El GP del Ninot Indultat (JLl Merlos)

Avui m'agradaria compartir aquest interessant article del periodista de TV3 de la Fórmula 1 Josep Lluís Merlos:

Una ciutat com València mereix tenir la Fórmula 1. Però València sobretot també mereix respirar i poder viure sense ofecs. I acollir el Gran Premi d'Europa suposa fer-ho amb una pressió massa forta al pit. I, sobretot, una pressió molt forta sobre la butxaca. 

Entro en una farmàcia de l'avinguda del Port. Un rètol damunt del taulell recorda als clients que no atenen receptes de la Seguretat Social. Textualment, el rètol diu: "Ho sentim. Des del febrer no cobrem les factures de Sanitat". I de fons, no gaire lluny, ressona la fressa del motor d'Alonso.

A prop, un veí emprenyat protesta perquè uns policies no el deixen passar amb el seu cotxe a casa. Uns nanos es queixen que el soroll no els permet estudiar per als exàmens de recuperació i, més avall, la Vicenta gemega que la seva orxateria no fa ni cinc de calaix aquests dies; tothom passa de llarg. Un mes de molèsties passa molt més a poc a poc que vint-i-quatre bòlids a 300 per hora durant dues hores.

Els valencians estan acostumats des de fa generacions a l'art efímer de les Falles. A cremar cada any els ninots pels quals han estalviat fort. A cremar allò que és d'ells, allò que paguen amb els seus diners, i que els identifica com un dels seus senyals d'identitat. Són ells qui trien a qui purificar amb cartró i foc. No amb fibra de carbó ni gasolina.

Capricis que no fan gràcia

El caprici fatxenda d'uns quants ja no els fa gràcia. Saben que no mengen de mostrar al món les presumptuoses construccions de Calatrava, les grues del port del Grau o les casetes de Nazaret. El Gran Premi d'Europa passa per la ciutat com les onades que acaronen la sorra de la Malva-rosa, que sempre acaben tornant al mig del mar, com ho fa la Fórmula 1. 

No entenen que el complex Veles e Vents el comparin amb el pàrquing d'un supermercat, com va dir aquesta setmana Webber. I no comprenen tampoc per què la cursa no es fa, per deixar de ser un disbarat, al circuit de Xest, que queda ben a prop. Encara que l'haguessin de remodelar, sempre hauria costat menys que organitzar el Gran Premi al mig de la ciutat. De fet, l'alcaldessa també hi aniria amb xofer, al circuit de Xest. 

A la farmàcia, ja no sé si comprar pastilles per al mal de cap o per a la memòria: per recordar que durant uns anys a València s'hi va fer una cursa de Fórmula 1. I mira que n'era de maca.

Alonso arrasa a casa

El que hem vist avui, malgrat que alguns dels preferits hagin abandonat, malgrat la victòria de "l'enemic" i malgrat la comprensiva oposició dels molts valencians, ha sigut un espectacle automobilístic excepcional. El Gran Premi de València d'enguany ho ha tingut tot! Avançaments a cabassos, canvis de líder, abandonaments importants i emoció fins al final. L'únic que ha faltat ha sigut la victòria d'un pilot diferent, que hauria augmentat el rècord a 8 carreres, 8 guanyadors diferents. Avui Alonso ha sigut el guanyador i s'ha convertit en el primer pilot a repetir victòria aquest any. Avui no tinc més remei que agenollar-me davant del rival, perquè ha completat una carrera magistral.

Val la pena dir que la victòria d'Alonso ha sigut possible d'una manera còmode gràcies als abandonaments d'un parell dels meus preferits, Vettel i Grosjean, la qual cosa ha sigut una verdadera pena. Vettel hauria guanyat còmodament si no hagués patit un problema elèctric, el mateix que li ha passat a Grosjean, que hauria acabat 2n o 3r. Però bé, Alonso ha protagonitzat des de l'onzena posició una remuntada amb avançaments espectaculars i una gestió dels pneumàtics i del ritme de cursa impecable. L'accident de Hamilton a la penúltima volta, a més, el beneficia molt de cara al campionat. Des del meu punt de vista, Hamilton s'ha equivocat tancant la porta a Maldonado que, per bé que anava per sobre el piano, crec que no tenia temps ni espai per apartar-se i deixar passar Hamilton. El pilot de McLaren no ha pensat en el campionat, no ha pensat que Maldonado l'hauria acabat avançant perquè tenia molts millors pneumàtics.

El podi l'han completat un constant Raikkonen i un Schumacher que ha sabut gestionar els pneumàtics i que s'ha emocionat al tornar a un podi després de 6 anys! Està pendent, però, de si el sancionen per usar el DRS en banderes grogues.

Amb tot, Alonso ja té 111 punts i el segon és Webber (que avui també ha realitzat una molt bona remuntada des del lloc 18). D'aquesta manera, ja podem dir que el mundial va guanyant una mica de forma i que Alonso ara mateix és un clar candidat a endur-se el títol.

