sentit en veu de Rosell i no de la ràdio. De fet, el que valoro és que les paraules de Rosell arribessin a través de la ràdio. Si això no hagués sigut així, sí que hauria sigut un error periodístic cabdal. És cert que ens agrada sentir exclusives, que en certes o moltes ocasions és interessant que el periodista s'avanci a la notícia; ens agrada fer especulacions, com la d'ahir sobre Dani Alves, però també hi ha d'haver moments de saber acceptar un gol no previst, i acceptar-lo sense ressentiment, moments de gran importància i que és millor mantenir-los en secret, perquè al capdavall, repeteixo que els oients no ens hem sentit desinformats en cap moment. Què n'hauríem tret de saber-ho amb antelació?
Només em queda desitjar que seguiu fent la feina d'aquesta manera, que penso que és la correcta. M'encantaria poder rebre resposta d'algú de vosaltres per poder contrastar opinions. El Quim és una autoritat i un model a seguir, i pot ser que jo estigui equivocat en tot això.
Moltíssimes gràcies."
diumenge, 29 d’abril del 2012
Gràcies, Pep!
Podria afegir poques reaccions i opinions noves sobre l'adéu de Pep Guardiola, perquè tots els culés coincidim aquests dies en remarcar l'agraïment per aquesta persona que ja es pot considerar un mite per al barcelonisme respecte a tot el que ens ha donat, tot el que hem guanyat amb ell, tot el que ens ha defensat. Certament es trobarà a faltar al camp, però també a la sala de premsa, on cada setmana ens donava una lliçó i, en moltes ocasions, defensava la nostra terra.
Gràcies a Guardiola, hi ha periodistes estrangers que han après el català i que mostren el nostre país arreu del món.
Gràcies a Guardiola, hem despertat sentiments de tota mena. Hem passat molt bons moments. Hem oblidat les preocupacions. Hem rigut, hem cridat, hem plorat, ens hem emocionat...
Agraeixo que ahir comencés la roda de premsa demanant perdó per haver allargat tant el tema de la renovació, perquè certament ha sigut una mica agonitzant. Però naturalment hem de respectar la seva decisió. Perquè certament és el millor per a l'equip. Quan diu que sent passió per la seva professió, és cert. I si en aquests moments no ho pot dir, el millor és que ho deixi. Potser sí, tot plegat ha passat massa ràpid, 4 anys són molt pocs, i no fa pas gaire del discurs del "ben d'hora, ben d'hora" a la Generalitat, però estic confiat que algun dia o altre en Pep tornarà.
Després de l'anunci em quedava un buit immens, com si algú s'hagués mort, però la directiva la va encertar de ple anunciant immediatament el nomenament de Tito Vilanova com a primer entrenador. No substitueix la tristesa de la marxa de Guardiola, però sí que deixa un regust de boca bo. És el millor relleu que podia arribar i tinc moltes ganes de veure'l en acció!
El primer gran moment de Guardiola va ser el gol de Don Andrés a Stamford Bridge. Fins llavors, jo no seguia el Barça amb la mateixa passió. A partir d'aquell moment, no em perdo ni un partit i el Barça s'ha convertit en una part molt important de la meva vida, fins al punt que m'agradaria que tingués relació directe en la meva vida professional.
Un dels altres grans moments va ser veure'l plorar en guanyar el mundial de clubs.
Això és tot. Espero que tornis, Pep. La teva història ha sigut genial. Molta sort, Tito!
Gràcies a Guardiola, hi ha periodistes estrangers que han après el català i que mostren el nostre país arreu del món.
Gràcies a Guardiola, hem despertat sentiments de tota mena. Hem passat molt bons moments. Hem oblidat les preocupacions. Hem rigut, hem cridat, hem plorat, ens hem emocionat...
Agraeixo que ahir comencés la roda de premsa demanant perdó per haver allargat tant el tema de la renovació, perquè certament ha sigut una mica agonitzant. Però naturalment hem de respectar la seva decisió. Perquè certament és el millor per a l'equip. Quan diu que sent passió per la seva professió, és cert. I si en aquests moments no ho pot dir, el millor és que ho deixi. Potser sí, tot plegat ha passat massa ràpid, 4 anys són molt pocs, i no fa pas gaire del discurs del "ben d'hora, ben d'hora" a la Generalitat, però estic confiat que algun dia o altre en Pep tornarà.
Després de l'anunci em quedava un buit immens, com si algú s'hagués mort, però la directiva la va encertar de ple anunciant immediatament el nomenament de Tito Vilanova com a primer entrenador. No substitueix la tristesa de la marxa de Guardiola, però sí que deixa un regust de boca bo. És el millor relleu que podia arribar i tinc moltes ganes de veure'l en acció!
El primer gran moment de Guardiola va ser el gol de Don Andrés a Stamford Bridge. Fins llavors, jo no seguia el Barça amb la mateixa passió. A partir d'aquell moment, no em perdo ni un partit i el Barça s'ha convertit en una part molt important de la meva vida, fins al punt que m'agradaria que tingués relació directe en la meva vida professional.
Un dels altres grans moments va ser veure'l plorar en guanyar el mundial de clubs.
Això és tot. Espero que tornis, Pep. La teva història ha sigut genial. Molta sort, Tito!
dimecres, 18 d’abril del 2012
Chelsea - Barça anada de semifinals
La mala sort ha aparegut davant d'aquells que esperaven alguna hipotètica jugada estil Iniesta. La mala sort de les pilotes al pal s'ha imposat, però també, davant l'evidència de la possible victòria del Barça, especialment a l'última rematada del partit. Així doncs, hi hauria pogut haver un "Iniestazo", però no hi ha sigut.
És evident que davant d'aquest fet, no podem seguir pensant més enllà del marc d'anàlisi d'aquest partit que hem tingut mala sort, sinó que hem de començar a creure a partir d'ara en la remuntada de l'eliminatòria. Jugant com hem jugat, hem de tenir confiança que aconseguirem sentenciar.
El Chelsea, en canvi, ha continuat amb aquesta tònica que prenen molts equips d'aparcar l'autobús davant la porteria. Personalment, ja em comença a cansar aquesta tendència; que ho faci el Getafe es pot mig acceptar, però veure això a unes semifinals no m'agrada; sort que ara ja podem començar a pensar en l'extraordinari partit que ens espera dissabte contra el Madrid, que segur que donarà molta teca (llàstima, però, que també en donarà de joc brut)!
És evident que davant d'aquest fet, no podem seguir pensant més enllà del marc d'anàlisi d'aquest partit que hem tingut mala sort, sinó que hem de començar a creure a partir d'ara en la remuntada de l'eliminatòria. Jugant com hem jugat, hem de tenir confiança que aconseguirem sentenciar.
El Chelsea, en canvi, ha continuat amb aquesta tònica que prenen molts equips d'aparcar l'autobús davant la porteria. Personalment, ja em comença a cansar aquesta tendència; que ho faci el Getafe es pot mig acceptar, però veure això a unes semifinals no m'agrada; sort que ara ja podem començar a pensar en l'extraordinari partit que ens espera dissabte contra el Madrid, que segur que donarà molta teca (llàstima, però, que també en donarà de joc brut)!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)