Ah, i sap molt greu però Massa hauria d'anar fora de Ferrari immediatament. Hulkenberg a Ferrari ja!!! ;)

El ball d'Alves

Unes declaracions d'Alves dient que no entenia perquè , a casa nostra, els seus balls creaven tantes reaccions negatives han tornat a despertar el debat generat al voltant d'aquesta qüestió. Jo tampoc ho entenc, la veritat. Ja vaig dir al seu dia que estic segur que, en cap cas, ni Alves ni Thiago volien mofar-se de l'afició rival en un partit que el Barça va guanyar per golejada. Mai ho han fet i no seria lògic en el context guardiolà en què ens trobàvem. Aquell mateix context tendia a la gestió en la mesura correcta de la celebració, la rauxa i la festa. "Aquí, les celebracions les justes i correctes, i l'endemà a treballar!", va dir Guardiola sobre aquells fets després de disculpar-se'n; una reflexió totalment adequada a l'entrenador, a la seva filosofia treballadora i, sens dubte, una de les claus de l'èxit. Però... no podria ser que se n'hagués fet un gra massa? No van continuar jugant amb serietat, aquells jugadors, al cap de 30 segons? No caldria tenir en compte que un dels aspectes del futbol ja és la distracció del públic i espectadors, i on el jugar, passar-s'ho bé, saber perdre i saber guanyar (com també pencar i prendre's les coses amb seriositat) en són valors importants? Jo penso que sí.

"Aquest xicot ja fa anys que viu aquí, eh..." diuen alguns; com si "aquí" estigués mal vist o fos de mala educació celebrar un gol amb un ball brasiler. Com si es tractés de xiular a la taula, entrar a un lloc amb el cap cobert o altres coses que fa uns anys estaven "mal vistes". I mentrestant, es continuen veien altres coses com les actituds racistes a la grada, fets que sí que s'haurien de perseguir severament, perquè tenen com a únic objectiu atacar directament els sentiments d'una altra persona.

M'estranya la gran unanimitat que hi ha en condemnar el ball d'Alves. Trobo evidents els signes de perplexitat que mostra el jugador, perquè suposo que a ell el deu treure de polleguera (i a mi també) i el deu indignar molt veure el que passa per culpa d'una tonteria tan innocent i amb cap mena de mala intenció. I aquest és, de fet, un de molts exemples de petites coses que poden acabar afectant greument la relació entre dues parts en qualsevol context. Que llavors l'entorn blaugrana no se n'hagi de penedir, d'això...

El dia de la celebració de la copa del rei, per bé que tenia la clavícula trencada, Alves no va moure ni un múscul del seu cos; gairebé ni va somriure... Creieu que cal castigar tan durament un acte d'alegria? Us imagineu que Alves deixés el Barça pel linxament que ha rebut per aquest fet? Si algú té una explicació raonable per tot això, sisplau, que es manifesti! Només espero que Alves recuperi el seu somriure i la seva alegria característica que fan gairebé tanta falta com el seu bon joc.

Ja en són 7! (Gran Premi del Canadà)

Si Montreal és el meu circuit preferit, no és solament pels seus revolts ràpids, per la seva llarga recta o pel mur dels campions; també ho és perquè cada any hi veiem una cursa plena d'al·licients, d'avançaments, d'importància de les estratègies i de canvis de líder. A Canadà, 19 vegades ha guanyat un pilot que no sortia des de la primera posició i només 14 vegades ho ha fet el pole-sitter. Això ja ho diu tot! Ah, i ja tenim 7 guanyadors diferents en 7 GP!

Vettel va començar amb l'avantatge de sortir primer i d'agafar uns quants metres als seus contrincants durant els primers compassos de la cursa. Però els pneumàtics el van trair i de seguida va haver de deixar el liderat a Hamilton, el rei de Canadà. La lluita entre aquests dos i Alonso durant tota la carrera va ser realment molt interessant. Alonso, com sempre, va treure el màxim partit del seu cotxe per poder lluitar amb els seus rivals. Un cop Vettel ja gairebé fora de la lluita per la victòria, el pilot asturià va aconseguir avançar Hamilton retardant la parada més que ell, però el pilot de McLaren no va tenir problemes per avançar l'Alonso, ja que venia amb molta més velocitat. Els compassos finals estarien marcats per les diferents estratègies. Hamilton va tornar a entrar a boxes, mentre que Alonso i Vettel no ho van fer. Semblava que potser podrien arribar fins al final i, així, donar la sorpresa! Però les gomes no els van aguantar. En vista del problema i que perdria molt de temps i a falta de 10 voltes pel final, Vettel va decidir sacrificar la segona posició per entrar a canviar els pneumàtics, mentre que Alonso es va mantenir en pista, cosa que va resultar ser el seu gran error. Va perdre tant de temps que el van avançar Hamilton, Grosjean, Perez i el mateix Vettel. Malgrat això, Alonso s'ha mantingut per davant del pilot alemany al campionat, però Hamilton ara és el nou líder.

Finalment, cal destacar el bon paper de Grosjean i Perez, que amb la seva constància van acabar finalment podent pujar al podi. Grosjean li va passar la mà per la cara a Raikkonen, que ha de començar a despertar si vol continuar tenint opcions al campionat. A veure si pot resoldre els problemes que va tenir amb el cotxe. Ho veurem a València d'aquí a 15 dies!

Gran Premi de Mònaco

Mark Webber. 6è guanyador de la temporada després de 6 curses. La comparativa avançada per Oriol Rodríguez de Catalunya Ràdio entre aquet any i l'any passat no ho pot ressaltar més clar:

2011: Vettel 143, Hamilton 85, Webber 79, Button 76, Alonso 69, Heidfeld 29, Rosberg 26, Massa 24, Schumacher 14.

2012: Alonso 76, Vettel 73, Webber 73, Hamilton 63, Rosberg 59, Räikkönen 51, Button 45, Massa 10, Schumacher 2.

La cosa segueix apretadíssima, i fa pinta que viurem un final de campionat emocionantíssim!


El Gran Premi de Mònaco sempre és especial. Ahir ja vam veure com el Kàiser Michael Schumacher tornava a aconseguir una pole position després de sis anys sense fer-ho. Lamentablement no ha pogut sortir des de la primera posició i la mala fortuna amb els problemes mecànics li ha tornat a impedir acabar la cursa.


Després d'uns emocionants primers compassos de la cursa, el Gran Premi ha entrat en una etapa força avorrida, que s'ha acabat quan la pluja ha fet acte de presència i els 6 primers classificats s'han compactat moltíssim. Malauradament, els estrets carrers de Montecarlo i l'alta igualtat entre els competidors han impedit veure cap avançament.


Una cursa poc entretinguda, però veure els monoplaces girar per Montecarlo sempre és un espectacle!

Guanyadors Copa del Rei 2012

Guardiola s'ha despedit de la sala de premsa entre aplaudiments. Avui ens ha brindat el seu últim "monòleg", un últim capítol que tanca la major història del FC Barcelona mai vista. És impossible després de tot no sentir un buit i una certa tristor per la marxa d'en Pep. Però és llei de vida! 14 títols. I havent guanyat el mateix títol i contra el mateix equip en començar i en acabar. Un cicle, doncs, tancat de manera rodona.

Ha sigut una nit de sentiments per altres aspectes, també: Xavi aixecant la copa, el record a Abidal... i l'afició desolada de l'Athletic, que ha vist com un gran equip no ha sigut capaç de plantar cara al Barça. Em sap greu per Bielsa, espero que l'any que ve segueixi donant guerra!

Al marge dels components extrafutbolístics, cal destacar les ressurreccions de Pedro (2 gols) i Piqué, que ha firmat una participació sublim. Amb 24 minuts, ho hem tingut fet. Hem sortit amb potència i, després dels 3 gols, el partit ha anat perdent intensitat i interès.

Doncs res, això s'ha acabat. Només queda l'interessant i divertit partit de diumenge de Guardiola contra Tito, tot i que malauradament no hi haurà Messi.

La cosa torna a començar a l'agost; ja tinc ganes de veure com li aniran les coses a Tito! :)

Enhorabona, Quim!

M'agradaria donar l'enhorabona al Quim pel nomenament de català de l'any i donar-li les gràcies per aquest discurs immens, magistral, insuperable, brillant i un llarg etc.

Quim, estaves nominat juntament amb dues persones més que també es mereixien ser el català o catalana de l'any, tant per la bona feina feta en el camp mèdit del Dr. Brugada com per l'esperit d'esforç i superació exemplar de la Laia Sanz. I tu negant-se a ser el català de l'any també els l'has ofert a ells.

La teva lliçó de periodisme és un model a seguir per a molts que ens emmirallem a tu i a tot el teu equip i que somiem arribar algun dia on sou vosaltres.

Ens has recordat de nou que som un país imparable i has recordat al president Mas que té tot el país a darrera per començar a caminar junts. Ara falta que ell abandoni el posat de solitari que has descrit, i que junts com a país arribem a la meta sobirana somiada. Però això no és possible ni sense els dirigents, ni sense els mediàtics com tu ni sense tots els ciutadans. Tant de bo les teves paraules és poguessin canalitzar algun dia per tal d'assolir objectius.

Acabo per agrair a tot l'equip de La TdP la feina feita, l'esforç i la transmissió d'il·lusió, emoció i rigor informatiu durant aquesta temporada. Espero que tinguem TdP per molts anys més!